Actor a escala mundial, ha convertit cada pas que dona en una exposició pública de la seva egolatria
"Una crítica negativa a TripAdvisor et fa perdre els estreps"
Ressenyes pagades, enveges entre competència, comentaris inventats i uns restauradors que lluiten contra un fenomen que no s'atura
L'èxit d'un restaurant o d'un allotjament turístic a Catalunya depèn, a part del boca-orella dels clients, de la bona imatge que té a Internet. Des d'una pàgina web atractiva i d'una presè...
El Cavall Fort i la Intel·ligència Artificial
Passades les fases de la negació i de la ira arriben les de la negociació i l'acceptació i això és el que està passant amb la Intel·ligència Artificial. L'exemple més evident als ...
La productora catalana que catapulta el talent local arreu del món
Fasten Films ha participat en la producció de films com Mediterráneo, guanyadora de diversos premis Gaudí i Goya l'any 2022
Fasten Films és segurament una gran desconeguda per la majoria de lectors, però quan parlem d'ella, estem parlant de la productora que hi ha darrere de Mediterráneo, guanyadora de quatre premis Gaudí i nominada a set m...

 


 

Elon Musk, el cavall sicilià
Twitter no és un negoci particular del senyor Musk: no juga només qui tuiteja, sinó tota la societat que rep directament o indirectament els seus impactes

L’entrada a Twitter de Elon Musk com si fos a lloms de cavall sicilià acomiadant a la meitat de la plantilla no es més que un nova excentricitat del personatge acostumat a que li riguin constantment les gràcies. En queden pocs d’animals d’aquesta raça  en l’actualitat, encara que durant l’Imperi Romà van ser considerats resistents, ferotges, imprevisibles i desbocats. Més que als cavalls, aquests atributs se’ls haurien d’adjudicar als seus genets. Contrasta aquest tracte al talent en una de les companyies referents de la modernitat amb l’actitud humil i prospectiva del govern portuguès, coneguda aquesta setmana, que prepara per l’any que ve un projecte pilot per testar els beneficis de la setmana laboral de quatre dies tant al sector públic com privat; veurem els resultats, però en qualsevol cas, construeix més que provoca. Dues maneres de tractar el treball de les persones, dues maneres d’afrontar el futur.

A Roma competien només els millors. Provenien de Grècia, Hispania i Capadòcia. Entre ells, a l’èpica del Circ Romà, els cavalls sicilians eren molt estimats; el seu pedigrí provenia del creuament d’altres races preexistents a l’illa als segles anteriors: a mesura que guanyaven carreres, els equins sicilians eren més famosos i cada cop més rics. La fidelitat no va ser mai una qualitat d’aquests animals; mal ensinistrats, van a la seva, cavalquen ressentits i nerviosos, fent que el seu cavaller perdi el control davant de qualsevol obstacle. A la novel·la Cavalls desbocats de  Yukio Mishima (1969), els membres del grup de joves idealistes aplegats en torn la Acadèmia del Patriotisme, es llença a l’acció  violenta per canviar els coses; aquests samurais contemporanis acaben suïcidant-se, com el mateix autor ultradreta, per demostrar la puresa d’intencions dels il·luminats.

El personatge en qüestió es sud-africà, de mare canadenca, que va trobar la seva oportunitat als Estats Units. Ha arribat a ser l’home més ric del mon gràcies al seu enginy per concebre i realitzar les millors idees de negoci -aeroespacial, software, cotxe elèctric, neurotecnologia, energia solar, intel·ligència artificial, xarxes socials..-, i a la vegada invertir amb cops de ma audaços i operacions arriscades que en la majoria dels casos li acaben sortint bé. A la vegada, ha convertit cada pas que dona en una exposició pública de la seva egolatria. Diu paparrutxades sobre qualsevol tema científic i llença fakes que afavoreixen els seus negocis. Aquest graduat en Economia i Física per la Universitat de Pennsilvània, actor a escala mundial, es un bocamoll de telenovel·la.
Nou contracte social

Què li ha passat pel seu cap per decidir acomiadar a la meitat de la plantilla de Twitter i a gairebé tots els directius, a tancar provisionalment les oficines centrals de la plataforma a San Francisco, a treure de cop el teletreball i a dirigir-se mitjançant el mail de l’empresa als treballadors que es queden i pel correu personal a aquells que són acomiadats? Posseïa  el 9,1% de la companyia i va pagar 44.000 milions de dòlars pel 90,9 restant. Arrisca els seus diners i té dret a cercar la rendibilitat major possible pels accionistes -ell mateix-, incorporant, com sembla, el codi obert  als algoritmes que usa per armar la feed de la xarxa social, el botó gratuït d’edició, la longitud dels escrits, el pagament de la insígnia blava per part dels usuaris que permetria prescindir de la publicitat...

És evident que l’exhibició d’arrogància i fanfarronada fetes per Musk tindrien a qualsevol país de la UE una forta rèplica legal

 

Totes aquestes innovacions son benvingudes, com les que es plantegen a  qualsevol empresa diàriament; el mercat les acabarà sancionant i el preu de l’acció augmentarà o caurà. Ara be, ser propietari del 100% de les accions d’una companyia no li dona dret moral a ningú per fer i desfer com un faraó sobre la vida de les persones. La nova economia no està per això. Ans al contrari. És evident que una empresa és propietat dels seus accionistes. Es tracta d’un dret que s’ha de respectar sempre. Ara be, cada cop es socialitza més la creença de que en requerir persones i matèries primeres de l’entorn als processos productius, li afegeix a la funció empresarial un factor social al que s’ha de sotmetre qualsevol propietari. No es el mateix una empresa de començaments del segle XVIII que una actual on els treballadors s’asseuen al consell d’administració; dos-cents anys de lluites contemplen els canvis. La legislació nord-americana, que en matèria laboral no és ni de lluny de les més avançades del mon, s’encarregarà de corregir algunes de les decisions presses pel magnat aquests dies. El que sí que és evident que l’exhibició d’arrogància i fanfarronada fetes per Musk tindrien a qualsevol país de la UE una forta rèplica legal, dels treballadors i una repulsa de tota la societat. Seria bo un pronunciament al respecte de l’OIT sobre aquest tema, encara que sembla que ja lha avançat el director general, Gilbert Houngbo, de Togo; a començament de mes, en obrir el consell d’administració de l’organització va dir que el mon necessita un nou contracte social.

Un cop aquest trist episodi quedi enrere, haurem de filar prim sobre el concepte de llibertat d’expressió que assegura voler mantenir el nou propietari de Twitter. Si es tracta del que diuen Donald Trump i els populistes ultradretans -la meva llibertat- o en consonància amb l’article 19 de la declaració Universal dels Drets Humans, mantenir les opinions de tots sense interferències indegudes dintre de les limitacions oportunes. Twitter no és un negoci particular del senyor Musk: no juga només el que tuiteja, sinó tota la societat que rep directament o indirectament els seus impactes. Respecte pels seus negocis i pels nostres.

 Josep-Francesc Valls - Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71