La poesia desoculta el misteri: entrevista a l’Anna Gual, guanyadora del Premi Miquel de Palol 2022
Altres entrevistats
11/11/2022
Del Tik Tok a la ràdio, un nou paradigma de la comunicació per a joves
 
21/10/2022
Júlia Barceló: Ens han posat al cap que hem de creure en l’ideal estètic i hem de trencar amb això”
 
04/10/2022
M’heu demanat que faci una cançó sobre la paròdia musical, a l’estil de Julen Gerrikabeitia
 
26/08/2022
María Díez Juan: “El repte més gran de l’autisme és el social”
 
20/07/2022
Joan Turu: "És molt fàcil demanar que canviïn les coses de fora però és més difícil canviar un mateix”
 
09/05/2022
Salwa El Gharbi: “Calen polítiques d’inclusió social i de participació real per acabar amb els prejudicis envers les persones migrants”
 
Text: Regina Rigau (El Monocle)
28/10/2022

L'escriptora vilafranquina Anna Gual ha estat guardonada recentment amb el Premi Miquel de Palol 2022, per Les ocultacions. Amb aquest últim poemari, l'autora convida a recórrer els llocs ocults de la seva geografia personal i allò que és més invisible. En motiu de la publicació del seu vuitè poemari, conversem amb ella sobre la seva última obra, la feminització de l'escriptura i els futurs passos de la poesia catalana.

 

Em dic Anna Gual, visc a Vilafranca del Penedès, on vaig néixer. Tinc 36 anys, i des del 2008 visc l'experiència d'escriure i publicar poesia periòdicament. Amb el recull Les ocultacions, Premi Miquel de Palol 2022, sumo 8 poemaris a la meva esquena, cadascun escrit en una etapa determinada de la meva vida i en unes circumstàncies molt concretes.

Es diu que la teva poesia sempre té un punt de misteri. Definiries d’aquesta manera la teva obra?
Per a mi la poesia el que fa, principalment, és desocultar. Això és quelcom que no he descobert de nou en aquest poemari, sinó que porto molts anys afirmant i reafirmant. Per a mi escriure poesia és com avançar en una cova, amb una llanterna, i anar desocultant, descobrint tresors amagats. Per a mi el misteri, la mística, i tot el que rodeja allò invisible, és l'eix vertebrador del que escric.

El poemari Les ocultacions recorre els llocs ocults de la geografia de l’autora i intenta posar llum als misteris de l’existència. Però, pretén reflectir les teves vivències personals?
Les ocultacions té dues parts. A la primera hi ha un punt autobiogràfic, i parla de certs moments de la meva pròpia vida. Després n'hi ha una de segona, que és la més gran. En aquesta poetitzo històries dels altres. Totes les històries tenen un nexe en comú: tot allò ocult, tot allò que se'ns amaga. Les ocultacions parla del misteri que habita en les històries personals, però a la vegada en les de tots.

Què suposa per a tu guanyar el premi de poesia Miquel de Palol?
Per a mi rebre el Premi Miquel de Palol és molt important, pel propi prestigi del guardó. Abans l'han guanyat, al meu entendre, poetes clau del nostre panorama literari que han estat i són molt influents en la meva escriptura. Formar part d'aquesta genealogia, d'aquesta família, és tot un honor, així com poder publicar amb Proa i treure un llibre tal com el que ha sortit, que és tal i com me l'havia imaginat.

A més a més, personalment, guanyar-lo també és cabdal per reafirmar la presència de les dones als premis. Les dones poc a poc estem agafant més pes en els reconeixements literaris, però tot i així encara som un reducte. Estem parlant -amb alguna excepció- que actualment les dones som entre el 5% i el 25% dels noms guanyadors dels principals premis literaris del nostre país. Per posar-te un exemple, els Premis Serra d'Or de poesia han premiat un 14% de dones (8 en total) al llarg de la seva història, tres de les quals superaven els 80 anys d'edat. Això no passa amb els homes. Els 48 homes guanyadors sempre han tingut menys de 80 anys quan han rebut el premi. El reconeixement els hi arriba més d'hora. Per tant, per a mi, aquesta via de publicar un llibre amb premi és una declaració d'intencions, un acte polític. Si hi ha nenes que això les pugui inspirar, per a mi és més que suficient i justifica aquesta opció.

La meva sort és que podria publicar un llibre sense haver de guanyar un premi, però per a mi és important en el moment en què estem vivint que les dones es presentin a premis literaris. De fet, sóc jurat a diversos premis de poesia del territori català i puc assegurar que la participació de dones és encara molt baixa. Les noves generacions cal que vegin exemples d'escriptores guanyadores perquè entenguin que elles també poden optar al premi, que se les tindrà realment en compte.

Expliques també que et fa especial il·lusió guanyar el premi, en part, per aquelles persones que t’han precedit. Quins són els teus referents poètics?
Són infinits. S'hi t'hagués de dir tres o quatre noms, en el context de la poesia catalana, posaria èmfasi en la Gemma Gorga, per exemple. Per a mi és molt especial no només la manera com escriu poesia sinó també els plantejaments dels seus assajos i la seva concepció del món poètic, la seva mirada. Jo entenc la poesia com una mirada cap a l'entorn, i la de la Gemma Gorga m'és molt inspiradora. Altres noms són el de l'Antònia Vicens o en Màrius Sampere, que també m'han marcat molt a l'hora d'escriure poesia, de concebre el món des del prisma poètic i de voler entrar en aquest misteri que ens rodeja i que cal prestar-hi atenció desxifrant-lo amb paraules.

El llibre està dedicat als teus quatre avis i a un fill gestat que finalment no va néixer. Es pot considerar que la família, o allò íntim, és crucial per a la poesia d'Anna Gual?
He configurat el llibre en clau de genealogia, d’homenatge als meus avantpassats i als que em vindran després. Per això aquesta dedicatòria. El llibre és alhora un homenatge a la família literària, no només a la genètica. En aquest sentit, el poemari inclou paratextos de l'Antònia Vicens i de la Dolors Miquel, dones des d'on jo m'inspiro i em nodreixo. El llibre està molt vinculat a allò familiar, però no només en el sentit estricte de la paraula, sinó també en el sentit ampli del terme "família".

Quin és l’arrelament amb el territori a les obres d’Anna Gual?
El territori és present en aquest llibre i en tots els llibres que he escrit, especialment des de la vessant vegetal, de la natura. En el cas de Les ocultacions, el paisatge que hi pren lloc és, en algun poema, el penedesenc, però en la majoria dels meus poemaris hi apareix la natura de manera àmplia (les muntanyes, les valls, els arbres, les fulles, la molsa...), com si fos una entitat protagonista que camina, que pensa, que respira.

He escrit molts poemes en què la part vegetal del món pren una importància cabdal. Sovint ens emmirallem en influencers, en cantants, en polítics, en esportistes,... I crec que hauríem d'emmirallar-nos molt més en la natura i les seves virtuts. En la seva força, la seva destresa, el seu afany de supervivència. La poesia és també prestar atenció i donar protagonisme a aquests moments vitals dels éssers vius que ens envolten.

Durant el mes d’octubre has impulsat a les xarxes socials una campanya per “feminitzar” la lectura, sota el lema #LlegeixoAutoresOct. Per què és important que reivindiquem les autores, les dones, que sovint estan invisibilitzades en aquest sector?
És important que llegir autores no sigui una moda pasatgera sinó un fet habitual que ha vingut per quedar-se. Cal llegir autores, però sobretot no llegir-les en clau de: com que és una dona, haurà de parlar sí o sí de temes de dones. No, parlarà del que vulgui des d'on vulgui i amb l'enfoc que li plagui. Com més lluny estigui dels estereotips, millor. Hem d'entendre que es tracta de sumar mirades al món literari, i que les mirades de les dones són tan vàlides i tan necessàries com les dels homes. Portem segles callant i ara algunes autores per fi tenen un pes significatiu en l'escriptura, encara que això molesti a algunes persones… No som una quota, som la meitat de la població mundial i som aquí per quedar-nos i per agafar pes també en el poder literari. Reclamem igualtat, tan senzill com això. Simplement s'ha d'entendre que les dones hi som, i no se'ns ha de llegir perquè estem a la secció de dones. Quan ho entenguem d'alguna manera haurem fet un pas endavant.

Dit això, vaig pensar que era interessant que la iniciativa espanyola #LeoAutorasOCT també s'implementés a Catalunya, i que qui vulgui llegeixi i comparteixi les seves lectures sota el hashtag #LlegeixoAutoresOCT. La idea és crear una xarxa i recomanar lectures, sense que es quedi com quelcom anecdòtic, perquè durant tot l'any hem de llegir dones de totes les edats, ètnies i condicions socioculturals.

Quina utilitat tenen les xarxes socials en el món de l’art? Com és la relació que es manté entre els escriptors i els lectors?
Les xarxes socials són una amplificació de les nostres veus i obviar-les, al segle XXI, és d'il·lusos. No soc detractora de les xarxes socials, tot el contrari, però cal fer-ne un bon ús. A mi m’han portat coses molt bones, en molts sentits, més enllà de poder comunicar quan faig un recital o quan publico un llibre. Gràcies a les xarxes socials m'han passat coses realment especials amb gent que no coneixia d'abans, i la meva experiència és molt bona. De fet, al 2003 ja tenia un blog, es deia "No caic, em tiro", i jo formava part de la comunitat de la blogosfera catalana d'aquella època. El món digital ha estat i és important per a mi.

L'afegitó de les xarxes socials als blogs és que és fàcil que hi hagi més intimitat exposada i cal saber gestionar-ho. En el meu cas, no comparteixo coses íntimes; puc ensenyar quin viatge he fet o què llegeixo, però aixo és superficial. És amb la poesia que puc arribar a les coses íntimes, als meus racons foscos i privats.

Les xarxes socials per a mi són un espai privilegit per compartir les meves lectures i els meus interessos, i si hi ha gent a qui els arriba doncs em sento més que satisfeta.

Una de les teves experiències recents ha estat l’assistència al seminari de traducció català-eslovè, del festival Days of poetry and wine, on has conviscut amb 3 poetes catalans i eslovens. Quin és l’aprenentatge extret?
Catalunya i Eslovènia, de per sí, tenen històries de país molt similars. El fet que poetes catalans puguin anar a un festival de poesia d'Eslovènia té molt de sentit, i ells saben molt bé en quina situació política i social ens trobem. Per tot això la meva experiència allà va ser molt acollidora.

A la primera part de l'estada vaig participar en un seminari de traducció, on tres poetes eslovens (Ivan Dobnik, Milan Jesih i Ana Svetel) i tres poetes catalans (Anna Aguilar-Amat, Jordi Julià i jo mateixa) ens traduíem en parelles a través d'una traducció prèvia que havia fet Simona Skrabec. A la segona part de l'estada vaig participar al festival de poesia pròpiament, on vaig recitar els meus poemes en català amb traduccions simultànies a la pantalla.

Participar en jornades com aquesta és molt inspirador perquè aporta aspectes als que no podem accedir-hi en el dia a dia. Sortir de la zona de confort en molts sentits és positiu. Experiències com aquestes et fan adonar que l'experiència poètica és universal. He d’agraïr a l'Institut Ramon Llull, l'entitat que ha promogut aquest intercanvi cultural i poètic, per haver-ho fet possible. De fet, una part de Les ocultacions va ser escrit a Sète, França ,quan vaig participar al Festival de poesia Voix Vives de Méditerranée en Méditerranée. Quan viatjo és quan més escric.

I com es pot apropar la poesia al públic juvenil? La generació de nous referents com Pol Guasch o Anna Gas estan aconseguint produir una escletxa?
L'imant, o l'atracció primera, ha de centrar-se en el dir. La poesia no ha de marxar d'allò que és; una paraula escrita, que després pot ser dita, i per tant, pot ser recitada. Crec que el que farà apropar els joves a la poesia, recitada en aquest cas, és com es diu i què s'hi diu. A mi em passa que en els meus recitals hi ha gent jove. I justament al final del recital venen i et fan saber que els arriba. Potser pel que has dit. Potser per com ho has dit.

Ben sovint a les escoles i als instituts, la poesia és abordada com quelcom arcaic. Molt anquilosat. Temes allunyats de la realitat dels joves, contrenyida sempre a estructures mètriques i amb noms de poetes que majoritàriament ja han mort. Per tant, és en aquest primer àmbit acadèmic on s'ha de treballar per tal que la poesia, com a tal, no generi rebuig i que un possible interès sigui de per vida.

L'Anna Gas i en Pol Guasch, per exemple, fan una poesia molt diferent de la que es feia fa quaranta o cinquanta anys enrere, i aquí hi trobem la clau: hi ha d'haver una poesia que pugui connectar amb la gent jove. El fet que algú et parli dels teus temes és el que et fa apropar l'experiència estètica, sigui poesia, art, cinema... I si no parla dels teus temes, el com ho diuen també et pot encisar. Hi ha gent que està escrivint poemes molt interessants i que ha de poder arribar a un públic jove que, sense saber-ho, ho necessita.

Després de Les ocultacions hi ha algun projecte de futur o has preferit donar-te un temps per gaudir dels últims èxits?
Ara mateix estic gaudint de Les ocultacions, que no para de portar-me cap a llocs molt captivadors. Gaudint del moment. Que es llegeixi, que es propagui allò ocult i que s'entengui l'ambivalència és el meu plaer, aquests mesos.
Des de la seva publicació que no estic escrivint com a tal. Però miro, anoto, agafo idees... Jo tinc la particularitat d'escriure els poemaris ràpid. Normalment estic mesos i mesos sense escriure res i de cop i volta tot allò que he vist, que he experimentat, que he anotat, agafa forma dins del meu cap i el llibre comença a escriure's.

La prèvia per a mi és una escriptura que no és la clàssica, que no és amb boli i paper, sinó amb una mirada educada per poder veure i contemplar. I ara em trobo en aquest moment d'observació.

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media