M’heu demanat que faci una cançó sobre la paròdia musical, a l’estil de Julen Gerrikabeitia
Altres entrevistats
11/11/2022
Del Tik Tok a la ràdio, un nou paradigma de la comunicació per a joves
 
28/10/2022
La poesia desoculta el misteri: entrevista a l’Anna Gual, guanyadora del Premi Miquel de Palol 2022
 
21/10/2022
Júlia Barceló: Ens han posat al cap que hem de creure en l’ideal estètic i hem de trencar amb això”
 
26/08/2022
María Díez Juan: “El repte més gran de l’autisme és el social”
 
20/07/2022
Joan Turu: "És molt fàcil demanar que canviïn les coses de fora però és més difícil canviar un mateix”
 
09/05/2022
Salwa El Gharbi: “Calen polítiques d’inclusió social i de participació real per acabar amb els prejudicis envers les persones migrants”
 
04/10/2022

El Julen Gerrikabeitia, conegut a les xarxes socials com @julen_music, ha fet el recent llançament del disc “Caiguda lliure” amb el single “Una cançó”. La seva trajectòria musical comença amb les versions penjades al YouTube fa més de 10 anys, que el van portar a participar en el programa de Tv3 “Oh Happy Day”. L’impuls de la viralització a les seves xarxes socials, amb algunes de les paròdies musicals a l’estil d’altres grups, el porta a fer la seva primera gira de 14 concerts.

Què va fer que decideixis passar del món del disseny a la indústria musical, amb un projecte propi?
Era el moment! Vaig pensar: o feia el salt en aquell moment, o no el faria mai. Vaig pensar que si no funcionava, sempre podria tornar a dedicar-me al disseny. Tenir el privilegi d’estar en un escenari, que és allò que estic fent ara, no sé quan ho podré repetir. Era el moment de fer-ho!
Quan feies els primers vídeos de versions, havies imaginat que la teva vida aniria cap al món de la música?
Fa 12 anys estava començant a fer els primers covers, les primeres cançons. Encara tinc algun vídeo al YouTube... Així vaig començar! És bonic veure el procés i l’evolució. Si no hagués començat amb aquelles primeres cançons, no estaria on estic ara mateix. Aquells covers m’han portat on estic ara, i en aquell moment era una cosa inimaginable.

Com vas entrar al programa de Tv3 Oh Happy Day, l’any 2014?

Al programa Oh Happy Day vaig participar amb el grup vocal In Crescendo. Es va formar expressament per anar al càsting. Es van reunir un grup de músics que ja es coneixen, però jo vaig entrar perquè havien vist els meus covers i les versions al YouTube.
Cantar a In Crescendo va ser el primer salt cap al món musical, a mig camí entre
l’amateur i el professional.

Cada cop estem més acostumats als continguts ràpids, a la immediatesa, i a  allò que coneixem com a “viral”. Com influeix la viralització dels vídeos en la teva carrera musical?
Les xarxes tenen una cosa molt potent que abans no teníem els músics. Abans per triomfar al món de la música, sovint t’havia de “fitxar” algú molt important o tenir uns contactes molt bons. Ara mateix, això continua existint. Però no ho és tot!
Hi ha l’opció, que a partir d’un vídeo a xarxes socials com YouTube, Instagram o Tik Tok, molta gent et pugui conèixer. Et pots fer conegut entre un públic que es converteix en fidel, inclús abans d’haver tret un disc o fer una gira. Això és molt bonic, perquè genera un diàleg directe.
A mi m’ha permès tenir una base sòlida de gent que em volia escoltar.

Relacionaries la viralització del teu contingut amb l’auge de consum de contingut a les xarxes socials durant la pandèmia?
La pandèmia ha fet que la gent estigués més tancada a casa, i que consumís molta més música i més cultura des de les xarxes socials. Això ens ha permès a molts, donar-nos a conèixer més. Sí que és cert que, com a mínim en el meu cas, la viralització dels vídeos ha vingut a partir de la finalització del confinament. Quan la gent ja anava als concerts i als teatres. Durant el confinament vaig fer molts vídeos, i no s’havien vist especialment…


 
Quins són els inicis de @julen_music? Com et comences a introduir al món de la música?
M’agrada molt fer paròdies, fer versiones, fer covers… m’he passat la vida fent això perquè m’encanten les cançons dels altres, i perquè admiro molt a altres músics i altres grups. Però també tenia moltes ganes de fer cançons meves, pròpies. De poder ensenyar a la gent el que em passa pel cap i com m’agrada a mi fer la música.

Fer un salt d’allò que es fa a les xarxes, que és més divertit i distès, cap a la creació més personal. Poder expressar les idees que em venen al cap, poder cantar a un escenari coses que no siguin versions… Les meves pròpies cançons.

Fa poc vas llançar el teu primer disc, amb l’estrena d’“una cançó”. Què et porta a fer aquest disc, i especialment el single?
El salt a fer un disc ha nascut en gran part de les xarxes i del recolzament de la gent, de les propostes que m’han fet. Tenia molt de sentit fer una cançó, transició entre aquests dos mons: entre el que passa dins de la meva habitació, que és el que penjo a les xarxes, i el que passa a fora: el disc, els escenaris, i tot el que pot venir a continuació.

“Una cançó”, com a single, tenia molt de sentit per a mi. Quan ho vam parlar amb tot l’equip de producció, jo insistia que volia que fos el single. Perquè és la cançó que obre les portes a què passin totes les altres.

“Una cançó”, aquest single, es pot considerar un homenatge a tots aquells seguidors que t’han acompanyat, demanant-te cançons?
Una cançó seria un homenatge a tota la gent que m’ha recolzat fins al moment a les xarxes i també formant part de la transició que comentàvem entre el Julen a l’habitació, amb el meu estudi home studio, i fer un salt amb un disc i unes cançons que poden arribar als escenaris.
 
Quines recomanacions faries als joves que, com tu, volen començar la seva carrera musical?
A mi l’únic que m’ha servit és no tenir por a provar, a experimentar, tenint els recursos justos: un micròfon i una càmera. Sobretot, no tenir por a jugar.
Parteixo del punt de no saber música, i d’entrada no tenia aquesta por a fer-ho malament. Ara que potser estic aprenent més, de vegades fa més por fer segons quines coses… Si algú em critica, és que segurament no li pertoca aquest tipus de vídeo. Qui critica és perquè té enveja, o no encaixa en el seu estil, o perquè s'avorreix. Haters hi haurà sempre.

Es pot utilitzar la música i la paròdia per informar de fets d’actualitat?

Fer música, i fer cançons, és una forma de comunicar com qualsevol altre. De la mateixa manera que un il·lustrador o un artista, té les seves pintures exposades a un museu o les seves tires còmiques publicades a un diari. Són formes de comunicació. A vegades, des de l’humor o l’actualitat, es pot arribar molt més a la gent.

Jo vaig començar a fer-ho com una broma, una paròdia. De fet, va néixer d’una conversa amb amics, fent un sopar. Vaig dir: ¿què passaria si fes una cançó amb l'estil de Txarango, que parlés sobre com es compra al Mercadona? Una absurditat, que va néixer des de la broma. Després t’adones que potser no només pots agafar la broma, també pots triar un tema d’actualitat. Ara això és el que estic fent. Col·laborant amb diversos programes de televisió o ràdio, que volen agafar l’actualitat per convertir-la amb cançó. Fer que es pugui comunicar una cosa que està passant, des de l’humor i des de la música, combinant les dues alhora.

Creus que hi ha molta diferència entre els seguidors d’internet i els fans dels concerts en directe?
És cert que les xarxes tenen aquest punt d'immediatesa. De seguida pots tenir un “m’agrada”, un comentari. Això és molt guai perquè permet que algú, des de l'altra punta del territori, tingui l’oportunitat de parlar-te, de dir-te coses “xules”. Tot i això, segueix essent diferent al contacte en persona. Fer un concert, tenir gent davant que està cantant, que les persones puguin venir a explicar-te que el fan sentir les teves cançons… és un salt diferencial molt gran. El que em sembla molt “xulo” és que algú et pugui a venir a dir: et vaig descobrir fa un any i mig amb una paròdia que vas fer, però ara ja t’escolto per “Una cançó”, que sona a la ràdio, i he pogut venir fins i tot al concert.

 

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media