Pessebre 2021. @frmat
La iniciativa va néixer fa 13 anys, quan Mateu volia explicar als seus fills, llavors adolescents, el que representava realment el naixement. "Tot i que les llums i les compres s'encarreguen de distreure'ns, el naixement no deixa de ser una constatació de la pobresa i de la vulnerabilitat", exposa l'activista

 









 

 

El pessebre reivindicatiu en el qual Jesús és fill de dos joves migrats sols
L'activista social Francesc Mateu i Hosta recrea cada Nadal naixements on persones migrants reescriuen la història

Si el nen Jesús hagués nascut aquest any, on ho hauria fet? En quines condicions? Quina seria la història dels seus progenitors, Maria i Josep? Com hagués estat la seva rebuda? Aquestes i moltes altres preguntes les intenta respondre Francesc Mateu i Hosta, un destacat activista i metge que cada Nadal des de fa tretze anys, recrea pessebres amb ninots de Playmobil on les persones migrants són les protagonistes del naixement de Jesús.

Aquest Nadal, el pessebre té com a protagonistes a Joseph i Mery, dos joves migrats sols que es coneixen durant la seva travessia per Àfrica per intentar arribar a Europa. Una Europa que els hi posa tots els impediments possibles perquè puguin fer una nova vida en dignitat, obligant-los a arriscar la seva vida i agafar una pastera per creuar la Mediterrània. Arribats a terra, el Josep i la Maria de l'actualitat són portats a un centre per a menors no acompanyats, ja que encara no tenen 18 anys, però allà els volen separar. Per aquest motiu, tots dos decideixen escapar-se per estar junts. La Mery ja està embarassada i volen tenir el seu fill lluny dels murs opressors d'un centre d'acollida.

Així, agafen un autocar i arriben a una gran ciutat. Busquen suport per trobar un lloc on dormir, però el sistema està saturat. Sense saber on anar, s'instal·len en un parc de la ciutat, i allà, en un lloc sense resguard i inhòspit, neix Jesús. Per sort, el naixement del nadó i la precària situació dels progenitors corre a través de les xarxes socials, i el mateix dia de Nadal, treballadors de Punt de Referència els hi ofereixen un pis on poder resguardar-se, i els ajuden a tramitar els papers perquè puguin viure dignament.

Aquest és el petit resum de la història reescrita pel Francesc Mateu en el pessebre d'aquest Nadal, que podem trobar relatat al seu blog i també en vídeo. "Hi ha moltes realitats que podria recollir, però l'experiència personal i la manipulació barroera de l'extrema dreta m'han fet fixar en els menors no acompanyats", explica l'artífex del pessebre. "Podria passar a qualsevol de les nostres ciutats, i el que explico, no és tant un record de què va passar fa més de 2.000 anys sinó del que passa cada dia", afegeix l'activista social i opinador del Social.cat, que actualment dirigeix el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, i que també ha dirigit Oxfam Intermón a Catalunya i ha estat president de LaFede.cat, càrrecs des dels quals ha conegut de primera mà la cruesa de les migracions des del Sud.

Un Nadal més enllà de les llums i les compres

La iniciativa va néixer fa 13 anys, quan Mateu volia explicar als seus fills, llavors adolescents, el que representava realment el naixement. "Tot i que les llums i les compres s'encarreguen de distreure'ns, el naixement no deixa de ser una constatació de la pobresa i de la vulnerabilitat. I això avui dia segueix vigent", diu l'activista.

Explicar la vulnerabilitat social als seus fills se li feia difícil, i per això va decidir utilitzar les seves joguines de Playmobil. Després, va decidir anar actualitzant any rere any el pessebre, amb noves històries narrades i gravades. El primer any, el naixement de Jesús tenia lloc a un camp de refugiats que l'activista havia visitat unes setmanes abans a l'Àfrica. Altres Nadals, Jesús ha estat fill d'una Kelly anomenada Maria; ha nascut a la tanca de Melilla; ha estat fill d'una parella de manters a Barcelona; un altre any naixia de l'amor d'una parella de refugiats.

Mateu ha volgut posar en el centre les migracions, amb l'objectiu de denunciar les condicions inhumanes amb les quals es troben les persones que arriben a Europa des del Sud. "La nostra societat, que viu confortable dintre de les seves fronteres protectores, oblida que actuar amb humanitat és el natural i el que ens uneix, i que les fronteres i les divisions són artificials i imposades", denuncia Mateu, que espera fer arribar el missatge del seu pessebre lluny, i per això s'ha traduït i subtitulat a cinc idiomes. Realitzar tot el procés del pessebre dura uns dos mesos, des de la concepció de la idea, la construcció de la maqueta, la caracterització dels ninos, el text, etc. Només el vídeo animat pot implicar fins a dos dies sencers de gravació d'escenes.

Una gran feinada per sensibilitzar i acostar a la ciutadania que des de fa més de 2.000 anys, les persones segueixen buscant el millor per als seus. Perquè, tot i que aquest Nadal té ja els dies comptats, els Joseph i Mery que segueixen travessant fronteres hauran de viure en centres de menors, o als parcs de les nostres ciutats durant molt de temps. I els Jesús que han nascut o estan per néixer, quin futur tindran?

Notícies relacionades
Les entitats socials omplen d'activitats les comarques gironines
La Setmana del voluntariat visibilitzarà, del 23 al 28 de maig, la tasca de les organitzacions
'Lisa', una web-sèrie per introduir els joves a l'experiència d'una universitària amb autisme
Es tracta de la primera coproducció entre una universitat i una productora audiovisual
Arriba a Barcelona la segona edició de la Setmana del Llibre Social
L'esdeveniment se celebrarà del 7 a l'11 de juny i comptarà amb autores com Natza Farré, Desirée Bela-Lobedde i Nadia Ghulam, entre altres
Jornades Gatzara, l'espai per reflexionar sobre interculturalitat arabocatalana i cohesió social
Impulsades per la Fundació Bayt al-Thaqafa, entre el 17 i el 21 de maig Barcelona acull propostes per enfortir la diversitat
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71