El servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron constata ara en un estudi que un de cada quatre joves o adolescents que acudeixen a les Urgències de l’Hospital Infantil s’han autolesiona

 









 

 

Un de cada quatre joves que acudeix a urgències de la Vall d’Hebron per motius psiquiàtrics s’ha autolesionat
L’edat mitjana dels nois i noies que consulten les UCI per un problema de salut mental ha anat baixant: dels 16 anys el 2015 als 12 anys el 2017

La salut mental dels joves es va agreujant any rere any i les dades així ho corroboren. El servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron constata ara en un estudi que un de cada quatre joves o adolescents que acudeixen a les Urgències de l’Hospital Infantil s’han autolesionat. A l’estudi, els experts han analitzat 566 episodis clínics i han determinat, a més, que l’edat mitjana dels nois i noies que consulten a les UCI per algun problema relacionat amb la salut mental ha anat baixant del 2015 al 2017: dels 16 als 12 anys.

En la investigació, que s’ha publicat a la revista Actas Españolas de Psiquiatría, els professionals sanitaris han observat que els intents de suïcidi per sobreingesta de medicaments, els talls al braç, els cops autoinflingits o les idees de mort es donen, sobretot, en noies d’una edat mitjana de 15 anys i tot sovint sense patologies psiquiàtriques de base.

Tal com afirma el doctor Marc Ferrer, cap de la secció d’hospitalització del servei de psiquiatria, investigador principal del grup de recerca en
psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i líder de l’estudi, aquestes dades “conviden a reflexionar sobre un problema creixent i preocupant”. “Són nois i noies que per l’edat que tenen haurien d’estar gaudint de la vida sense gaire preocupacions i, en canvi, tenen un gran patiment emocional i una manifesta incapacitat per suportar-lo, i arriben a l’autolesió i en alguns casos al suïcidi”, alerta Ferrer.

Les causes del dolor
Amb aquestes dades ben analitzades, la doctora Mónica Sancosmed, del servei de pediatria, explica que “qualsevol forma de provocar-se dolor és, de fet, una forma d’expressar el patiment, la ràbia, la tristesa i la solitud”. “Són emocions que no poden expressar, i els és més fàcil controlar el dolor físic que l’emocional. Amb això, alliberen part de l’ansietat que senten”.

Pel que fa a la causa que porta els joves a autolesionar-se, interactuen múltiples factors, apunten els experts. Hi ha factors de risc sociodemogràfics, sobretot predominant en les noies; psicopatològics, com la baixa autoestima, la depressió, els trastorns de conducta, o l’abús de substàncies; i factors precipitants psicosocials, com ara l’assetjament escolar, el divorci dels pares, els problemes familiars, l’abús sexual, la violència domèstica, els problemes econòmics, l’atur, les dificultats en les relacions socials, sentir-se diferent o les diferències ètniques i culturals.

Les xarxes socials, desencadenant de les autolesions
Per a Sancosmed, “l’augment de situacions precipitants com les esmentades, sumades a l’eclosió de les noves tecnologies, ha generat i fomentat aquest fenomen”. Molts adolescents i preadolescents, davant de vivències negatives, “es refugien en la realitat virtual de les xarxes socials, en les quals darrerament s’hi ha afegit un canvi en la percepció i ja no veuen les autolesions com una cosa negativa, i senten cert benestar per la pertinença a un grup i el formar part d’alguna cosa que està de moda”. Un exemple d’aquest fenomen, apunta Sancosmed, són les etiquetes #autolesió o #selfharm que s’utilitzen en xarxes socials com Instagram o Twitter.

L’edat dels joves, cada cop més baixa
Les dades de l’estudi mostren com l’edat mitjana dels noies i noies que consulten a urgències per un problema relacionat amb la salut mental ha anat baixant al llarg dels anys: dels 16 anys el 2015 als 12 anys el 2017. “Malauradament, les dades d’aquest estudi van en el mateix sentit que les que s’observen en estudis similars en altres països i reforcen l’evidència de la necessitat urgent d’obtenir recursos específics per a aquesta població tan vulnerable que després pot desenvolupar trastorns psiquiàtrics greus i que es poden cronificar”, adverteix Ferrer.

 

Notícies relacionades
La mentoria social millora la salut mental i emocional de les persones migrades
Un estudi conclou que les aspiracions personals dels joves migrants sols milloren el triple si participen en projectes de mentoria
La Fundació ”la Caixa” llança un programa de beques de grau per a estudiants excel·lents amb recursos escassos
L’entitat convoca 50 beques per cursar estudis de grau en qualsevol disciplina en universitats i altres centres públics espanyols d’educació superior.
El 54% de les persones ateses per la Creu Roja durant la pandèmia té afectada la salut emocional
En l’últim semestre s’ha triplicat la incidència del coronavirus entre les persones ateses per l’entitat o algun dels seus familiars
Realitat virtual per reduir la por dels infants que reben radioteràpia a Vall d’Hebron
Un personatge d’animació 3D explica el tractament als pacients, que s’han de quedar sols a la sala quan s’administra
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71