Lladós: “Som els primers que caiem, però també serem els primers a recuperar-nos gràcies als mercats exteriors”
Com he de fer la declaració de renda si he estat en ERTO? I si he rebut ajudes?
Més de 20 milions de contribuents estan obligats a presentar la declaració de la renda 2020 en funció dels ingressos obtinguts
Tret de sortida a la campanya de la declaració de la renda de l’exercici del 2020, que comença aquest 7 d'abril i finalitzarà el 30 de juny de 2021. Més de 20 milions de contribuents estan obligats a presentar-la...
La innovació, l'art de millorar les societats
El consultor Xavier Marcet explica perquè és tan important aprendre a innovar bé per a les empreses
Vivim en un món en constant canvi, i per moltes ganes que en tinguem, mai podem preveure què passarà demà. Un dia t'estàs plantejant ampliar els horitzons de la teva empresa i al dia següent, t’est&ag...
Lleida.net, més de 25 anys com a ‘notari’ digital
La tecnològica acumula més de 200 patents a 64 països del seu sistema de notificació electrònica certificada i cotitza des del novembre a la borsa de Nova York
Fa pocs dies, la tecnològica Lleida.net va aconseguir la seva sisena patent als Estats Units. En aquesta ocasió, la firma lleidatana el va rebre pel seu sistema de notificació electrònica certificada Eidas. La rellev&agrav...

 


 

L’antiviral contra la destrucció d’ocupació
Modernització del model productiu: els experts apunten que la recuperació econòmica serà una realitat a partir de 2022

Fa uns dies es donava a conéixer l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2020. Unes dades amb les quals ja es pot fer balanç de com ha sigut l’any de la pandèmia en termes d’ocupació. Com era d’esperar, les xifres han sigut nefastes, tot i que en el darrer trimestre de l’any s’ha iniciat una xicoteta remuntada que encara no se sap si es consolidarà o no. De moment, el 2021 ha començat amb noves restriccions, especialment en el sector serveis, fet que es reflectirà en les llistes de l’atur.

En l’àmbit estatal, el quart trimestre de l’any va acabar amb 3.100 persones aturades menys en comparació als mesos anteriors. Això suposa que l’any va acabar amb 3.719.800 persones a l’atur. D’aquestes, 398.000 són valencianes. Al País Valencià, tot i que el quart trimestre també ha donat una xicoteta treva, les dades són esfereïdores: el 2020 va acabar amb 72.500 menys treballant que en 2019. No obstant això, es viu amb cert optimisme el fet que durant el quart trimestre, 6.400 persones trobaren feina al País Valencià, i de fet, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta autonomia és la segona, després d’Andalusia, on més ha baixat l’atur aquest final d’any.

Però per entendre la magnitud de la pandèmia en termes d’ocupació no hi ha prou amb conéixer les xifres, sinó que és important entendre què hi ha al darrere: un model productiu obsolet i amb una necessitat imperiosa de reinvenció. Al cas valencià concretament, la dependència dels mercats exteriors, el pes del sector serveis, i l’abús de la contractació parcial i temporal han agreujat les conseqüències d’una crisi la magnitud total de la qual encara es desconeix.

Per entendre la magnitud de la pandèmia en termes d’ocupació no hi ha prou amb conéixer les xifres, sinó que és important entendre què hi ha al darrere

Això és el que pensa Josep Lladós, l’economista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), qui es mostra prudent amb la lleugera recuperació del quart trimestre, ja que considera que s’ha produït de manera desigual perquè ha fet palesa la segmentació estructural del mercat laboral. I és que, segons explica, s’ha vist clarament com la destrucció d’ocupació s’ha encebat amb la joventut i amb les persones amb menys formació.

Per què? Perquè eren qui acumulaven majoritàriament els contractes temporals i parcials, els més barats de destruir per a l’empresariat. De fet, Lladós assegura que al País Valencià, però també a la resta de l’Estat, el jovent concentra les tres quartes parts de la destrucció d’ocupació durant aquesta pandèmia. D’altra banda, pel que fa a les noves oportunitats laborals, el 60% requereixen una formació superior, per tant, hi ha un gran segment poblacional que no té accés. A més, a diferència d’altres territoris, el sector públic valencià no ha tirat de carro de l’ocupació.
 

Les dones, les més contractades

En l’altra cara de la moneda trobem les dones. Elles han liderat la xicoteta recuperació aquest darrer trimestre. Tot i que d’entrada això pot semblar positiu, realment el que amaga és que les dones treballen de manera més precària. Segons analitza Lladós, quan l’economia comença a reactivar-se augmenta la contractatació temporal. I a més, en aquesta ocasió s’ha vist que també s’ha reactivat la contractació a temps parcial.

Aquests dos tipus de contractes recauen sobretot en dones, que encara són qui se n’ocupen de les tasques familiars i de cures, i per tant, són més proclius a acceptar aquestos tipus de feines. Això demostra que aquesta incipient recuperació acompanyada del que per a Lladós és “fragilitat” i “incertesa” laboral.
 

La modernització, l’antiviral contra un mal endèmic

Aquesta desigualtat dins del món laboral sumada a les característiques del sistema productiu valencià han provocat que la ferida feta per la pandèmia en l’ocupació siga molt més sagnant. La dependència dels mercats exteriors i del sector serveis provoquen l’ocupació tant el País Valencià com a Catalunya es veja greument afectades per les restriccions per a fer front a la covid, però aquestes matiexes característiques, segons Lladós, faran que aquests territoris es recuperen abans que altres.

Segons explica l’economista, Catalunya i el País Valencià foren dels primers territoris a aplicar restriccions i a tancar hostaleria i reduir l’horari comercial, fet que va provocar una enorme destrucció d’ocupació al sector serveis. A això cal sumar que l’economia valenciana és de natura exportadora i depén en gran mesura dels mercats internacionals. Això suposa que les restriccions aplicades en altres països també ens afecten.

Som els primers que caiem, però també serem els primers a recuperar-nos gràcies als mercats exteriors”, apunta Lladós, perquè la seua reactivació suposarà feina a les empreses valencianes. Així, prediu que quan s’estabilitze el repartiment de vacunes i la població comence a estar immunitzada, allà pel segon trimestre d’aquest any, l’economia i l’ocupació començaran a millorar lleugerament.

I què es pot fer per a evitar que una nova pandèmia ens pille desprevinguts? Lladós ho té clar: “hem de ser capaços de transformar les ocupacions perquè tinguen més valor afegit”.  A parer seu, no cal fer coses diferents, sinó fer millor les que ja fem. Per això anima a posar la mirada en el que fan els països competidors i advocar per la digitalització i el potenciament de les energies renovables. De fet, considera que cal gastar en això els fons de recuperació europeus.

“No cal fer més aeroports, sinó modernitzar el model productiu –insisteix-. Després d’aquesta pandèmia pot vindre una altra i hem de ser resilients, és a dir, apostar per la ciència i a digitalització”. Al seu entendre, aquests canvis seran l’antiviral que evitarà una ‘malaltia’ tan gran com la que està patint el nostre mercat laboral.
 

2022, la llum al final del túnel

Sobre quan començarà a recuperar-se l’economia, Lladós posa les llums llargues. Creu que, si tot va bé, cap  2022 es començarà a recuperar els nivells d’ocupació que hi havia en 2019. No obstant això creu que “d’ací a un any direm que el 2021 ha sigut millor que el 2020, tot i que serà un any difícil”. De fet, pensa que per Setmana Santa ja es començarà a albirar una incipient recuperació econòmica.

Lladós: "D'ací a un any direm que el 2021 ha sigut millor que el 2020, tot i que serà un any difícil"

Aquesta recuperació, segons les seues prediccions, serà també desigual, ja que creu que el turisme tardarà més a recuperar-se. De moment hi ha molta incertesa en el sector, ja que no se sap si es farà un passaport sanitari, si caldrà PCR negativa o fins a quan els països demanaran quarantena en arribar al seu territori. En canvi, creu que el transport de mercaderies guanyarà dinamisme més ràpidament. D’altra banda, també considera que es recuperarà abans el PIB que l’ocupació, ja que aquesta segona depén en gran mesura de les vacunes i de com es gestionen.

Les seues prediccions acaben amb una recomanació, especialment dirigida al comerç i a la restauració: cal apostar per la digitalització, tindre presència a Internet i repartir a domicili. Això serà que les salvarà. I en aquest sentit fa una crida a les administracions perquè enfoquen les ajudes directes i subvencions cap a aquest objectiu.

Ana Bellido

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71