Clara Calderó, becada de "la Caixa" i experta en Relacions Internacionals
Clara Calderó: “Quan mirem els conflictes, visualitzarem que estan motivats pels drets humans"

 

Altres entrevistats
31/12/2020
María Grau: “L'exposició d’alguns metalls s’associen a un pitjor funcionament del sistema renal”
 
30/12/2020
Circusland, un museu del circ únic a Europa
 
30/12/2020
Les Bernardes aposta per la cultura i el pensament contemporani
 
29/12/2020
Martí Gironell recupera el pont de Besalú amb la seva nova novel·la
 
18/12/2020
Miki Núñez: “He aconseguit deixar de banda el que la gent s’espera de mi per treure el que m’agrada”
 
11/12/2020
F. Serés: "A La casa del foc explico dilemes morals d'una forma que la realitat no em permet"
 
Text: Text: Pol Audivert Escudé - AMIC | Vídeo: Clack - AMIC
24/11/2020

 

Clara Calderó Delgado ha destinat la seva beca de la Fundació “la Caixa” de postgrau a l’estranger a la realització d’un màster en Violència, Conflicte i Desenvolupament a la School of Oriental and African Studies (SOAS) de la University of London. Nascuda a Sant Esteve Sesrovires, graduada en Relacions Internacionals per la Universitat Ramon Llull i especialitzada en Política Exterior i Unió Europea, ha realitzat diferents estades, a Jordània com a becària de recerca de l'Institut Internacional per l'Acció No-Violenta en el context de la crisi siriana o com a becària en el departament de Política Euromediterrània de l'Institut Europeu del Mediterrani. També ha col·laborat amb diferents projectes de voluntariat en camps de refugiats a Grècia i França i ha realitzat diferents cursos a Amman (Jordània) i El Caire (Egipte) sobre temes de protecció humanitària i desplaçaments forçosos a Orient Mitjà.

La Fundació “la Caixa” li va concedir una prestigiosa beca. Com va rebre la notícia?
 
Quan la vaig rebre, fou una notícia inesperada. Em vaig presentar simplement per provar, però no pensava que aconseguiria obtenir la beca. La fortuïtat de poder anar a estudiar a una universitat que sempre havia desitjat, i a una ciutat com Londres, va ser molt emocionant. Estava tan entusiasmada que vaig tardar força temps a assimilar la notícia.
 
De quina forma aquesta beca l’ha ajudat a obrir un camí professional i d’aprenentatge?
 
Aquesta beca m’ha ajudat a obrir camí professional, especialment en el sentit del temps que m’ha permès dedicar-me a llegir, documentar-me i pensar. Estar un any sencer, aprenent a l’estranger sobre quelcom que t’apassiona és un privilegi. Com a estudiant m’ha donat un bagatge espectacular que em servirà a nivell professional i personal en un futur pròxim.
 
Com li va sorgir la vocació per l'especialització de solucionar conflictes internacionals de forma no violenta i l’interès per les relacions internacionals?
 
El meu interès per les Relacions Internacionals ve de la meva curiositat per entendre el món que ens envolta. Al Batxillerat m’agradava molt l’economia i la història i volia comprendre perquè es produeixen els diferents afers i successos mundials.
 
La meva intenció era aprendre i aprofundir més en els perquès. Gràcies aquesta conclusió, quan vaig haver d’escollir el meu camí universitari, em va semblar que les Relacions Internacionals reflectien en major grau, totes aquelles preguntes i necessitat de respostes que m’havia fet al llarg de la meva vida. El problema és que t’acabes trobant amb més preguntes.
 
La mirada també se centrava en la solució de conflictes i la utilització de la no-violència. Des del meu punt de vista, la forma no violenta i pacífica és una eina per resoldre els conflictes socials, polítics i territorials que existeixen en el nostre planeta.
 
Em podria citar algunes de les tasques i experiències més remarcables que va viure en els diversos camps en què va participar?
 
Durant l’estada a Grècia, vaig tenir l’experiència de passar un mes a dos camps de refugiats, Ritsona i Oinofyta. Aleshores, tenia 19 anys, la meva tasca primordial era organitzar activitats pels infants del camp. A més, havia d’ajudar amb tot el que era necessari, des de construir una tenda a organitzar la roba en tallers o un repartiment d’aliments.
 
Vist en perspectiva me n’he adonat que més que contribuir amb ajuda de material, les persones que viuen en un camp de refugiats el que realment necessiten és la protecció internacional.
 
Des d’aquesta perspectiva sí que em vaig sentir una  mica turista del desastre. Ara bé, vull matisar que l’experiència com aprenentatge ètic i moral ha estat molt profitosa. A més, vaig conèixer a moltes persones amb les quals encara segueixo mantenint el contacte i he après moltíssim.
 
El màster li ha canviant la visió d’entendre els conflictes internacionals? 
 
El fet d’haver estudiat en una universitat coneguda pel seu enfocament crític, molt familiaritzat en la perspectiva de gènere i amb una gran varietat d’assignatures sobre el sistema econòmic en el qual vivim, m’ha permès informar-me molt bé sobre el que m’envolta. A més de canviar-me moltíssim la manera d’entendre situacions diverses.
 
L’aposta per solucionar conflictes de forma no-violenta ha tingut èxit en diversos moments històrics, quins esdeveniments destacaria com a model de referència?
 
La lluita no-violenta s’ha utilitzat en molts esdeveniments històrics, entre ells, acostumo a  mencionar a Ghandi i la seva estratègia pacífica que va acabar amb la independència de l’ Índia; Martin Luther King, amb la seva lluita pels drets dels afrodescendents americans.


Mencionaria també el conflicte de les Filipines de l’any 1976, que van aconseguir amb la lluita no-violenta que marxés el dictador sanguinari, Ferdinand Marcos.
 
Com aquestes lluites, en trobem vàries més, algunes amb un rerefons molt divers, no tan basades a aconseguir un canvi de règim sinó altres lluites d’un caire més social, per exemple; per la igualtat de gènere, la defensa del col·lectiu LGBIQ , la lluita per l’aturament del canvi climàtic...

 

"En el moment que un conflicte entra en una fase armada, es produeix una diferència tan gran entre els que disposen d’armes i els que no, que es fa molt difícil des de una perspectiva pacifista, solucionar l’enfrontament."


Desgraciadament trobem molts conflictes internacionals. Quan l’enfrontament es troba en un punt armamentístic avançat, de quina forma es pot apaivagar el conflicte?
 
En el moment que un conflicte entra en una fase armada, es produeix una diferència tan gran entre els que disposen d’armes i els que no, que es fa molt difícil des de una perspectiva pacifista, solucionar l’enfrontament. Arribats aquest extrem, les dues bandes fan ús reiterat de la repressió, fet que dificulta cada vegada més que pugui haver-hi alternatives creatives i constructives. Moltes vegades, en aquests períodes cruents l’única llum que s’espera és una resposta de la comunitat internacional. Ara bé, les esperances acostumen a ser poques. Cal assenyalar, que actualment ens trobem en un món on la indústria armamentista que prové del nord global té molt poder. Aquestes, acostumen a ser la causa de molts conflictes i infligeixen molta influència en les organitzacions internacionals.
 
Vostè aposta per alguna solució concreta per la crisi migratòria?
 
En primer lloc veig necessari comentar que hi ha un problema quan es parla de “crisis migratòries”. Quan es fa servir aquest mot per part de les autoritats es criminalitza directament la migració. Passa com una gran amenaça per amagar els interessos que hi ha darrere. Seguidament, el que s’ofereixen són respostes orientades a la seguretat, com la militarització de les fronteres; aquestes mesures posen barreres a drets fonamentals com a l’asil o la mobilitat.
 
La solució passa per un canvi radical d’enfocament de la migració, hem de veure-la des d’una òptica més humanitària i social. Després, posar els drets humans en el centre de les noves polítiques migratòries, que és el contrari a les solucions que hem observat en els últims temps.
 
Creu que s’hauria de replantejar la qualitat de vida dels camps de refugiats? De quina manera? 
 
Totalment. Si posem la mirada en els camps de refugiats de la Unió Europea, i concretament a la Península i Illes Gregues, són camps d’excepció en els quals es vulneren reiteradament els drets humans recollits a la Carta Internacional. Són forats negres del dret global.

Un exemple és el Camp de Mòria, on hi havia unes 13.000 persones amuntegades.  Aquest camp està pensat per disposar d’una capacitat màxima de 3000. A més, cal afegir un context de pandèmia global sense aigua corrent, i amb unes condicions higièniques deplorables. Una possible solució al problema, seria que la Unió Europea posés en marxa un sistema de reubicació permanent, de les persones que arriben a costes Europees.
 
Quins creu que són els grans errors que ha comès la comunitat internacional en el conflicte Sirià? Parlem també d’encerts.
 
La Comunitat Internacional ha comès molts errors en el conflicte Sirià. En el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha primat sempre els interessos geopolítics i econòmics de les grans potències mundials, per sobre dels drets humans bàsics i humanitaris. 

El primer error seria la falta de garantia a l’accés d’ajuda humanitària en els moments més durs de la guerra.

El segon error seria quan la revolució inicial pacífica de Síria es va veure soterrada per la guerra civil i pel gihadisme salafista, clarament relacionat pel interessos geopolítics de les potències de la zona.

Per últim, hem observat la intervenció imperialista de potències estrangeres que ha dificultat que el poble Sirià pugui ser escoltat. Tot això ha provocat que 14 milions de persones s’hagin vist obligades a desplaçar-se per motius bèl·lics. Mig milió ha perdut la vida. Per tant, l’error de la Comunitat Internacional ha estat no aprofitar les ocasions en què el pacifisme guanyava terreny i una exorbitant passivitat judicial contra els autors dels desastres del conflicte.


 
Actualment és possible l'aplicació de moviments i mètodes no-violents que acabin de solucionar el conflicte Sirià ,i de quina manera podem convertir-ho en un model a tenir en compte el futur?
 
És el que recalcava. Viuen en un país on hi ha uns aviadors russos bombardejant les seves ciutats i pobles, i la majoria de les grans urbs estan en runes. A més, mediàticament, s’han utilitzat les divisions sectàries amb un clar objectiu de dividir la societat. L’únic moviment que volia transformar Síria i convertir-la en democràtica, l’han trepitjat i destrossat. Tot i no disposar dels coneixements necessaris per respondre amb exactitud, la pregunta és força complexa, apostaria clarament per una transició democràtica i una justícia transnacional. Per finalitzar la pregunta, només et puc dir que les coses no s’han fet gens bé fins ara i tinc molt clar que continuaran pel mal camí fins que no hi hagi una redirecció cap a una transició democràtica.
 
Com creu que s’hauria de motivar o conscienciar els joves, però també tota la societat, a animar-se a fer tasques de voluntariat?
 
Aquesta pregunta és molt rellevant, com a conjunt, hem d’anar més enllà del voluntariat, la meva perspectiva em diu que cal donar eines d’informació als joves i a tota la societat. Ens n’hem d’adonar que hi ha un poder col·lectiu i una capacitat d’acció conjunta molt important que pot transformar les coses. Les noves eines de comunicació poden jugar un paper molt important si col·lectivament som actius en aquesta lluita. Cal informar-nos i formar-nos i després organitzar-nos col·lectivament per donar una resposta. Hi ha moltes plataformes activistes on es pot ajudar.
 
També és molt important que sí les polítiques que tenim en els nostres estats ens generen un rebuig, ens fem sentir i ens mobilitzem per demostrar-ho. De cara als joves, crec que fa falta també molta formació en acció directa no-violenta i en estratègies de resistència civil. En l’acció col·lectiva hi ha molta força i hi ha molt poder.
 
Quines són les seves expectatives globals i com creu que seran els conflictes del futur?
 
Mai he estat molt aficionada a fer previsions globals. Des de la meva òptica quan generalitzes, perds una mica la realitat local de cada zona. És impossible conèixer el que està succeint a cada un dels conflictes que afecten indrets del planeta. Ara bé, crec que val la pena adonar-nos, que sempre han intentat imposar la idea que els conflictes passen perquè hi ha una separació molt gran entre un nosaltres, societat avançada, llibertària i democràtica separada de la dels altres, aquests atraçats moralment. “El altres” sempre ha anat canviant, primer l’URSS, després Al-QAEDA.

Vull posar èmfasi en el fet que mirem-nos una mica més nosaltres,  no ho fem tot bé i no som el centre de la moralitat. En un futur i un present immediat, quan vegem conflictes visualitzarem que tots estan motivats per dues forces motrius, els drets humans i la seva implementació o vulneració.
 
Què és el que destacaria de la seva trajectòria, que personalment l’ha fet créixer més. Quines expectatives de futur té al cap?
 
Per una banda, les experiències que m’han fet créixer més han estat a l’estranger . Especialment els viatges a Grècia i a Jordània que m’ha servit treballar en qüestions de refugi i protecció internacional.

Per altra banda, l’experiència professional d’aquest any. Realment ha estat un privilegi estudiar, però quan realment he après més ha estat quan ho he portat al camp pràctic. En aquest punt te n’adones de la complexitat dels temes que ocupen el dia a dia de la ciutadania.
 
Aquest últim any estic emocionalment animada i en un procés de creixement personal meravellós. Et seré sincera, les expectatives de futur són incertes, ara bé, tinc clar que seguiré treballant des de camps professionals on disposo d’especia
lització, fins a l’activisme

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media