"En l'àmbit fiscal, s'han aprovat unes tènues mesures que són absolutament insuficients per fer front a la situació econòmica actual"
Aortyx, un pegat biodegradable per a l’aorta
La startup preveu comercialitzar el dispositiu per reduir la mortalitat en les disseccions de l’artèria entre el 2024 i el 2025
Un catèter, un desplegador, un pegat i un adhesiu. Aquests quatre elements conformen el dispositiu que ha creat la startup Aortyx per reduir la taxa de mortalitat en casos de disseccions de l’aorta. La idea d’aquesta solució...
L’inversor dubta, comprar salut o turisme?
L'expert Jaume Puig analitza el dilema i la decisió d'inversió entre "trend follower" i "contrarian"
L’inversor dubta, cal comprar empreses com Astrazeneca o Ryanair? Gilead Sciences o Carnival? Moderna o Booking? Roche o Dufry? Fresenius o Sixt? Grífols o Melià? En definitiva, sector salut o turisme? Es tracta d’una qü...
Keynesianisme barat i un nou Bill Gates
Antoni Abad i Daniel Innerarity reflexionen sobre la necessitat de transformar la societat i el model actual per superar la crisi del coronavirus
La crisi econòmica provocada pel coronavirus ha fet replantejar la visió de la societat sobre el nostre sistema. La gran aturada de l'activitat ha obert noves perspectives que ara cal aprofitar per a la reactivació i transfor...

 


 

Mesures fiscals per impulsar la represa de l'activitat econòmica després de la covid-19
Incentius fiscals per ajudar a les empreses a crear ocupació i reincorporar els treballadors afectats per ERTO

En aquest moments, pràcticament dos mesos després de declarar-se l’Estat d’Alarma per part del Govern i el Parlament espanyol a causa de la covid-19, les conseqüències del mateix son molt preocupants, no només per que s’han produït més de 26.000 morts per aquesta malaltia i, s’han posat al límit les infraestructures sanitàries de tot l’Estat Espanyol amb el conseqüent increment de la despesa sanitària, sinó perquè el confinament de persones i agents econòmics ha produït una caiguda de l’activitat econòmica que, malgrat la divergència de xifres, es calcula a l’entorn del 9% del PIB, el que situaria la taxa de desocupació del conjunt de l’Estat Espanyol a l’entorn del 19%.

El passat dilluns dia 15, el Governador del Banc d’Espanya va dir en conferencia que la caiguda del PIB com a conseqüència de la covid-19 pot situar-se entre el 9,5% (se suposa per no desmentir la Ministre d’Economia que va parlar del 9% i el 12,5%!). El dèficit públic el va situar en aquests moments entre el 115 i el 120% del PIB (Deu n’hi do també) i va plantejar una revisió exhaustiva de la despesa pública (normalment no ho han fet mai, per tant es poc creïble), i va comentar la necessitat de reduir el dèficit fiscal anual en un 0,5% en els propers anys, sense dir però, ni les mesures fiscals per contrarestar els efectes de la Covid-19, ni les mesures fiscals per reduir el dèficit fiscal en un 0,5% anual.

Al marge del gravíssim impacte en vides humanes i en la salut de les persones, una altra conseqüència que tindrà el coronavirus serà que, en general, les empreses i els particulars guanyaran menys diners en l’exercici econòmic de covid-19, el que suposarà tenir unes bases imposables més reduïdes en aquest exercici i que s’ha produït una destrucció d’ocupació molt important, i esperem a què passarà a la finalització dels ERTO.

Econòmicament, el principal problema sorgeix de la incertesa de si les empreses i particulars en tindran prou amb les mesures i ajudes que el Govern espanyol ha ofert fins ara per superar la situació econòmica creada pel coronavirus, doncs, seran suficients els préstecs aprovats fins ara per donar cobertura a  la reducció de liquiditat que els hi ha produït el coronavirus o caldran a més prestacions a fons perdut o altres mesures per superar la situació? I, en l’aspecte fiscal, s’han aprovat unes tènues mesures que ara descriuré i que al meu entendre son absolutament insuficients per fer front a la situació econòmica actual.

Les mesures fiscals adoptades fins a la data consisteixen en:

1.- Ajornaments d’impostos.

  •     En un tímid ajornament d’impostos de fins a 30.000 euros durant sis mesos sense garanties i amb una carència d’interessos de tres mesos per les empreses que tenen una facturació inferior a 600.000 euros.
  •     Si l’empresa factura entre 600.000 i 6 milions d’euros, l’ajornament també es per a sis mesos i 30.000 euros, però cal aportar garanties i pagar interessos com sempre ha previst la Llei General Tributària. Les empreses de mes de 6 milions de facturació no tenen cap ajuda.

2.- Ajornament en la presentació de declaracions

  •     Empreses de menys de 600.000 euros de facturació, poden presentar les declaracions del mes d’abril (dia 20) fins al 20 de maig.

3.- Canvi del model de pagament fraccionat de l’Impost de Societats.

  •     Tant les empreses de fins a 600.000 euros com les de fins 6.000.000 euros poden canviar de modalitat de pagament fraccionat i acollir-se al pagament segons base imposable dels 3, 9 i 11 primers mesos de l’exercici, amb la particularitat de que quan van aprovar aquesta mesura ja havia finalitzat el termini per presentar i ingressar el primer pagament fraccionat del mes de abril.

4.- Augment dels tipus desgravatoris de les activitats de producció cinematogràfiques espanyoles i estrangeres i dels volums que s’hi poden acollir.

En definitiva, un petit paquet de mesures fiscals que de nou és totalment insuficient per fer front a les conseqüències econòmiques de la covid-19 abans descrites detalladament.

Pel contrari, des d’un punt de vista fiscal caldria incentivar els emprenedors amb noves e importants mesures que els animessin i incentivessin a tornar a prémer a fons l’accelerador de la seva activitat per generar riquesa i per crear ocupació. Algunes de les mesures que haurien o podrien ser aprovades pel Govern espanyol i que serien en interès de les empreses i empresaris i per extensió de tota l’economia espanyola serien les següents:

  • Recuperar temporalment durant un parell d’exercicis o més la deducció per creació d’ocupació per un import de com a mínim els 3.000 euros que hi havia hagut en el passat.

La deducció per creació d’ocupació establerta a la Llei 61/1978, la primera Llei de l’Impost de Societats de la democràcia, va establir un conjunt d’incentius fiscal a la inversió i a la creació d’ocupació de les societats espanyoles davant la incertesa econòmica que havien produït la crisi de l’increment dels preus del petroli amb la subseqüent crisi  econòmica de 1973 que després es va reproduir el 1979 i el 1981.

Aquesta deducció que va ajudar a les empreses a generar ocupació, va ser derogada amb la Llei de l’Impost de Societats 43/1995 i, a partir d’aquí, només s’ha establert en circumstàncies especials, com la deducció per contractació de treballs minusvàlids. Creiem que la reintroducció amb caràcter general d’aquesta deducció durant almenys un parell d’anys contribuiria en bona mesura a reduir les taxes d’atur i a augmentar l’ocupació de la població espanyola.

"La deducció per creació d'ocupació durant almenys un parell d'anys contribuira en bona mesura a reduir les taxes d'atur i augmentar l'ocupació"

Creiem que a l’actualitat seria molt més efectiu restablir-la per un import de 5.000 euros, doncs vindria a ser l’import actualitzat d’aquella deducció i, probablement, la desocupació torna a ser un dels primers problemes, per no dir el primer, de l’economia espanyola.

  •     Crear una nova deducció per manteniment d’ocupació (deducció per recuperació d’ocupació dels treballadors afectats per un ERTO/ERTE) de, per exemple, 3.000 euros per cada treballador afectat per un ERTO que es torni a incorporar a l’empresa.

A l’actualitat hi ha moltíssims treballadors afectats per un ERTO, les xifres son milionàries. El sistema de previsió social que tenim a l’Estat Espanyol no cobreix la totalitat de les despeses d’aquests treballadors, sinó que una part, més alta o més baixa en funció de la base de cotització ha estat a càrrec de l’empresa durant aquests mesos de cessament d’activitat.

"Té tot el sentit del món donar un incentiu fiscal que ajudi a les empreses a reincorporar els treballadors afectats per un ERTO"

A la vista de l’anterior, té tot el sentit del món donar un incentiu fiscal que ajudi a les empreses a reincorporar els treballadors afectats per un ERTO.  La quantia proposada és indicativa, els que millor coneixen el cost promig que haurà suportat un empresari per aquesta desocupació temporal serà el propi Ministeri i, en el seu cas, les patronals i les Cambres de Comerç que tenen aquest informació i que poden calcular-ho. A mi em semblaria raonable la quantitat indicada, encara que millor establir-la en base al cost promig per treballador que hagi ocasionat la desocupació d’aquestes setmanes.

  •     Recuperar durant un parell d’exercicis la deducció per inversions en actius fixes nous a un tipus desgravatori de, per exemple, el 10%.

Aquesta deducció que també va ésser una deducció molt assenyalada en la Llei de l’any 1978, que va desaparèixer també en la Llei de 1995, mantenint-se però per l’any 1996, hauria de reintroduir-se en aquests moments, doncs ara és un moment que cal buscar la represa de l’activitat econòmica i un dels seus millors motors es la inversió empresarial en actius fixes nous.

Aquesta deducció, encara que les empreses estiguin en pèrdues, podria ajudar-les a millorar els seus resultats, regularitzant o disminuint l’import de les pèrdues, doncs si fan la comptabilització del crèdit fiscal que suposa la deducció, encara que estiguin en pèrdues, el crèdit fiscal es registrarà com ingrés i podrà reduir una part de les pèrdues.

  •     A l’Impost sobre Societats creiem que caldria eliminar la limitació de  fer deduïbles les pèrdues extraordinàries de valor dels actius per caigudes dels seus preus  (immobles, fons de comerç, etc), eliminar la limitació a la deduibilitat de les despeses financeres, i, en general, eliminar les restriccions de deduibilitats  de pèrdues comptables amb caràcter general, o, al menys per les empreses que tinguin un volum d’operacions inferior a 6.000.000 euros durant al menys un parell d’anys.

La darrera Llei de l’IS, la  Llei 27/2014, va establir tot un conjunt de limitacions a deduir fiscalment pèrdues comptables de valors dels actius fins al moment que aquests no es transmetien a tercers (per exemple baixades del valor dels immobles que usen les companyies). En un moment d’excepcionalitat com aquest, aquestes restriccions no tenen sentit, només fan que generar impostos anticipats que no responen a la situació econòmica que ens acompanya.

Probablement la despesa que no tindria cabuda en aquesta mesura és l’eliminació de la no deduibilitat de la depreciació de la cartera de valors, doncs mentre existeixi l’exempció dels beneficis de cartera que estableix l’art 21.3 de la Llei de l’Impost, no tindria sentit permetre la deduïbilitat de les depreciacions d’aquestes carteres.

El mateix passa amb el límit de despesa financera del 30% del benefici operatiu de les societats. Seria convenient que, o be per la seva totalitat, o almenys pel nou endeutament agafat pel coronavirus es pogués deduir la totalitat de la despesa financera, sempre lògicament que la normativa europea ho permeti.

El que sí que es pot fer és que la despesa financera addicional derivada de les necessitats de finançament provocades per aquesta crisi fossin completament deduïbles sense limitació de cap tipus. Som conscients que això és fàcil de dir i complicat d’aplicar. Ara bé, sí que es podria fer una comparativa d’endeutaments passat i actual i l’increment de despesa financera generat per l’increment d’endeutament respecte de l’existent, per exemple, al 2018 i 2019,  donar-li el tractament de deduïble sense limitació.

  • IS: eliminar els límits per compensar pèrdues fiscals (BINS) i permetre l’ aplicació retroactiva de BINS (recuperar impostos pagats) amb caràcter general o almenys per aquelles empreses que facturin menys de 6.000.000 euros

El que es proposa es monetitzar els actius per compensació de bases negatives que es puguin generar a partir d’ara en el cas d’aquelles empreses que haguessin declarat bases positives en el passat, i d’aquesta manera que tinguin l’ajuda de recuperar el 25% de les pèrdues abans d’impostos creades pel coronavirus, mitjançant la compensació de les mateixes amb els beneficis d’anys anteriors, i obtenint la devolució d’impostos de  la Hisenda Pública.

En un altre ordre i, en particular per afavorir les empreses que en el passat varen tenir pèrdues, proposem l’eliminació de les restriccions a la compensació de BIN’s a les empreses en general i a les PIME’S afavorint així la seva liquiditat al deixar de pagar impostos sobre els beneficis actuals al compensar les BINS d’anys anteriors.

Un altre manera de aconseguir un efecte semblant però que consistiria en deixar de pagar impostos en lloc de recuperar els impostos pagats en anys anteriors seria augmentar l’import dels beneficis fiscals que es poden destinar a la reserva de anivellament, per exemple , incrementant el percentatge de dotació del 10% actual al 25%, 30% o 40%. Personalment crec que es més eficaç si en el 2019 tinc pèrdues el poder recuperar impostos pagats en el passat mitjançant la compensació d’aquestes pèrdues i devolució dels impostos pagats en anys anteriors, però no hi ha dubte que la reserva d’anivellament es quelcom que ja existeix i que es més fàcil incrementar les seves dotacions.

Finalment, hi ha un seguit de mesures addicionals a tenir en compta, tot i que no serien les mesures troncals que jo aprovaria, si no que es tractaria d’un complement per evitar tenir que retrocedir beneficis fiscals d’anys anteriors o de millorar les condicions de deduibilitat de determinades partides. Per exemple:

  •     Llibertat d’amortització. L’incentiu fiscal de la llibertat d’amortització es un dels mecanismes clàssics que ha atorgat el legislador fiscal per fer front a les diferents conjuntures econòmics negatives. Òbviament, a la vista del que s’ha comentat al començament, es podria tornar a atorgar llibertat d’amortització sobre les noves inversions de les empreses. No obstant l’anterior, algunes de les  diferents modalitats d’ acolliment a la llibertat d’amortització comporten en algun cas manteniment  o requisits de creació d’ocupació que en la conjuntura actual es podrien incomplir. Cal alleugerir aquests requisits per no perdre un incentiu fiscal atorgat en anys anteriors com conseqüència de la situació creada pel coronavirus.
  •     Renovació de contractes de lloguer financer. Es molt possible que la situació creada comporti la renovació o allargament de les condicions financeres d’aquests contractes, el que suposaria la pèrdua del règim fiscal que tenien. També aquí caldrà modificar aquestes condicions per que la situació a que ha empenyut el Covid-19 no suposi la pèrdua d’avantatges fiscals desfruitats en anys anteriors.

Todavía se podrían comentar más aspectos a ajustar:

  • La problemàtica que es preveu el tractament fiscal dels clients de dubtós cobrament. En aquest cas caldria reduir el termini que fessin possible la deduibilitat fiscal, i, en particular, escurçar el terminí general per fer deduïbles el impagats de 6 a, per exemple 3 mesos.
  • A les empreses afectades per haver hagut de parar l’activitat pel estat d’alarma donar-los-hi un ajornament general en el pagament de tots els impostos que es meritin durant 6 mesos des del estat d’alarma, de 5 anys sense interessos de demora.

Aquesta mesura, o una de similar, ha estat sobradament sol·licitada per molts actors econòmics. Fins a la data s’han fet algunes concessions per PIME’s (ajornaments automàtics de 6 mesos fins a 30.000 euros sense garanties i amb 3 mesos de carència d’interessos), però que es consideren totalment insuficients. Els ajornaments haurien de ser més generosos de forma que es puguin obtenir majors períodes i amb menys requisits i garanties, al menys per PIME’s i autònoms. Les grans empreses probablement també haurien de tenir alguna mesura semblant, si be és cert que tenen millor accessibilitat al mercat creditici en general.

  • Suspendre tots els procediments de constrenyiment i embargaments de crèdits durant un període d'un any. Aquesta mesura seria convenient estendre-la a tot tipus d’actiu afecte a una activitat empresarial.
  • Agilitzar el procediment de modificació de la base imposable de l’IVA. Aquesta mesura hauria de consistir en retallar terminis i, molt especialment, eliminar compliment de requisits formals que destorben més que ajuden (reclamació judicial, notarial, etc). No hi ha dubte que poder recuperar l’IVA impagat per un morós és de justícia i no s’hi haurien de posar tants requisits com tenim a l’actualitat.
  • Treure del SII a les empreses que vulguin estar al REDEME o les que tributin en el REGE. L’aplicació del SII és una barrera a la devolució mensual de l’IVA per a aquelles empreses que no estan obligades per altres criteris i també per a aquelles que, formant part d’un grup, podrien compensar saldos i no ho volen fer per no quedar subjectes a les obligacions del SII.
  • Revisar en profunditat la gran quantitat d’obligacions de caire formal que s’ha imposat a les empreses per facilitar l’activitat controladora de l’AEAT i suprimir-ne les que es puguin, disminuint així el cost indirecte dels tributs que no aporta res a la societat i que suposa un cost important i totalment improductiu per a les empreses.

En fi, podríem citar moltes més coses, en particular mencionar que en aquesta situació es demana que es rebaixin les quotes de la Seguretat Social i els tipus d’IVA per reduir els costos empresarials el primer, i expandir el consum intern en el segon cas, però segurament també hi haurà qui creurà que cal mantenir una suficiència financera del sistema i que, per tant, aquestes cotitzacions i impostos, a l’igual que els de l’IRPF, no es poden tocar.

Creiem però, que s’ha d’aplicar un conjunt d¡incentius fiscals com els que abans s’ha indicat que incentivin i animin a les empreses i als empresaris a reprendre la seva activitat econòmica, ajudant en tot el que es pugui a la creació d’ocupació factor essencial pel benestar de la societat en general i, per retornar a un camí de normalitat no només en la part sanitària sinó també en la part econòmica.

 

Recent sentència de l’Audiència Nacional que permet a consellers y administradors de societats aplicar la controvertida exempció de l’article 7.p) de l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques.

L’Audiència Nacional va emetre el passat 19 de febrer una sentència que pot ajudar a clarificar un aspecte molt controvertit al nostre ordenament legal. Portem més de 20 anys amb l’exempció de l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF pels rendiments del treball percebuts per treballs realitzats a l’estranger al nostre ordenament legal, però l’Administració Tributària es mostra encara molt reticent a aplicar lliurement aquesta exempció quan aquests treballs son realitzats per consellers, consellers delegats o altres membres de l’òrgan d’administració de les societats.

La novetat que aporta aquesta resolució és que l’Audiència Nacional destaca la literalitat i finalitat de la norma, per la qual cosa esperem que es fixin en breu criteris definitius per ampliar la seguretat jurídica en l’aplicació de l’exempció de l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF (en endavant, “LIRPF”). A l’espera de que es materialitzi, i aprofitant que ens trobem en plena Campanya de la declaració de la Renda, ja els avancem que creiem que aquesta exempció s’hauria de poder aplicar a la declaració de l’IRPF de 2019 sense por a sancions.

Exposem a continuació els aspectes més rellevants de la sentència per poder argumentar aquest criteri.

La decisió de l’Audiència resol un recurs plantejat per part d’un administrador amb funciones executives d’una societat que s’havia aplicat l’exempció per treballs realitzats a l’estranger (art. 7.p) de la LIRPF essent-li rebutjada per part de la Hisenda Pública pel mer fet de ser conseller o administrador.

El tribunal considera que no existeix base legal per establir que solament tenen dret a l’exempció els rendiments del treball procedents d’una relació laboral per compte de tercers regulats a l’article 17.1 LIRPF, doncs també els rendiments inclosos a l’article 17.2 LIRPF que comprenen les retribucions dels administradors, consellers i empleats amb relació especial qualificats com a rendiments del treball encara que procedeixin d’una relació mercantil o laboral d’alta direcció.

La sentència considera que quan s’utilitza el concepte “entitat ocupadora del treballador” no vol dir que es refereixi únicament a una relació laboral, sinó que la menció legal a “aquella (entitat) en la qual presta els seus serveis” podria donar cabuda, dins de l’exempció del 7.p), als rendiments derivats de relacions mercantils.

L’Audiència Nacional es fonamenta en jurisprudència del propi Tribunal Suprem, en particular en la sentencia de l’alt tribunal de 26 de gener de 2011 que reconeix l’exempció a socis i administradors amb funcions executives d’una societat.

En definitiva, l’Audiència Nacional estima el recurs interposat per l’administrador al considerar que els actes administratius impugnats havien negat l’aplicació de l’exempció a uns rendiments que la Llei no nega. Aquest fet no tanca la polèmica ja que és més que probable que l’Administració Tributària interposi recurs de cassació. Ara bé, resulta indubtable que en base a la sentència de l’Audiència Nacional es permetria aplicar-la a la declaració de l’IRPF de 2019 sense que aquesta actuació hagués de ser sancionable.

Volem recordar l’origen de l’exempció de l’article 7.p) de la LIRPF, que es remunta a l’entrada en vigor de la Llei 40/1998 i que va néixer amb una clara finalitat d’afavorir la competitivitat de les empreses espanyoles, així com la seva internacionalització. Cal indicar que, amb el temps i la jurisprudència al respecte, aquesta finalitat s’ha vist matisada, per exemple, per la sentència del Tribunal Suprem de data 28 de març de 2019, que va prioritzar la figura del treballador desplaçat sobre el criteri d’internacionalització de l’empresa.

Per tot això, amb aquesta sentència de l’Audiència Nacional considerem que tant pels consellers, consellers delegats com per administradors de companyies, cabria l’aplicació de l’exempció del 7.p) LIRPF per a la declaració de la renda de l’exercici 2019, sempre i quan s’acompleixen tots els requisits. Tot això amb suficient base interpretativa i sense que n’hagués de derivar sanció alguna. Dit l’anterior, és precís destacar que, en el cas que la persona o entitat pagadora del rendiment no hagi contemplat l’exempció a l’hora de practicar la retenció a compte de l’IRPF, la seva aplicació pel contribuent a la seva declaració mostrarà una discrepància en les magnituds que generarà la corresponent actuació administrativa.

Per a les declaracions dels exercicis anteriors (2015,2016,2017 y 2018) en les quals, malgrat haver percebut rendiments del treball procedents de treballs realitzats a l’estranger i havent pogut aplicar l’exempció del 7.p) aquesta no va ser aplicada, ajustant-se així al criteri de l’administració tributària, cabria la possibilitat d’impugnar aquestes declaracions. En qualsevol cas, la nostra recomanació front aquesta situació és tractar cada cas de forma particular.

 Àlex Segarra, economista i assessor fiscal de Roca Junyent

 

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71