RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/05/2020
 
Desescalar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Encara no surt al diccionari, però ja ens hi hem avesat tant que és com si hi fos. I abans que algú es precipiti a reclamar-ho, dono el meu parer: m’estranyaria que hi acabi entrant, si més no a la curta, perquè és un ús impropi a partir d’una traducció esbiaixada de l’anglès (desescalation), per l’estil del col·lapsar que vèiem fa poques setmanes. Un ús d’aquells que als lingüistes no els agraden gaire. Donem-li (i donem-los) temps.

Però desescalar té una virtut com a neologisme que fa que valgui la pena aturar-s’hi un moment. Desmuntem-lo. D’entrada, si li retirem aquest prefix que l’ha fet posar de moda (des-) ens trobem un verb perfectament habitual: escalar, tant en el sentit literal (practicar l’esport de l’escalada) com en el figurat (ascendir socialment). Si reculem una passa més, obtindrem un mot encara més freqüent en la nostra vida: escala, terme una mica polisèmic i amb força accepcions (escala de mà, de tisora, extensible, mecànica…; escala de valors, a gran escala, joc d’escala…). Però aquí ve la sorpresa: una paraula tan quotidiana com aquesta no passa d’una vintena de derivats, cosa que la situa en la franja tirant a baixa de les constel·lacions lèxiques que tant ens agrada fer en aquesta secció. Escaleta i escalinata tal vegada són els dos més coneguts, i després ja vindria escalafó (es veu que d’origen castellà) i, molt desconegut, el meu preferit: escalera, un adjectiu ideal per als jocs de paraules perquè no és, com podria semblar, cap barbarisme sinó que qualifica la bèstia de corral que va a l’escala del carro. Un terme en complet desús, com tants altres propis de la vida de pagès.

L’altra meitat dels derivats tenen a veure precisament amb l’etimologia del mot, que no és altra que scala, ‘esglaó’, i en darrera instància scandere, ‘pujar’ (faig un incís una mica llarg per apuntar que aquest verb en va generar un de ben allunyat semànticament, encara que molt semblant en la forma, que és escandir: ‘Parlar descomponent les paraules en síl·labes pronunciant-les separadament’. És a dir, pronunciar de manera lenta i clara un o més termes per tal que s’entenguin bé. Trobo que és un verb preciós injustament desconegut. Fi del parèntesi). Aquests derivats són les branquetes respectives d’esglaó i d’escaló; el primer té el seu què perquè en realitat és un encreuament del segon amb graó: escaló + graó = esgraó, una d’aquelles interseccions que solen generar confusió en els parlants.

I fins aquí les virtuts de desescalar. La resta de l’interès queda reduït a comprovar si, efectivament, el nou sentit provinent de l’anglès acabarà per ser normatiu o no. S’ac
cepten juguesques.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
Brot
Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2020
Imparcialitat
Sento un inexplicable afecte per l’adjectiu imparcial perquè recordo, ja de ben petit, l’embolic que ens fèiem amb el significat. Solia sortir a col·lació parlant de futbol, i no sabíem mai si reclam&agr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/06/2020
Contracte
Estic desconcertat. Sorprès. Perquè acabo de descobrir, gràcies a l’aparició d’aquest mot (que ve a tomb a causa de l’escàndol del contracte que el Departament de Salut ha concedit a Ferrovial pel ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2020
Discriminar
Fa mig any encara no, per aquelles coses del destí, vam descobrir que els substantius secret i secretari, dos mots tan i tan corrents, provenien d’un verb que en canvi de corrent no en té res. De fet, és un complet desconeg...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71