RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2020
 
Responsabilitat


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El xou de la batllia de Badalona ha fet saltar altre cop a la palestra aquest terme, que ves per on polítics i psicòlegs coincideixen a proposar com a preferible a culpa, una paraula amb una pèssima fama a la vida moderna.

A mi, en canvi, responsabilitat és un mot que més que altra cosa em fa badallar. Sobretot perquè en boca de segons qui no me’l crec gota. I tanmateix prové d’una família molt interessant, començant per la mare mateixa, respondre, el verb que en (suposat) bon català hauríem de fer servir en comptes de preguntar.

Però no, no és tant la mare com alguns dels parents, que confereixen a aquesta família (semi-nombrosa: vint-i-dos derivats) un toc d’extravagància deliciós. Respostejar, per exemple, és un verb fantàstic abandonat en un marge que vol dir ‘replicar, contestar de mala manera’ i que dona un adjectiu preciós aplicable sobretot als fills que sempre en tenen alguna per dir-ne per tal de no creure: resposter. Molt aconsellable per deixar-los descol·locats, si més no durant el temps que triguin a trobar-ho al diccionari.

Compto que respons i responsori, per poques misses que hàgiu oït o poques lectures clàssiques que tingueu (són oracions o fragments de résos), us han de sonar; segurament no tant, per no dir gens, responsió, un sinònim de resposta perdut en la nit dels temps. Però de tots els fantasmes d’aquesta família, probablement el més elegant és respòs, que vol dir ‘tornada’. La tornada d’una cançó entesa com a contesta d’una veu secundària, o col·lectiva, a la veu principal que diu el text (els diàlegs cantats eren un gènere freqüent en el variat repertori medieval); de fet té un germà lleig, responement, que n’amplia el significat més enllà de l’àmbit musical i l’estén a goigs, lletanies i pregàries. Si la música moderna catalana fos com la de qualsevol altre lloc, aquests dos termes es podrien aplicar perfectament a les lletres de regató, que són les lletanies d’avui.

No tan pintorescos però, en canvi, molt més vius són el substantiu correspondència, una paraula que explica ben gràficament el seu propi origen (dos que es responen l’un a l’altre), i corresponsal, força menys clara pel que fa a l’origen. En realitat, el periodisme la va prendre d’una figura anterior: l’empleat d’una firma comercial que la representava a l’exterior i que solia comunicar-se amb la central precisament per correspondència (parlem de fa molts anys). Sempre m’ha fet gràcia que la llengua italiana faci servir per a designar aquest ofici el mot corrispondente, corresponent, i dispenseu-me l’acu
dit fàcil per acabar això, al nostre ídem.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
Brot
Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2020
Imparcialitat
Sento un inexplicable afecte per l’adjectiu imparcial perquè recordo, ja de ben petit, l’embolic que ens fèiem amb el significat. Solia sortir a col·lació parlant de futbol, i no sabíem mai si reclam&agr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/06/2020
Contracte
Estic desconcertat. Sorprès. Perquè acabo de descobrir, gràcies a l’aparició d’aquest mot (que ve a tomb a causa de l’escàndol del contracte que el Departament de Salut ha concedit a Ferrovial pel ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2020
Discriminar
Fa mig any encara no, per aquelles coses del destí, vam descobrir que els substantius secret i secretari, dos mots tan i tan corrents, provenien d’un verb que en canvi de corrent no en té res. De fet, és un complet desconeg...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71