RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/04/2020
 
Paidofòbia


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La setmana passada acabàvem aquesta columna demanant quan arribaria el desconfinament nacional. De moment continuem sense poder-hi respondre, però en canvi ja hem assistit a la primera fase de l’altre desconfinament, el menor, el d’estar per casa (i mai tan mal dit).

La meva malaltia lletraferida va fer que dilluns visqués amb goig l’esclat de l’etiqueta #paidofòbia a les xarxes socials a conseqüència d’aquest fet. No pas perquè jo sigui un menjacriatures ni perquè estigui en contra de la mesura de deixar sortir la canalla a prendre l’aire, déu me’n guard; sinó, com ja us deveu imaginar, per la forma del mot, un neologisme culte preciós.

Preciós però també dubtós. No pas per la banda del segon component, la fòbia, que apareix en una vintena de compostos, des de les famoses agorafòbia o homofòbia a les no tan conegudes necrofòbia o bibliofòbia; sinó pel costat del primer. Paidós és un mot grec que significa ‘nen, criatura’, molt popular gràcies no solament a l’editorial sinó a un bon nombre d’escoles, llars i centres d’assistència en general que es dediquen a tenir cura dels infants. Si és tan popular, doncs, com és que dic que és dubtós?

D’entrada, perquè de mots formats amb aquest prefix el diccionari normatiu només en recull mitja dotzena (paidocentrisme, paidòleg, paidologia i paidometria, més els adjectius corresponents a aquests dos darrers), mentre que de la versió adaptada, pedo- o ped-, n’aplega gairebé el doble, cosa que vol dir que en català es tendeix a preferir aquesta forma. Entre els quals, i aquí anem al segon motiu, pedofília i el consegüent pedòfil. Resulta certament estrany que existeixi un mot per a designar l’’amor sensual d’un adult per impúbers d’ambdós sexes’, que és el que significa exactament, i en canvi no n’hi hagi cap per referir-se a la ‘mania o aversió als infants’, que és un sentiment existent si hem de jutjar per la polseguera que va aixecar arran del primer desconfinament.

El dilema per als lexicògrafs és, doncs, doble: val la pena donar carta de naturalesa a un mot que reculli aquesta idea? I, en cas afirmatiu, amb quina forma: paidofòbia o pedofòbia? Cal tenir en compte que el diccionari normatiu aplega una mica més de fílies (tres més, exactament) que de fòbies, cosa que indica una lleu, més aviat molt lleu, preferència per les simpaties que no per les aversions.

Com que em sembla que es tractat d’un bon exercici per jugar a fer de filòlegs per un dia, atès que té l’al·licient de la rabiosa actualitat, us deixo que hi rumieu. Jo també ho f
aré, perquè el cert és que ara com ara encara no tinc resposta.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
Brot
Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2020
Imparcialitat
Sento un inexplicable afecte per l’adjectiu imparcial perquè recordo, ja de ben petit, l’embolic que ens fèiem amb el significat. Solia sortir a col·lació parlant de futbol, i no sabíem mai si reclam&agr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/06/2020
Contracte
Estic desconcertat. Sorprès. Perquè acabo de descobrir, gràcies a l’aparició d’aquest mot (que ve a tomb a causa de l’escàndol del contracte que el Departament de Salut ha concedit a Ferrovial pel ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2020
Discriminar
Fa mig any encara no, per aquelles coses del destí, vam descobrir que els substantius secret i secretari, dos mots tan i tan corrents, provenien d’un verb que en canvi de corrent no en té res. De fet, és un complet desconeg...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71