Cinta Pascual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA)
C. Pascual: “Com poden morir 40 persones en una residència? Si no fas prova, no pots tallar el virus”

 

Altres entrevistats
08/09/2020
Marina Pérez: “En el cinema català hi ha un gran talent, quan trobem nou finançament, creixerem molt”
 
31/08/2020
Eloi Collell: “Vull ser un motor de canvi com a primer presentador amb Síndrome de Down”
 
30/07/2020
Ignasi Granero: “La biotecnologia és una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur”
 
21/07/2020
Gregorio Luri: “Si l'abandonament escolar augmenta al setembre, la situació serà desesperada”
 
07/07/2020
M Carme Ferrer: “El confinament ha fet que el lector doni suport a la llibreria de barri per Sant Jordi”
 
16/06/2020
Patry Jordán: “El confinament m’ha apropat a seguidors nous que han descobert que poden fer exercici en un metre quadrat”
 
Text: Text: Clack | Vídeo: Marina Rodríguez
28/04/2020

Cinta Pascual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal de les residències de persones grans a Catalunya, parla d’”un veritable infern” quan fa referència a la situació de les residències catalanes des què van ser colpides pel coronavirus. A principis d'aquest mes d'abril, el sector empresarial de la dependència, liderat per Pascual, ha impulsat un manifest on denuncia com la falta de recursos als centres i la descoordinació dels poders públics han provocat el desemparament dels ancians, principal grup de risc de la Covid-19. Segons dades del Departament de Salut a data del 20 d’abril, a Catalunya han mort ja 2.328 persones grans a residències.

Pregunta (P). Aquest abril han presentat un manifest crític amb la falta de recursos a les residències. Què és allò que els va fer impulsar-lo definitivament?

Resposta (R). La situació que estem vivint, que la cataloguem de ‘molt complicada’. Han estat més de 30 dies molt difícils. Ara, com ha baixat la intensitat als hospitals, notem més recolzament. Des què vam tancar les portes, les nostres residències han estat un veritable infern. Ens va costar 14 dies que es reconegués que la nostra feina era de primer nivell. El nostre personal tenia símptomes de Covid-19 i no tenia la possibilitat de fer-se les proves de diagnosi (PCR) tan ràpidament com el sector sanitari. Marxaven les mans perquè no treballaven amb els Equips de Protecció Individuals (EPI) reglamentaris. Crec que és una barbaritat perquè els professionals del nostre sector són necessaris al 100%. Això ha fet que tinguem tres vegades més infectats que el sector sanitari. Entre els professionals del sector d'atenció a les persones hi ha tres vegades més baixes perquè no treballaven amb els EPI necessaris. Ni en tenien, ni ens donaven accés als mercats per poder-ne comprar. Des de la duana ens deien que ens els havien pres des del Ministeri i no teníem res per repartir als nostres centres.


P. Com definirien la resposta que els centres, les empreses que hi ha darrere i els seus treballadors han rebut per part de les administracions?

R. Nosaltres sempre havíem demanat tenir EPI per protegir els treballadors i PCR per saber quina era la infecció real. I acceptàvem que, a partir d'aquí, el criteri de derivació als hospitals fos basat en l’historial clínic. Demanàvem que es medicalitzés les residències. Hi ha hagut una crisi sanitària que tots sabem que afecta molt més a la gent gran, demanàvem protegir les residències. Nosaltres havíem posat el focus en Itàlia: havíem vist que estava molt afectada. Vam començar a parlar amb l'Administració i vam demanar que ens tinguessin en compte, que facilitessin, que tanquéssim els accessos. La resposta va ser dir-nos que tindríem EPI i que farien el mateix circuit que amb la resta de persones que s'emmalaltirien a Catalunya. Quan una persona té el virus, tots hauríem de lluitar amb els mateixos recursos. Ens trobem malament, anem al metge, ens fan una prova i aquesta prova ens diu que som positius. A partir d'aquí, i en funció de si tenim símptomes, ens fan un tractament. Si empitjorem, ingressem a l’hospital, ens fan una radiografia, una analítica i seguim endavant. Tot això, a la residència, no arriba. Quan es va trencar aquesta cadena és quan les coses es van fer més grosses. Per què no es feien les derivacions que ara s’estan fent? Perquè els serveis sanitaris estaven tensionats. No m’agrada la paraula “col·lapsats”, però passem 15 dies amb uns serveis sanitaris saturats i nosaltres no accedim fàcilment a aquestes derivacions.

 

 


P. Quin ha sigut l’esglaó del procés de contagi on més s’ha fallat des d’una perspectiva sanitària?

R. Crec que no hem arribat a controlar aquesta situació del tot. La culpa és nostra però perquè la Generalitat tampoc no ens feia arribar els EPIs, no en podíem comprar, no hi havia PCR. Ara, que s’estan fent les proves, podem veure quanta gent hi ha afectada en una residència i sectoritzar-la. Podem veure com ha entrat la Covid-19. Veiem que molts casos han entrat per hospital. Molta gent hi va pel cardiòleg, el traumatòleg o per intervencions petites. Aquesta gent acaba retornant sense la prova. Aquesta persona arriba a la residència amb Covid-19 i no ens ho diu ningú. Se li fa la prova i ens diuen que estirem uns dies. Aquesta persona no té cap símptoma i el resultat de la prova no arriba. Nosaltres, desesperats, uns dies després preguntem i resulta que és un cas positiu. Es veu clarament que la infecció passa en aquella data, en la que no era ningú conscient que cap persona fos portadora. A partir d'aquí, 15 dies després, comencen a sortir els símptomes i comencem a veure la infecció. Ara que estan fent-se les proves, hi ha residències que tenen una planta amb simptomatologia. I a les plantes on suposadament no hi havia Covid-19, n’hi ha però sense símptomes. Com pot preveure això la residència? És impossible. L’únic que ens deien era que aïlléssim les persones que tenien símptomes. Resulta que la gent gran també és asimptomàtica, en un 50%. Aïllàvem a gent que tenia una infecció d’orina però era l’única manera de poder tenir control de la situació. Com pot ser que hagin hagut 30 o 40 morts en una residència? Molt senzill, si no fas la prova a residents ni treballadors, no ho pots tallar.
 
P. Com valoren la dada de persones grans mortes a residències del Departament de Salut? Creuen que poden ser més?

R. No seran més, al contrari. Durant el mes de març i abril, tota la gent que ha causat mort en una residència es diu que és Covid-19 perquè no s’han fet les proves. Nosaltres cada any, de forma normal, tenim unes 1000 defuncions al mes, entre 10 i 13.000 defuncions cada any. Quan acabi tota aquesta situació, analitzarem les defuncions de març i abril i li restarem la xifra de l’any passat per tenir una dada més real. Les residències comuniquem absolutament totes les defuncions perquè ha de venir el metge a signar-la i també la funerària. Que totes les defuncions siguin Covid-19 estic segura que és impossible. Hi ha hagut defuncions en llocs on no hi ha hagut coronavirus. Quan una residència ha tingut un o dos casos de covid-19, ja es diu que totes les defuncions en aquella residència han estat pel mateix. Aquella residència, en un mes normal, podia tenir 4 ó 5 defuncions, és de sentit comú.

Tots els estudis demostren que, amb cures pal·liatives, la gent pot morir a casa. I que és l’entorn més agradable i el que dona més tranquil·litat.


P. Segons dades del Ministeri de Sanitat, al voltant del 95% de víctimes mortals eren persones de més de 60 anys. Creu que això s'ha tingut suficientment en compte a l'hora de buscar solucions sanitàries per al col·lectiu?

R. Rotundament, no. No s’han buscat circuits diferents. Nosaltres podem atendre persones malaltes de Covid-19 però amb les mateixes condicions que les persones que estarien a casa. En el moment que empitjora el seu estat de salut, han de ser derivades. Mentre puguin estar a casa seva, que en el seu cas és la residència, nosaltres les podem atendre. A Catalunya, habitualment, moren 1.000 persones en residencies cada mes i hi poden tenir un procés de final de vida, un procés molt ben cuidat. Tots els estudis demostren que, amb cures pal·liatives, la gent pot morir a casa. I que és l’entorn més agradable i el que dona més tranquil·litat. El que no pot ser és que aquesta persona no tingui els serveis mèdics que necessita per fer-hi front. No podem donar per fet que una persona de 80 o 90 anys no farà front a aquesta malaltia. Una persona jove necessita recursos sanitaris. Una persona de 90 anys, en necessita més. Durant molts dies, no els ha tingut.

P. Consideren els empresaris que els diferents interessos polítics i els conflictes que se'n deriven han pogut jugar en contra dels interessos de les residències?

R. Quan sento enfrontaments polítics de diferents administracions em provoca tristesa perquè nosaltres estem patint molt. Els mitjans de comunicació i les administracions no posaran les residències davant d’un mirall i les acusaran. Nosaltres hem treballat en les pitjors circumstàncies possibles. Els nostres professionals han treballat de la millor manera. Ara no toca enfrontament sinó defensar totes aquelles residències que han treballat sense les eines necessàries. Quan acabi tot, hem de passar comptes d’aquest abandonament de tants dies seguits.

P. Quina és la propera actuació de la patronal de les residències a curt termini en el marc de la crisi del coronavirus?

R. Canviarà tot, no només a les residències. Nosaltres ens enfocàvem en atenció centrada en la persona, a fer l’entorn més agradable. No teníem en compte si aquella persona convivia amb dues més, si es tocaven o no. Tot canviarà. El 70% de les persones que nosaltres cuidem tenen una demència o malalties degeneratives però el coronavirus no marxarà. És evident que avui en sabem molt més. Si em preguntes fa 20 dies què era un PCR, et diria el mateix que la ciutadania general. Ara ens fem experts en saber quan es contagien, com evolucionen. Tenim les residències amb mapes sectoritzats perquè hi hagi la mínima afectació possible, en cas de tenir un cas positiu. Evidentment, canviaran moltes coses, però no canviarem tots davant d’aquesta pandèmia mundial que estem vivint?

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media