RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 22/04/2020
 
Confinats


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La pèrdua de protagonisme dels mots del procés és directament proporcional a la irrupció dels que tenen a veure amb la passa, altrament anomenada epidèmia. Ho hem vist al llarg de les darreres setmanes. I tanmateix hi ha mots que sembla que apareguin a posta per obrir portes o canals de contacte.

És el cas de confinament. Al principi el vam conjugar en aquesta forma, de substantiu, i també en la verbal: confinar. Immediatament va triomfar el participi: confinats. TV3 fins i tot hi ha titulat una petita sèrie que emeten aquests dies. L’èxit ha estat tan aclaparador que n’han sortit mil etiquetes a les xarxes: #musicaconfinada, #cuinadeconfinament, etc, etc.

L’última fase va irrompre la setmana passada: la del desconfinament. A mi em fa una gràcia especial perquè, encara que ni aquest substantiu ni el verb corresponent, desconfinar, són normatius, no han trobat oposició per part de ningú, ni d’especialistes ni d’aficionats. Fa dies que fem anar mots que, des d’un punt de vista diguem legal, són inexistents (dit més filòlogicament, són innovacions) i a ningú li ha agafat cap mal de panxa. Això és així perquè desconfinar i desconfinament (i la previsible etiqueta desconfinats, que ja podeu posar la mà al foc que serà un dels èxits del mes que ve) són paraules formades segons les regles de formació de mots en català; segueixen el funcionament lògic del codi.

El punt de connexió que us deia té a veure, clarament, amb el significat. Encara que confí, que equival més o menys a ‘frontera, terme d’acabament’ és un mot culte al qual no estem gaire avesats, confinar l’hem entès tots a la primera: es tracta d’una restricció de la llibertat de moviments, substancialment. No pots sortir d’aquest espai delimitat. L’analogia de la situació de Catalunya dins d’Espanya és tan immediata que, com és natural, els acudits no van trigar a aparèixer: “Tinc més ganes de sortir d’Espanya que de casa” va ser un dels que va fer forrolla. No cal trencar-s’hi gaire el cap per ensumar-se que prové de fi, del llatí finis, amb el significat de ‘acabament, límit’, i en aquest sentit és més que evident que l’analogia té lògica: per a les aspiracions sobiranistes, l’Estat espanyol implica una fi, una frontera, no solament des d’un punt de vista físic sinó sobretot polític, o de desenvolupament. La frontera que ens impedeix créixer, anar més enllà. Gairebé una paradoxa, en aquesta època de (suposada) desaparició de fronteres.

Avui la conclusió d’aquesta columna està cantada: quan arribarà, doncs, el desconfinament nacional.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/05/2020
Desescalar
Encara no surt al diccionari, però ja ens hi hem avesat tant que és com si hi fos. I abans que algú es precipiti a reclamar-ho, dono el meu parer: m’estranyaria que hi acabi entrant, si més no a la curta, perqu&egrav...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/05/2020
Pròrroga
Aquest és un mot que ens anirà de primera per a fer un exercici lingüístic en què sempre insisteixo, que és el de buscar derivats. Entendre el concepte bàsic que les paraules no són bolets sin&oac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2020
Responsabilitat
El xou de la batllia de Badalona ha fet saltar altre cop a la palestra aquest terme, que ves per on polítics i psicòlegs coincideixen a proposar com a preferible a culpa, una paraula amb una pèssima fama a la vida moderna.A mi, e...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/05/2020
Fases
No patiu que no vinc a aclarir (o a acabar d’embolicar la troca) si les fases comencen amb la número u o amb la zero; això s’escaparia de les pretensions d’aquesta columna. La nostra intenció, ja ho sabeu, &eacu...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/04/2020
Paidofòbia
La setmana passada acabàvem aquesta columna demanant quan arribaria el desconfinament nacional. De moment continuem sense poder-hi respondre, però en canvi ja hem assistit a la primera fase de l’altre desconfinament, el menor, el ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/04/2020
Conspiranoia (i 4)
Al llarg de tres setmanes hem repassat l’extensa llista de fills del verb espirar, pare del primer component de la nostra conspiranoia (conspirar) i ara ja passàvem pels tres darrers, els tres verbs més proficus de la famíl...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71