RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/04/2020
 
Conspiranoia (i 4)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Al llarg de tres setmanes hem repassat l’extensa llista de fills del verb espirar, pare del primer component de la nostra conspiranoia (conspirar) i ara ja passàvem pels tres darrers, els tres verbs més proficus de la família: aspirar, inspirar i respirar.

Ho havíem deixat a mitges amb la doble línia semàntica d’inspirar: la literal (agafar aire) i la figurada (la relacionada amb la creació, diguem). Molt més rendible la segona, no és estrany que hagi donat lloc a un substantiu com inspiració (que és divina quasi per naturalesa), un adjectiu com inspirador o un participi nominalitzat com inspirat: “És una dona molt inspirada, li surten les cançons com si res”.

Passem al segon: aspirar. Viu en una dicotomia idèntica a la de l’anterior. En aquest cas el significat literal és predominant (“Atreure aire/un gas els pulmons” i també “Pronunciar amb un soroll gutural produït per l’expulsió de l’aire a través de la glotis”) i el figurat potser no tant: “Portar (a algú) el seu desig a l’obtenció d’alguna cosa”). En conseqüència, els seus fills també s’adeqüen a aquest esquema. Ara bé, cal dir que en aquest cas en tenim tres de més il·lustres: aspirant, molt viu en els àmbits de l’esport i de la política; aspirat/da, de la lingüística (la H aspirada) i sobretot aspiradora, en el de la llar i la indústria.

I ja només ens queda l’últim, un verb tan i tan rellevant com respirar. Seguint l’esquema familiar, es desdobla en el sentit literal (el purament fisiològic) i els figurats: “Gaudir d’una treva o descans”, “Retrobar el repòs o la tranquil·litat”, “Manifestar o transmetre en l’expressió o en la conducta: La novel·la respira pessimisme”; i fins i tot un de mixt: “Un lloc clos, tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura. Aquesta cambra no respira”. D’aquí, doncs, els derivats esperables: respirador, respiració, respiratori (l’aparell), respiròmetre (que també és un aparell, però d’una altra mena) i fins i tot respirall, sinònim d’aquell espirall que vam veure el dia passat. Més visible és l’adjectiu irrespirable, que pot donar la mesura de la tensió viscuda en una determinada situació. I completa la família un de curiós, respir (“Temps curt de repòs, interrupció de la feina, de l’esforç”), que malgrat la transparència etimològica gaudeix de mala anomenada perquè porta la llufa de castellanisme.

I fins aquí la conspiranoia. No patiu que no ha estat cap conspiració, senzillament m’he inspirat, amb alguna guspira poètica, tot aspirant a fer-me entendre. No pas espiritualment, és clar. I si no me n’he sortit, doncs… ai! (sospir), alabat siga déu.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
Brot
Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2020
Imparcialitat
Sento un inexplicable afecte per l’adjectiu imparcial perquè recordo, ja de ben petit, l’embolic que ens fèiem amb el significat. Solia sortir a col·lació parlant de futbol, i no sabíem mai si reclam&agr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/06/2020
Contracte
Estic desconcertat. Sorprès. Perquè acabo de descobrir, gràcies a l’aparició d’aquest mot (que ve a tomb a causa de l’escàndol del contracte que el Departament de Salut ha concedit a Ferrovial pel ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2020
Discriminar
Fa mig any encara no, per aquelles coses del destí, vam descobrir que els substantius secret i secretari, dos mots tan i tan corrents, provenien d’un verb que en canvi de corrent no en té res. De fet, és un complet desconeg...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71