'Roba estesa', grup musical català
Roba Estesa: “Esperem que el coronavirus no deixi fora a les bandes de dones i emergents”

 

Altres entrevistats
08/09/2020
Marina Pérez: “En el cinema català hi ha un gran talent, quan trobem nou finançament, creixerem molt”
 
31/08/2020
Eloi Collell: “Vull ser un motor de canvi com a primer presentador amb Síndrome de Down”
 
30/07/2020
Ignasi Granero: “La biotecnologia és una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur”
 
21/07/2020
Gregorio Luri: “Si l'abandonament escolar augmenta al setembre, la situació serà desesperada”
 
07/07/2020
M Carme Ferrer: “El confinament ha fet que el lector doni suport a la llibreria de barri per Sant Jordi”
 
16/06/2020
Patry Jordán: “El confinament m’ha apropat a seguidors nous que han descobert que poden fer exercici en un metre quadrat”
 
Text: Àlex Rebollo/Clack | Vídeo: Marina Rodríguez/Clack
07/04/2020


El 24 de gener Roba Estesa va llençar Cendres i plaers, el primer single de ‘DOLORS’: un EP de quatre temes que representen la ‘nova Roba Estesa’. Cançons amb nous sons directament influenciades per l’escenari i els conflictes derivats de la sentència dels presos independentistes i que han de servir com a pont pel proper disc de la banda de folk catalana. No obstant, les integrants han vist aturada la seva presència als escenaris per l’emergència sanitària derivada del coronavirus i encaren la situació posterior al confinament amb incertesa.
 
- Nova imatge gràfica, nous sons musicals… Per què vau decidir apostar per una nova Roba Estesa?
 
Gemma Polo (G.P.): Com totes les bandes, anem evolucionant i ens transformem tant a nivell sonor com a nivell d’imatge. Hem apostat perquè aquest canvi sigui més pronunciat, tot i que ho hem fet amb un EP. Són quatre temes que vindrien a ser com un pont per descobrir què és el que volem fer en el proper disc. Ens ho hem passat molt bé investigant noves maneres de produir música, d’entendre els nostres instruments, tant a nivell de l’escenari com de la producció musical, i volem seguir investigant en aquest camí.
 
- DOLORS’ s’ha publicat en forma d’EP i no d’àlbum. Era aquesta la intenció des d’un principi?
 
Helena Bantulà (H.B.): La nostra forma de funcionar va ser: “Anem a provar què tal ens funciona una nova discogràfica, una nova producció, un nou estil i un nou disseny en quatre temes i mirem com funcionen aquests temes per saber el camí a seguir amb el disc”.
 
- Quina acollida ha tingut l’EP?
 
H.B.: A xarxes molt bona, però com estem a la situació en que estem... estan caient molts concerts. Per sort en vam poder fer un abans de que explotés tot el tema del coronavirus i va ser molt guai, la rebuda va ser molt guai i el públic s’ho va passar molt bé, però ens agradaria poder veure la reacció a escenaris grans.


'Roba estesa' (Gemma Martz)
 
- Des del llançament de l’EP heu aprofitat les xarxes socials per explicar les referències a l’hora de composar DOLORS’. Feu referència a un context social complex que afecta el procés de creació i que impacta directament en les cançons.
 
G.P.: Aquest procés de creació en concret va coincidir amb tots els disturbis pel tema de la sentència i totes vivim a Barcelona o a altres ciutats catalanes que han tingut mobilitzacions. Vivim en una constant utopia on sembla que la realitat és més ficcionada que tota la ficció que s’ha generat fins ara. Això és una cosa que ens toca de prop i impacta directament en com estem concebent aquestes cançons i en el significat que tenen. Si estem parlant de sortir al carrer i de fer-nos la lluita nostra i solidaritzar-nos amb les companyes, no és el mateix fer referència a un moviment general, com pot ser el feminisme o aquests ítems on ens podem trobar com el 8 de març o el 25 de novembre, que quan durant una setmana els carrers de Barcelona estan cremant. El significat canvia perquè la realitat canvia i no podem obviar-ho, així que anem adaptant-nos una mica, agafant, estimant i escoltant què ens passa o què li passa al nostre territori o al nostre planeta i mirant quin impacte té això a les nostres cançons.
 
- Qui és la Dolors, de qui parleu precisament al vostre primer single Cendres i plaers?
 
G:.P: Dolors és una metàfora, és un fantasma, una idea d’aquesta ‘España castiza’ en la que la tradició catòlica normalitza que les persones, i sobretot les persones que s’identifiquen com dones, tinguin nom o se les bategi amb noms com Dolores, Miserias o Angustias i com això està tan normalitzat en la nostra societat que ni ens sorprèn. Dolors també és aquesta Espanya que ara mateix estem veient que no sap molt bé com gestionar un territori tan divers. Espanya és una terra estèril, de la que sembla que ja no puguin créixer més coses noves, però tot i així el jovent ens esforcem molt per treure material que valgui la pena i deixar de considerar-nos sempre menys que la resta d’Europa, menys que la resta del món... Dolors és una Espanya que es resigna a acceptar un cop d’Estat, una dictadura de quaranta anys i una guerra civil sense que la memòria històrica estigui establerta com un valor natural de les persones que viuen i conviuen en aquest país. Però Dolors també és aquesta àvia, o aquesta tieta que ens mira asseguda des de la seva butaca fent la seva mitgeta i dient-nos: “Ai, si jo tingués la teva edat o l’energia que tu tens, faria les coses diferent; també estaria sortint al carrer”. Per tant, hi ha aquest dualisme entre una Dolors desesperada, i gairebé fantasmagòrica, i aquest bri d’esperança.
 
- L’EP inclou Memòria, amb Tribade, que té un estil de música molt diferent al folk de Roba Estesa. Aquesta col·laboració és una declaració d’intencions?
 
G.P.: I tant. Jo, com a mínim, sempre dic que vull fer rap amb Roba Estesa i mai m’hi atreveixo, aleshores vam trucar a Tribade i ja ho han fet elles per nosaltres i ara tenim el camí una mica més aplanat. Arran del documental Les Resilients també vam fer un lligam amb elles que fins ara no s’havia donat, malgrat que havíem coincidit en alguns concerts.
 
H.B.: També buscàvem una mica explorar músiques més urbanes i amb això hem incorporat també l’electrònica o efectes de veu.

Intentem que el nostre equip deixi de tenir dinàmiques masculines i tractem de posar-nos en espais que normalment estan ocupats per homes com la feina de tècnic de llums.
 
- Roba Estesa heu dit que enteneu la cultura com una eina de transformació social. Com traslladeu aquest activisme feminista, com a banda, a fora dels escenaris?
 
G.P.: Intentem que el nostre equip deixi de tenir dinàmiques masculines i tractem de posar-nos en espais que normalment estan ocupats per homes com la feina de tècnic de llums. L’equip ara és 99% femení, només hi ha el Xavi a llums i en Bernat, que es supleix amb la Marta, l’altra tècnica de so. Intentem donar aquest espai també a ties, ja que potser en altres espais no se’ls hi dóna aquesta possibilitat. Tenim l’objectiu de resoldre tot allò a on no arribem algun dia, però tampoc pretenem ser una representació perfecte de res. Segurament si ens analitzes a nivell de base estem en contradicció amb els nostres valors, però o estem aquí o no estem enlloc.

'Roba estesa' (Marc Puig Perez)
 
- A la vostra pàgina web, que heu renovat amb la nova imatge gràfica, hi incloeu un espai per a col·laboradores. Qui són aquestes artistes i quin és l’objectiu de la iniciativa?
 
G.P.: Fa dos anys que tenim un apartat a la nostra pàgina web que es diu ‘Les col·laboradores’, que és un espai de visibilització i de xarxa entre artistes, dissenyadores i modistes feministes. Ens interessava molt el seu treball i vam decidir fer una col·laboració amb totes elles, primer de tot perquè ens venia de gust, que també s’ha de reivindicar: fer les coses per plaer. Més enllà d’això, és un espai de trobada i de visibilització de la feina que fan moltes artistes i moltes companyes que, també des de la precarietat, intenten oferir opcions sostenibles, més ètiques... El nostre merchandising, des de fa un any, està tot validat i és ecosostenible. Èticament, a totes ens agradaria participar del circuit ecosostenible, però també els preus d’aquests circuits són molt més elevats i moltes no s’ho poden permetre.
 
- És difícil obviar la situació excepcional que vivim arran del decret de l’estat d’alarma. Com afecta el confinament a la cultura, i en concret, a la nova Roba Estesa?
 
H.B.: Estem plorant una mica, com totes les bandes, companyies de teatre... Veus que el Govern va donant ajudes i penses: “Hòstia, i la cultura on queda?”. S’estan cancel·lant moltes actuacions, no sabem fins quan. Vas parlant amb bandes i veus que la gent no comença a treballar fins al juny; no sabem quant durarà això, tot és molt incert. Per nosaltres la temporada comença de cara a l’abril, i tota la gent que viu d’això: tècnics, organitzadors... s’està quedant una mica amb el cul enlaire.
 
G.P.: De fet teníem l’estratègia de fer pocs concerts, perquè, com et deia, estem amb la idea de fer un disc i comencem amb el procés de creació a l’abril, però se’ns estan caient també aquests concerts i això ens fa replantejar els calendaris. Tampoc sabem què passarà després, perquè primer s’ha d’estabilitzar la crisi sanitària, que entenem que és prioritària, però fa por pensar què passarà quan això s’obri, perquè evidentment entenem que no serà tornar a la normalitat d’un dia per l’altre. El que siguin concerts i reunions de moltes persones tindran unes restriccions... llavors, treballarem menys? Només treballaran els que omplen sales? Pel que fa el tema de la paritat, estàvem poc a poc aconseguint que moltes produccions i moltes programadores deixessin de fixar-se en si tens més o menys seguidors i que es posés en valor el compromís amb els contractes i la qualitat. Si tu ara el que necessites com a programadora són ingressos... ens preocupa que aquest treball que s’havia fet poc a poc pugui caure i potser anem a un any on els escenaris tornen a ser totalment masculins, perquè les bandes de tios són les que omplen. Esperem que la necessitat d’ingressos després del coronavirus no deixi fora dels escenaris les bandes de dones i emergents.
 
- De la crisi cultural estan naixent iniciatives a les xarxes. En el cas de Roba Estesa, amb els ‘Tutorials Estesos’. Quin objectiu tenen?
 
G.P: Aproximar-nos una mica més a la nostra comunitat, donar eines i mostrar curiositats que tinguin les cançons o les integrants de la banda.

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media