Algunes veus insisteixen en les retallades encara no prou revertides i l'estrès acumulat per professionals i instal·lacions sanitàries. Si no s'implanten mesures addicionals, no hi ha sistema de salut que pugui fer front a una pandèmia així
"El sistema sanitari ja està col·lapsant"
El metge Carles Espinós destaca la iniciativa ciutadana i empresarial davant el coronavirus
Són dies intensos i complicats. Molt complicats. Per als que estem confinats a casa, però sobretot per als que es deixen la pell per tots nosaltres als hospitals. Aquells petits grans herois que salven vides i que cada dia a les 20 hore...
Els comerços hibernen ‘sine die’
El sector preveu una davallada del 85% de les vendes però té esperances d’una recuperació ràpida quan s’aixequi l’estat d’alarma pel coronavirus
Fa dies que tots els comerços tenen les persianes abaixades, excepte les botigues d’alimentació i les farmàcies. La hibernació dels establiments comercials es mantindrà a tot el país mentre duri l&rsquo...
Mesures empresarials per a superar la crisi COVID-19
La sobtada i imprevista caiguda de l'activitat econòmica perjudicarà greument moltes empreses. De tota manera, com que la majoria d'experts prediuen que la crisi sanitària no serà molt llarga, podem pensar en mesur...

 


 

La sanitat, el dia després
Enric Llarch alerta que "el sistema de salut està sent sotmès a la més dura de les proves d'estrès"

Diuen que portem dotze epidèmies en els darrers vint anys. Però aquesta és la més greu, sobretot per la facilitat amb què es transmet, que n'ha fet un fenomen global. Una pandèmia. Cal preguntar-se, d'entre els molts i molt intensos efectes que el Covid-19 tindrà en tants aspectes de les nostres vides i de les nostres societats, quin serà l'impacte sobre el nostre sistema de salut. Un sistema de salut que en els pròxims dies corre el risc de ser depassat per la malaltia i que no pugui atendre tothom i de forma adequada alhora.

Molt han insistit algunes veus sobre les retallades encara no prou revertides i l'estrès acumulat per professionals i instal·lacions sanitàries. Ara, també és cert, que amb una pandèmia d'aquestes dimensions, si no s'implanten mesures addicionals, no hi ha sistema de salut possible que pugui fer-hi front. Hi ha qui diu que caldria multiplicar-lo per vint i, òbviament, és impossible assolir aquestes magnituds.

Un dels fenòmens que s'ha generalitzat en les últimes dècades és la demanda de seguretat, de previsibilitat quasi absoluta i de protecció total per part de l'Estat davant totes les contingències possibles. Unes exigències que sovint són poc coherents amb l'esforç fiscal que estem disposats a fer i que, alhora, ens fan dimitir sovint de les mateixes responsabilitats davant les males pràctiques que ens fan emmalaltir: des de l'alimentació a l'exercici físic, des de la conducció a les addiccions.

A Catalunya tenim una sensibilitat elevada per la salut i per la recerca mèdica, tal com ho demostra la participació massiva i continuada a la Marató de TV3 o la creixent atenció mediàtica a qualsevol nou avenç en aquest camp, prou sovint protagonitzat per institucions o professionals vinculats al país. L'important desenvolupament de les mútues és un altre exemple de la tradicional cerca de molt catalans d'una medicina de proximitat, àgil i personalitzada, encara que tothom reconeix l'excel·lència dels grans hospitals per a les malalties greus i ningú no ha plantejat -com passa a altres països- cap objecció fiscal a les aportacions a la sanitat pública, en sigui usuari habitual o no. Tot plegat segur que contribueix al fet que tinguem una de les esperances de vida més elevades del món

Tot i això, encara tenim molt camí per recórrer en l'àmbit de la responsabilitat individual i col·lectiva davant la prevenció de la malaltia. És per això també que la demanda de confinament que les autoritats han establert ha estat rebuda amb diversos graus d'acceptació. És cert que la voluntat de no fer alarmisme ens ha conduït probablement a una resposta tardana i poc decidida que ha facilitat la incredulitat o la manca de responsabilitat de molts ciutadans. En uns llocs més que a d'altres, això sí.

"La proliferació generalitzada d'informacions sobre l'origen i el desenvolupament del coronavirus ha hagut de ser desmentida formalment per l'OMS i demostra la receptivitat de gran part de la població a teories conspiratives"

La proliferació i la circulació generalitzada a través de les xarxes de falses informacions sobre l'origen i el desenvolupament del coronavirus ha hagut de ser desmentida formalment per l'Organització Mundial de la Salut i demostra la receptivitat de gran part de la població a teories conspiratives que, en darrera instància, contribueixen a sentir-nos menys identificats i solidaris amb el problema.

Però un confinament quasi absolut de 15 dies -que tothom pensa que s'allargaran- és una mesura dura que només es pot suportar amb una informació entenedora i creïble i amb un notable grau de civisme i de solidaritat ciutadana.

Diuen els sociòlegs que després d'un sobreesforç, individual o col·lectiu, inevitablement arriba un relaxament i una davallada. També en termes físics. El nostre sistema de salut està sent sotmès a la més dura de les proves d'estrès que s'acumula a un llarg període de tensió i cansament acumulats. Estan bé els reconeixements populars que hem vist aquests dies, siguin en termes d'aplaudiments massius o de qualsevol altre tipus de manifestació. Estarà millor encara que això no siguin flors de temporada -com ja va passar amb els mossos- i que sapiguem assumir que calen més esforços econòmics i fiscals per fer encara més robust el nostre sistema de salut. Tant a Catalunya com a Espanya, els pressupostos que corresponen al 2020 són sobre la taula i serà aquí on caldrà demostrar les prioritats col·lectives.

Haurà de continuar reforçant-se la col·laboració entre medicina pública i privada. A Catalunya no ens ha fet falta que el ministre del ram hagi hagut d'emparar-se dels centres privats amb el paraigua de l'estat d'alarma. La col·laboració existeix des de sempre, segurament per l'extensió del model concertat de sanitat.

"Estan bé els reconeixements populars, però encara estarà millor que sapiguem assumir que calen més esforços econòmics i fiscals per fer encara més robust el nostre sistema de salut"

Tot plegat amb el benentès, com dèiem abans, que no podem dimensionar els sistemes de salut per a situacions extremes a què hagin de fer front sense cap més ajuda. Caldrà reforçar els mecanismes de cooperació internacional, començant per la Unió Europea, ara que en termes de recerca ja s'ha fet un salt endavant en aquest sentit. La desesperada demanda italiana de metges cubans, xinesos i veneçolans (sic) hauria de comptar amb mecanismes estables i gairebé automàtics, comandats per l'OMS. L'acaparament de mascaretes i altre material mèdic per part de França i Alemanya és un penós indicador de la solidaritat europea i un missatge lamentable perquè els ciutadans responguin positivament a les crides a la responsabilitat col·lectiva.

El dia després, el nostre sistema de salut hauria de ser més robust i menys estressat, amb una implicació més intensa i responsable dels ciutadans en la mateixa cura del seu benestar físic, amb una col·laboració més intensa encara entre sector públic i privat i amb una obertura i una cooperació internacional molt més elevada i sistemàtica que fins ara.

 Enric Llarch

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71