El 80% de les caigudes borsàries de forta magnitud són falses. Les dades que tenim ens porten a pensar que estem en un cas dels de 80%, i que molt probablement els mercats borsaris tinguin una forta i ràpida recuperació
"El sistema sanitari ja està col·lapsant"
El metge Carles Espinós destaca la iniciativa ciutadana i empresarial davant el coronavirus
Són dies intensos i complicats. Molt complicats. Per als que estem confinats a casa, però sobretot per als que es deixen la pell per tots nosaltres als hospitals. Aquells petits grans herois que salven vides i que cada dia a les 20 hore...
La sanitat, el dia després
Enric Llarch alerta que "el sistema de salut està sent sotmès a la més dura de les proves d'estrès"
Diuen que portem dotze epidèmies en els darrers vint anys. Però aquesta és la més greu, sobretot per la facilitat amb què es transmet, que n'ha fet un fenomen global. Una pandèmia. Cal preguntar-se, d'...
Els comerços hibernen ‘sine die’
El sector preveu una davallada del 85% de les vendes però té esperances d’una recuperació ràpida quan s’aixequi l’estat d’alarma pel coronavirus
Fa dies que tots els comerços tenen les persianes abaixades, excepte les botigues d’alimentació i les farmàcies. La hibernació dels establiments comercials es mantindrà a tot el país mentre duri l&rsquo...

 


 

El Covid-19, els mercats i les Bruixes de Salem
L'expert Jaume Puig alerta que "el 80% de les caigudes borsàries de forta magnitud són falses"

Salem és una petita ciutat nord-americana propera a Boston que acull cada any molts visitants al seu famós Salem Witch Museum. El cas és que entre 1692 i 1693 unes 25 persones foren executades acusades de bruixeria, en el que fou un conegut episodi d'histèria col·lectiva. Al cap de molt poc temps ningú sabia ben bé com havia començat tot plegat.

"El Covid-19 és un virus nou, i com a tal desconegut i genera por. Fins aquí res a dir. Això no treu que no hi hagi fins ara una certa informació"

El Covid-19 és un virus nou, i com a tal desconegut i genera por. Fins aquí res a dir. Això no treu que no hi hagi fins ara una certa informació. En primer lloc, i fins al moment de fer aquest escrit, ha causat la mort al món de 5.835 persones. Per tal de contextualitzar-ho, i donat que segons l'Organització Mundial de la Salut la grip estacional és la causant de la mort d'entre 300.000 i 600.000 persones cada any, això vol dir que fins al moment present ha causat un 1,1% dels morts que cada any causa la grip. En segon lloc, sabem també que la seva mortalitat es concentra en uns col·lectius concrets, com ara les persones de més edat i aquelles amb certes patologies prèvies. En tercer lloc, sabem també que sembla que al virus no li agrada el fred. Els casos d'afectats i de morts es concentren a l'hemisferi nord, on és hivern, i encara diria més, per sobre del Tròpic de Càncer. Res fa pensar, amb aquesta informació, que puguem estar en un episodi de gran mortaldat, com el del darrer cas realment important que el món visqué, l'any 1918, amb la denominada grip espanyola, que va causar pel cap baix uns 40 milions de morts.

El món ha reaccionat davant de l'expansió d'aquest virus amb unes mesures de contenció sense precedents. Va començar al gener a la Xina, el març a Europa, i és probable que després vagi als Estats Units, seguint la línia d'expansió d'altres virus en el passat. Aquestes mesures han provocat una aturada d'activitats econòmiques, com ara de grans esdeveniments, viatges, tancaments geogràfics, etc. Lògicament aquestes aturades tenen unes conseqüències econòmiques, la gravetat de les quals dependrà en tot cas de la seva durada. Les durades curtes no solen tenir una gran afectació, ja que una part de l'activitat es recupera dins del mateix any: viatges des d'Europa que no es faran al març però sí al maig, cotxes a la Xina que no es compraran al gener però sí a l'abril, etc. Crec que l'impacte temporal serà breu per tres motius: pel mateix cicle de vida del virus que és curt, per la proximitat del bon temps, i pel precedent xinès. La recuperació de l'activitat econòmica a la Xina està essent imponent. Hi ha una forta recuperació de l'activitat de les fàbriques, d'hotels, línies aèries, etc. Sense anar més lluny Honda va anunciar l'11 de març que reobria la seva fàbrica de Wuhan, en ple epicentre.

"Crec que l’impacte temporal serà breu per tres motius: pel mateix cicle de vida del virus que és curt, per la proximitat del bon temps, i pel precedent xinès"

Els mercats borsaris han tingut fortes davallades en el que portem d'any degut a això. En el moment de fer aquest escrit l'S&P500 ha caigut un -20,4%, i l'Eurostoxx-50 un -30,9%. La caiguda és fins i tot més alta si tenim en compte que els mercats borsaris estaven pujant prèviament i que van fer màxims el dia 19 de febrer. Qui vulgui utilitzar aquestes caigudes com a indicador avançat de què vindrà, cal que tingui en compte que el 80% de les caigudes borsàries de forta magnitud són falses. És a dir, és molt habitual que els mercats cotitzin uns temors econòmics que acaben no passant. Les fortes oscil·lacions dels mercats borsaris són consubstancials als mercats. Cada any hi ha, de mitjana, 2,5 grans oscil·lacions. En el 80% d'aquestes, les falses, el mercat es recupera en mesos, mentre que en el restant 20% la recuperació és més lenta (anys).

A les característiques mencionades del virus i a la temporalitat previsible de l'impacte econòmic, cal afegir l'escàs impacte en les valoracions reals de les empreses. El valor d'una empresa depèn dels fluxos monetaris que és capaç de generar durant tota la seva vida. L'impacte de l'activitat d'un parell de mesos al valor d'una empresa, fins i tot considerant que no se n'arribés a recuperar una part dins del mateix any, com esperem, és negligible. El valor real de les empreses no s'ha vist afectada de la manera que ho han estat les cotitzacions. Les dades que tenim ens porten a pensar que estem en un cas dels de 80%, i que molt probablement els mercats borsaris tinguin una forta i ràpida recuperació.

Cal anar amb compte amb aquestes fortes oscil·lacions. Es tracta de moviments d'anada i tornada que històricament han contribuït al que podríem anomenar una redistribució inversa de la riquesa. Molt petit inversor pot estar temptat a vendre, en no saber sobreposar-se a l'allau mediàtic, i no racionalitzar la situació. Sempre que algú ven hi ha algun altre inversor que compra, heus ací la grandesa del mercat. Sovint qui compra les accions són grans inversors, molt habituats a la volatilitat del mercat. El resultat final és que una vegada les cotitzacions han tornat al punt original, el valor serà el mateix, la riquesa serà la mateixa, però haurà passat d'unes mans a les altres.

Quan arribi l'estiu serà probablement un bon moment per fer-se la pregunta de si la reacció dels mercats borsaris ha estat l'adequada a la situació, o per contra si sobrereacciona... una vegada més. Si això és així, com espero, és probable que l'inversor tingui, d'aquí a uns mesos, una impressió semblant a la que van tenir els habitants de Salem... un cop ja havia passat tot.

 Jaume Puig Director general de GVC Gaesco

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71