Sala-i-Martin: "Sentit comú a l'hora de mesurar els impactes econòmics i aplicar polítiques"
"El sistema sanitari ja està col·lapsant"
El metge Carles Espinós destaca la iniciativa ciutadana i empresarial davant el coronavirus
Són dies intensos i complicats. Molt complicats. Per als que estem confinats a casa, però sobretot per als que es deixen la pell per tots nosaltres als hospitals. Aquells petits grans herois que salven vides i que cada dia a les 20 hore...
La sanitat, el dia després
Enric Llarch alerta que "el sistema de salut està sent sotmès a la més dura de les proves d'estrès"
Diuen que portem dotze epidèmies en els darrers vint anys. Però aquesta és la més greu, sobretot per la facilitat amb què es transmet, que n'ha fet un fenomen global. Una pandèmia. Cal preguntar-se, d'...
Els comerços hibernen ‘sine die’
El sector preveu una davallada del 85% de les vendes però té esperances d’una recuperació ràpida quan s’aixequi l’estat d’alarma pel coronavirus
Fa dies que tots els comerços tenen les persianes abaixades, excepte les botigues d’alimentació i les farmàcies. La hibernació dels establiments comercials es mantindrà a tot el país mentre duri l&rsquo...

 


 

Davant el pànic dels mercats, el cap fred dels economistes
Xavier Sala-i-Martin, Xavier Ferràs, Santiago Niño-Becerra o Oriol Amat analitzen l'impacte del coronavirus

Cronologia d'un dijous negre

"L'activitat econòmica és important, però sense salut, no n'hi ha", assegurava aquest dijous el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la presentació del paquet de mesures econòmiques contra el coronavirus. Poques hores després, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, injectava 14.000 milions d'euros de liquiditat a l'economia, alhora que ajornava i fraccionava els deutes tributaris a sis mesos per a pimes i autònoms, entre altres mesures.

Aragonès: "L'activitat econòmica és important, però sense salut, no n'hi ha"

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, responia al "xoc econòmic" del coronavirus amb un nou paquet d'estímuls i una injecció de liquiditat a la banca per mantenir així el crèdit a les empreses i ampliar la compra d'actius en 120.000 milions d'euros, sumats als 20.000 milions d'euros d'adquisicions actuals de deute públic i privat. Sense notícies dels tipus d'interès que es quedaven al 0%.

Lagarde reivindicava el seu compromís per "evitar qualsevol fragmentació" a l'Eurozona poc després d'haver dit també que el BCE no pot fer més contra la crisi del coronavirus i emplaçar als països a "una resposta ambiciosa i coordinada en matèria de política fiscal per donar suport a empreses i treballadors en risc". I mentrestant, l'Ibex 35 s'ensorrava aquest dijous en la pitjor sessió de la seva història amb una caiguda del 14,06% tancant en 6.390,9 punts, en línia amb les caigudes de la resta de borses. El coronavirus s'imposava així al fantasma del Brexit, i les mesures del BCE no aconseguien convèncer ni tranquil·litzar als inversors.

Els més castigats a Espanya? ENCE (-18,9%), ACS (18,9%), Arcelormittal (-18,1%) o el Banc Sabadell (-17,7%) que el 26 de març farà la seva junta d'accionistes a Alacant, però recomana seguir-la online. També han caigut en picat: Acciona (-17,5%), Banco Santander (-16,9%), Naturgy (-16,7%), IAG (-16,7%), Bankia (-16,3%), Amadeus (-16,1%), Endesa (-15,9%), Bankinter (-15,8%), Colonial (-15,6%) o CaixaBank (-15,2%) que també manté la seva junta d'accionistes del 3 d'abril a València però recomana votar telemàticament. D'aquest dijous negre no s'ha salvat ningú, tot en vermell.

Tot plegat, en menys de 24 hores i una jornada frenètica d'actualitat econòmica, empresarial i borsària. Vivim moments històrics, en el pitjor sentit de la paraula. Però dels pitjors moments, també en surten grans lliçons. I davant el pànic dels mercats i dels carrs, el cap fred d'economistes com Xavier Sala-i-Martin, Xavier Ferràs, Santiago Niño-Becerra o Oriol Amat. "Les conseqüències econòmiques són incalculables", alerta Ferràs en una conversa amb VIA Empresa.

El "sentit comú" de Xavier Sala-i-Martin

El catedràtic de la Universitat de Columbia de Nova York, Xavier Sala-i-Martin, ha aprofitat el context d'actualitat per recordar a tots els seus seguidors i a través d'un vídeo les propietats del creixement exponencial i conceptes com la logística de la corba, el factor de creixement o el punt d'inflexió. D'aquí també neix el viralitzat "frenar la curva" del Govern espanyol.

Sala-i-Martin s'ha mogut aquesta setmana entre passadissos dels mitjans de comunicació. "La incertesa és molt més elevada i qualsevol predicció de com afectarà això al PIB en aquests moments és pura fantasia", assegurava de viva veu a RAC1. La seva recepta? "Sentit comú a l'hora de mesurar els impactes econòmics i aplicar polítiques".

Un sentit comú, que a parer seu, no va de la mà amb baixar els tipus d'interès al no haver-hi una crisi de demanda, sinó una crisi d'oferta. "Quan això només afectava la Xina es parlava de la disrupció de les cadenes de producció en tots els sectors de l'economia. Avui, hem de parlar molt més de tipus de disrupció: congressos, vacances, reunions internacionals, vols, bars i fàbriques tanquen, s'expandeix la por a la borsa, impacte electoral...", explica.

En una frase d'economia en colors: "Hi ha una crisi perquè la gent té por i si tu baixes els tipus d’interès, la por no desapareixerà".

Segons Sala-i-Martin, "se li ha de dir a la gent que això és un problema mèdic, pel problema econòmic no us preocupeu". És a dir, donar resposta a través dels governs a preguntes i incerteses dels ciutadans sobre possibles comiats, manca de clients o de recursos per pagar impostos o hipoteques. Respostes com, per exemple, "bonificacions fiscals, aturar desnonaments, una moratòria hipotecària o no pagar impostos durant el mes de març" per deslliurar-se així del pànic econòmic.

"No tenir pau d’esperit econòmic pot acabar afectant el problema mèdic. La gent es nega anar als hospitals per por que els posin en quarantena", alerta Sala-i-Martin que també ha fet ús de les xarxes socials per proposar a Pedro Sánchez subvencionar a les empreses repartidores, reduint així els costos de comprar online, fent que la gent surti menys al carrer i eviti el contacte amb el coronavirus però segueixi consumint.
Les lliçons de Ferràs

El professor d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'Esade i opinador de VIA Empresa, Xavier Ferràs, ha viralitzat la seva opinió sobre el coronavirus i les lliçons d'aquesta crisi. Des de la implantació del teletreball que "acabarà amb l'absurda cultura de la reunió contínua" i promourà "un lideratge més orientat a la confiança, en comptes del control" o la revisió del desplegament de les cadenes de subministrament global.

Ferràs: "La implantació del teletreball acabarà amb l'absurda cultura de la reunió contínua"

"Potser, la cursa per la vacuna sigui un exemple de competició i cooperació. Innovació orientada a una missió: resoldre ( de forma urgent) un problema humà. D'aquí, també en traurem lliçons", defensa. I segueix: "La ciència disposa avui de mecanismes impensables fins fa poc: intel·ligència artificial i supercomputació per simular les millors estructures moleculars, a la velocitat de la llum, que puguin modelar una potencial vacuna".

De fet, la supercomputadora d'IBM ja accelera la recerca del Covid-19 i l'empresa catalana Qiagen que ara forma part d'una biotecnològica alemanya ja s'ha popularitzat per ser capaç de detectar el coronavirus en una hora a través del seu kit de diagnòstic que pot trobar fins a 20 virus diferents i quatre bacteris infecciosos.

    Ferràs: "Potser, la cursa per la vacuna sigui un exemple de competició i cooperació. Innovació orientada a una missió: resoldre ( de forma urgent) un problema humà"

Ferràs defensa que les respostes asiàtiques, europees i nord-americanes són "netament diferents" davant el coronavirus. A tres bandes: "disciplina asiàtica, caos i assimetria a Europea i negació i titubejos de Trump". "Segurament, la persona que té més por del món pel virus és Donald Trump", assegura Sala-i-Martin en clau electoral.

"Els lideratges públics també estan en quarantena. A l'època de la infoxicació (oceans de fake news), i amb una propagació exponencial de l'epidèmia, cortar por lo sano durant els primers dies i llançar missatges verdaders i objectius era fonamental. Generar confiança", insisteix Ferràs. I per acabar el seu fil, un parell de reflexions més: "Ens enfrontem a una recessió? Possiblement. L'impacte pot ser dramàtic, especialment en països on impera el caos. En els que, disciplinadament, es respecta "la distància social" potser és cosa de tres o quatre setmanes".
El despertador del coronavirus, segons Niño-Becerra

El catedràtic d'Estructura Econòmica d'IQS, Santiago Niño-Becerra, analitza a VIA Empresa quin és el preu del coronavirus: "Ha sigut el despertador que ha tret de la letargia produïda per les amfetamines i del somni en què es creia que la crisi ja estava resolta, i no: estem a la Tercera Fase". En concret, remarca tres punts:

  1.     Les persones aïllades i que progressivament van sent aïllades a un ritme molt major del qual es van donant d'alta.
  2.     Les mesures que s'estan adoptant per frenar les concentracions i aglomeracions i que tenen un efecte dissuasiu perquè es generen.
  3.     Els desproveïments que ja s'estan produint per interrupció de les cadenes de fabricació i/o subministrament.

En aquest sentit, Niño-Becerra alertava aquest dilluns que l'ara ja declarada pandèmia pot afavorir la declaració d'Expedients de Regulació d'Ocupació, "en principi temporals". N'hi ha hagut prou amb quatre dies per donar-li la raó i veure com Air Europa, Kostal Eléctrica, Norwegian aplicaven ja els primers ERTOs. Fins i tot, Seat no descarta aquesta opció.

Niño-Becerra: "Les borses encara estan cares perquè els índexs no es corresponen amb la realitat de l'economia; la seva caiguda indica que s'ha de fer més petit: menys volum però més productivitat"

"Les borses encara estan cares perquè els índexs no es corresponen amb la realitat de l'economia; la seva caiguda indica que s'ha de fer més petit: menys volum però més productivitat", explica Niño-Becerra després de la jornada negra d'aquest dijous. El seu model és reducció de costos per teletreball, desaparició de les empreses més dèbils, generalització de l'ocupació segons la necessitat o concentració de capital, entre d'altres.

El catedràtic d'estructura econòmica alerta que "no cal dir que a Espanya l'afecta com un míssil perquè el turisme suposa el 12% del seu PIB". I remata: "Si com diuen els científics xinesos a la fi de l'abril la situació es troba controlada (el que sigui que això signifiqui) això suposarà que en les últimes economies afectades es podran normalitzar la majoria de les coses al juliol. Encara que no sé si la confiança serà una d'elles".


La teoria de l'opinió contrària, segons Oriol Amat

Per últim, el catedràtic i degà de la UPF Barcelona School of Management, Oriol Amat, ha fet referència aquests dies a L'Econòmic a la teoria de l'opinió contrària que diu així: "La majoria de la gent actua de manera irracional en moments de pànic o d'eufòria i que, per això, convé fer el contrari del que fa tothom".

"La majoria de la gent actua de manera irracional en moments de pànic o d’eufòria i que, per això, convé fer el contrari del que fa tothom"

En una conversa amb VIA Empresa, detalla "la sobrereacció" dels mercats i augura que "hi ha empreses que patiran i d'altres que guanyaran". Davant el pànic dels mercats, el cap fred dels economistes.  

Víctor Costa Director

 

 

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71