SI SOU SERVITS: 12/03/2020
 
Un regal enverinat


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

La llei sobre la reducció del malbaratament alimentari fou aprovada al Parlament català per unanimitat. Una norma pionera a Europa que preveu que els restaurants et donin en un envàs, naturalment reciclable, allò que tu no hagis volgut o pogut menjar del que pagues. Però que també vol actuar al llarg de tota la cadena i, per tant, obliga als supermercats a incentivar (llegiu rebaixar) la venda de productes a mesura que s’acosti la seva data de caducitat o consum preferent, a fomentar la venda de productes a granel, i a no excloure els productes amb imperfeccions o desperfectes. No serè jo, ni molt menys, qui critiqui una llei que busca combatre el malbaratament alimentari per la via de fomentar la rebaixa del preu dels productes. Però es just reconèixer que la proposta té un toc de demagògia i, a més, pot acabar traspassant bona part de la responsabilitat de la seguretat alimentària al ciutadà/comprador que sovint no té els coneixements necessaris o els estris i mecanismes adients per garantir-la. Imagineu que la ració de macarrons que he encarregat al restaurant resulta excessiva i m’enduc a casa el tupper ecològic que em dóna el restaurant. Qui garanteix una conservació en bon estat? Cosa que, per contra, la ració envasada de la secció de refrigerats del supermercat sí fa. El mateix passa amb els productes frescos venuts a granel i sense excloure els “poc presentables”. Mentre la bossa d’amanida segueix tancada, el supermercat té la responsabilitat de garantir la qualitat del producte. Des del moment que estigui sense envasar, aquesta responsabilitat es difumina i, un cop pagat a caixa, el venedor pot invocar allò de “Santa Rita, Santa Rita...” O algú disposa d’un mecanisme per saber si aquella mandarina que s’ha florit ja venia “tocada” d’origen o ha estat víctima dels nostres maltractaments? El que deia. No negaré la bona intenció i fins i tot la necessitat urgent d’una llei com aquesta. Però em sembla que estem davant d’un exemple palmari d’aquella dita popular que resava, resa i resarà que “feta la llei, feta la trampa”.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 24/03/2020
#JOCUINOACASA
És el hashtag que ens proposa la revista Cuina per difondre les receptes que cuinem la gent que, confinats a casa, hem posat en els fogons part de la nostra il·lusió diària de supervivència.Però crec que, al ...
SI SOU SERVITS: 27/02/2020
Llard de quaresma
Ara que ja hem entrat en el període del cicle anual que, des de fa segles, ha mantingut que carn i peix eren diferents, fins al punt de prohibir, en aquests dies, el consum de la primera en benefici del segon -i d'un esperit mortificador i...
SI SOU SERVITS: 13/02/2020
Parlen els gurus
Era d'esperar. El canvi de dècada dóna per molt. Però potser el que no dóna per tant és la cuina. Segurament per això els prescriptors tornen a jurar i perjurar que la cuina recuperarà els receptar...
SI SOU SERVITS: 27/01/2020
La força dels menuts
Si llegir ronyons, fetge, cor, turmes, cervell, melsa, morro, peus, tripa o coradella no us ha aturat, anem bé. Perquè vol dir que, tot i les campanyes de silenci que han patit els nostres "menuts", encara no els heu oblidat.I...
SI SOU SERVITS: 13/01/2020
El mercaurant
La paraula és nova. El concepte no. Ja fa alguns anys que establiments del Penedès i Garraf de la cadena Ametller Origen ofereixen la possibilitat de dinar mentre es fa la compra. O de prendre a casa els productes que s'hi venen, ja...
SI SOU SERVITS: 30/12/2019
Compostar i compotar
Curiosament, les dues paraules són quasi iguals. La primera provinent del món de l'ecologia i la segona del culinari. I ambdues amb més coses en comú de les que sembla.Perquè quan un pagès composta els se...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71