L'objectiu és invertir 360 milions d'euros en sis anys per fer de Paris la capital mundial de la bici
L'hospital del futur: telemedicina i tecnologies 4.0
El sector sanitari es digitalitza no només amb la realització de consultes mèdiques en remot, sinó també amb la introducció del Big Data, 5G, realitat virtual i augmentada o robòtica en els centres de salut
El coronavirus, a més de l’emergència sanitària que ha provocat a tot el món, està suposant l’experiment més gran mai vist quant a teletreball. També en l’àmbit sanitari, amb c...
La farmàcia, la trinxera sanitària
Els ciutadans acudeixen a les farmàcies per fer consultes sobre l'estat de salut mentre el sistema sanitari està saturat pel coronavirus
L’impacte del Covid-19 arriba també en primera persona a les farmàcies catalanes. Les mesures de prevenció, la modificació d’horaris, els desdoblaments dels equips de professionals que estan al capdavant d&rsqu...
Una crisi, un confinament i un canvi d'hàbits per repensar el comerç
Els comerciants es mostren "preocupats" i "tristos" per la situació, però molts propietaris de negocis que es mantenen oberts aposten per un nou model de consum
Al mal temps, bona cara. La crisi del coronavirus ens està fent repensar la nostra manera de viure, de treballar i de consumir i, tot i que el panorama sanitari i econòmic es presenta desolador, sempre és important trobar la part...

 


 

Moreno: "Espai, temps o silenci són les noves batalles urbanes"
El professor defensa que "la ciutat dels 15 minuts dóna resposta a les plataformes que destrueixen valor urbà"

Carlos Moreno és científic, empresari i professor de la Universitat de París 1 Pantheón - Sorbonne. També és Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor i medalla de la Prospective 2019 de l'Acadèmia francesa d'Arquitectura. S'autodefineix com un apassionat de la innovació, la ciència, el progrés, la creació de valor i la creativitat en totes les seves formes. És precursor del concepte de "ciutat digital sostenible" o "ciutat viva". Moreno és l'ideòleg de part de les propostes de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que aquest març es presenta a la seva reelecció. La seva proposta és convertir París en "una ciutat centrada en les persones i en la vida diària dels parisencs" i es parteix d'una nova concepció de l'urbanisme: el crono-urbanisme. Certament, les nostres ciutats s'han centrat en la mobilitat, en molts casos en la mobilitat privada que ocupa una quantitat enorme d'espai de la ciutat i dilueix la relació amb el teu entorn més immediat dividint les ciutats entre centre – on passa tot – i perifèria on passa poc o gens. Aquesta divisió centro-perifèria té efectes evidents en la nostra petjada ecològica, però també en la nostra forma de viure i relacionar-nos i en la vida de la ciutat. Existeix un aspecte important i fins ara inèdit: el temps. Els continus desplaçaments són uns moderns lladres de temps.

Què és el crono-urbanisme?

El punt de partida del crono-urbanisme és la necessitat de comprendre que no hi haurà qualitat de vida urbana sense haver transformat radicalment les nostres relacions amb el temps i l'espai. Es tracta d'entendre la ciutat en termes de com els habitants utilitzen el temps de la vida urbana. Això significa interessar-se pels ritmes de vida, les temporalitats lligades a l'ocupació de l'espai urbà, les transformacions dels seus usos, i els temps útils i inútils que es necessiten per accedir a les funcions socials urbanes essencials.

Com es pot viure de forma diferent?

Viure de forma diferent significa, abans de tot, canviar la nostra relació amb el temps, essencialment el de la mobilitat, que ha degradat en gran manera la qualitat de vida a través de viatges costosos, des de tots els punts de vista. Com oferir als residents urbans una ciutat serena i al mateix temps, satisfer les seves funcions socials urbanes essencials? És l'hora d'avançar no en la planificació urbana sinó en la planificació de la vida urbana. Es tracta d'operar una transformació de l'espai urbà encara altament monofuncional, amb la ciutat central i les seves diverses especialitzacions cap a una ciutat policèntrica. Amb quatre components principals: proximitat, diversitat, densitat i ubiqüitat, per oferir aquesta qualitat de vida en distàncies curtes, a través de les sis funcions socials urbanes essencials que són: viure, treballar, aprovisionar-se, cuidar-se, aprendre, descansar. Cal reconstruir la solidaritat en ciutats on l'anonimat va de la mà amb el sentiment de solitud i patiment.

"Viure de forma diferent significa canviar la nostra relació amb el temps i la mobilitat"

De la teoria a la pràctica i en un una ciutat amb un centre tan important com el de París.

L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va integrar molt de pressa aquest concepte en la seva visió de candidata adaptant-ho al context de París. L'herència de Haussman és la d'una ciutat molt accessible que fa que Paris sigui la ciutat del món on caminar suposa més del 50% de les formes de desplaçar-se dels seus habitants. Al mateix temps, Paris té moltes infraestructures de serveis de tot tipus públics i privats.

Certament, però no podem tenir un Museu del Louvre a cada barri!

No es tracta de fer un estadi o un Louvre a cada barri. La proposició està basada essencialment en la revitalització dels serveis de curtes distàncies, 15 minuts en mobilitat activa (a peu o amb bici) basada en quatre criteris: redescobrir tots els recursos de proximitat, utilitzar els metres quadrats existents més i millor, donar-li a cada lloc múltiples usos i reapropiar-se de l'espai públic per fer d'aquest, un lloc de trobada, de vida. El nostre full de ruta és una orientació ambiciosa, per facilitar un accés de proximitat amb la majoria dels serveis indispensables per a la qualitat de vida: habitació, feina, aprovisionament, benestar, aprenentatge, oci. El nostre objectiu és crear qualitat de vida urbana a tot arreu, l'alegria de viure en el seu entorn, desenvolupament de la sociabilitat i disminuir els desplaçaments inútils.

Parlem de zones sempre fixes o elements no permanents com els que trobem a Broadway, NYC?

Anne Hidalgo ha fet propostes molt innovadores: l'escola pública, un element estructural de la República francesa, serà la capital del barri i com a vector de transformació. Obrir les escoles els caps de setmana per transformar el seu ús, la creació de kioscos ciutadans de proximitat com a referents de la presència municipal, els platós artístics, que poden ser fixos o mòbils per integrar la cultura urbana de proximitat, els encreuaments de carrers transformats en places verdes. També: els carrers per als vianants o amb trànsit reduït amb vegetació i disseny per poder estar, els carrers per a nens, sense trànsit automotor per allargar les àrees de joc sense perill i afavorir l'activitat i trobada física, obrir l'alcaldia amb sales obertes com a lloc d'estudi i trobada, complementàries dels horaris de biblioteques, l'acompanyament a les persones de tercera i quarta edat per millorar les seves condicions de vida, els centres Social Sport Club barrejant vida social i esportiva, el suport als comerços de barri amb la creació d'un establiment municipal gestionant el cadastre i la propietat, un servei municipal de policia sense armes letals, amb paritat de gènere i formació per intervenir i ser-hi... I moltes més.

"No es tracta de tenir un Louvre a cada barri, sinó de revitalitzar els serveis de distàncies curtes"

Hi ha un tancament progressiu de comerços locals i se'ls substitueix per repartiment a domicili de productes o menjar com Uber Eats.

Sí, per a totes les capitals sotmeses a la presència de les plataformes que destrueixen valor urbà, econòmic i social (Amazon, Uber Eats...), aquesta era digital omnipresent és un gran desafiament. La ciutat dels 15 minuts és una resposta a aquesta qüestió clau. Recreant els vincles urbans de proximitat, volem afavorir tota classe de serveis que tenen presència física i representen una activitat econòmica i al mateix temps, són llocs de vida. Tindran suport llibreries, mercats, comerços, fleques i tota classe de comerços.

Com encaixa això a la proposta de París?

La ciutat de París té una agència que maneja el seu patrimoni immobiliari dedicada als comerços i activitats de serveis de proximitat, que serà ampliada i reforçada per donar-li major impacte i amplificar aquests serveis accessibles al cap de 15 minuts. Al mateix temps, sabem que aquest combat no es guanya si no es canvia el comportament dels habitants creant noves urbanitats: la facilitat és fer la comanda per la plataforma i hem de fer un treball pedagògic perquè aquest gest es transformi en anar a la llibreria més propera. Això significa insistir en un canvi cultural. Entendre la proximitat de cadascú com a llocs festius, amb cultura i art presents. I es tracta que els nens i els joves també se sentin bé al seu barri.

Canvi de paradigma de la humanitat: la nostra civilització basada en combustibles fòssils ja no és sostenible.

Paris és la ciutat del món que té caminar com a primer mitjà de transport: més del 50%. És l'herència del Paris de Haussmann. La mobilitat davant el canvi climàtic ha de permetre una baixa emissió de CO₂, és una prioritat i un deure de cara a les properes generacions que ho demanen a crits en tots els carrers del món. Paris ha canviat radicalment en aquests sis anys per l'acció extraordinària d'Anne Hidalgo. L'autopista que voreja el Sena és ara un parc urbà de 3,3 quilòmetres. La dura vaga recent del transport va mostrar l'eficàcia de les velorutes construïdes i els parisencs de forma massiva van utilitzar les bicis, amb els seus carrils protegits travessant la ciutat. Ara, amb aquesta visió d'una ciutat que aprofundeixi en el canvi de paradigma en mobilitat, Hidalgo ha anunciat el pla més ambiciós de totes les capitals mundials per continuar transformant la mobilitat cap a una ciutat 100% bici el 2024. No es tracta de fer-li la guerra als autos sinó de prioritzar allò que toca: els vianants, les bicicletes, els serveis públics de transport col·lectiu, els taxis, cotxes de servei i al final, les actuacions particulars i les motos.

És la mobilitat del "nou" Paris.

Cada carrer de Paris tindrà el seu carril de bici i la superfície de les actuacions en aparcament serà reduïda tant com sigui possible en superfície i subterrani. Aquests seran transformats en superfície de llocs de trobada i en subterrani d'estacionament per a bicis, tallers per a reparació de bicis. L'objectiu és invertir 360 milions d'euros en sis anys per fer de Paris la capital mundial de la bici. La multimodalitat de baixa emissió de carboni, marxa, bici i transport públic són la columna vertebral d'aquest canvi de paradigma. Reinventar la proximitat és disminuir les mobilitats perquè aquelles que realmenten siguin necessàries siguin més fluïdes.

La nostra economia també està canviant. Al encapsular bona part del model operatiu de les empreses en programari, en lloc de grups humans, les nostres empreses han reduït la seva mida, augmentat escalabilidad, eficiència i productivitat.

Com en tot el món, l'economia de producció del segle passat s'ha transformat cap a una economia de serveis, fortament impactada per les ruptures tecnològiques i la primera d'elles és la força del digital, els algorismes, la IA i les plataformes. París és una ciutat – món que amb gran atractividad a Europa i el Brexit li donarà un pes encara més gran.

Cloud permet la creació d'empreses amb molt menys capital i amb costos operatius molt baixos. En comptes de tenir unes poques grans empreses, ara tenim moltes petites empreses. Durant lúltima dècada, les startups estaven en districtes d'innovació, però sabem que això ja no funciona tan bé com abans.

Anne Hidalgo ha estat molt clara des del seu primer període com a alcaldessa, la força d'una ciutat rau en la seva capacitat de desenvolupar de manera simultaneja una triple innovació indispensable davant els desafiaments d'aquest segle: ecològica, econòmica i social. París s'ha dotat d'estructures d'alt nivell per assumir aquest repte, i especialment amb París & Co, es desenvolupa una política molt dinàmica. D'una banda, una relació estreta amb grans empreses, i per l'altra, donant suport a la creació i desenvolupament d'empreses de tecnologia en diferents sectors. Són 14 incubadores temàtiques presents en diferents parts de la ciutat, impulsant creació de valor urbà. D'aquí poc, una d'aquestes estarà dedicada completament a les problemàtiques urbanes, perllongant el que fins ara ha fet amb molt èxit, el Paris Urban Lab. L'arc de la innovació que cobreix aquest sector de París en interfície amb la perifèria és un exemple bastant únic a Europa d'innovació dedicada als makers i FabLabs de manera massiva i en sintonia amb l'ecosistema d'emprenedoria i relacions amb les empreses.

"És un deure dels polítics donar aire, aigua i verd als espais de vida urbana"

Paris, sempre ha estat una ciutat màgica. El París de la Villette, el París del Beaubourg, el París de les Halles, el París de Notre Dame, el París de Montmartre...

Des de temps immemorials, Paris ha estat sempre aquesta ciutat estimada arreu del món. Ciutat Llum, ciutat acollidora, cosmopolita, lloc de creació i també de resistència. Paris ha sabut sempre sobrepassar totes les vicissituds, fent sempre seu i dels seus habitants el Fluctuat Nec Mergitur. El vaixell trontolla, però continua surant. La resiliència de Paris és extraordinària. Fa cinc anys que París va ser salvatgement atacada pel terrorisme en els seus cafès i sala d'espectacles. Els seus habitants sabem com d'important és seguir endavant i donar-li pas a la vida.

El nou París també tindrà màgia?

Paris prossegueix la seva transformació reivindicant la seva herència patrimonial matèria i immaterial. París ha estat sempre una ciutat pionera i ha aconseguit sempre fer coincidir els nous camins amb els quals ja existien. Paris Platja, La Nit blanca, la Nit de les idees, el pressupost participatiu són nous espais de vida ciutadana que s'enriquiran. Els projectes que proposa Anne Hidalgo augmenten encara més aquesta màgia, amb les seves pistes protegides per a bicis en tots els carrers, reducció dels cotxes, vegetalitzant i donant-li aquest espai públic a la vida ciutadana. La màgia que ja opera amb els Camps Elisis sense actuacions un diumenge per mes és una mostra del que anirà in crescendo amb Els Jocs Olímpics de 2024 que són igualment un vector encara més gran de la transformació de París, en particular de les zones del nord. El projecte de la nova Port de la Chapelle, d'entrada a París és simplement magnific. Zones verdes, microboscos, una part de l'entrada a l'autopista convertida en parc urbà, continuïtat entre Paris i la perifèria. Aquest Paris serà sempre aquesta ciutat-món a l'avantguarda de l'ecologia urbana però també de la solidaritat i de la creativitat.

A veure si aconseguim convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè copiï els microboscos de París!

Paris és la ciutat dels Acords de Paris, de la COP21 de fa 5 anys i la seva responsabilitat cap a la comunitat internacional és immensa i ha de donar sempre exemple. La lluita pel clima ha estat un compromís clau de l'alcaldessa Hidalgo durant el seu mandat. Estant al capdavant de l'Associació Internacional de Ciutats – Món pel clima, la C40 durant 4 anys, és indispensable continuar sent pioners. Els microboscos és una visió ambiciosa d'aquesta transformació que ha d'aprofundir-se, ens queden només 10 anys per estar en la trajectòria de preservar el planeta davant el canvi climàtic. És un deure de tots els responsables polítics donar aire, aigua, i verd a tots els espais de vida urbana.

Com?

Els microboscos proposats a Paris transformaran la mineralitat de la capital que coneixem avui. La immensitat de la plaça del Trocadero serà convertida en un microbosc, en el seu cor turístic. La plaça de la Concorde, el mateix. El conjunt urbà del centre de París, on Nôtre-Dâme està en reconstrucció, més del mateix. És una visió per a tota la ciutat que respiri i per això no hi ha res millor que reimplantar la naturalesa a la ciutat. Sí, les plantes i la biodiversitat, que són part de la vida, són essencials. Capturen carboni i també participen en el metabolisme de tota la vida urbana. Però les plantes també són un factor atractiu i de qualitat en les relacions humanes a la ciutat. Més enllà de la fixació de carboni, les plantes també reparen als humans. Tots els estudis mostren que la ciutat compacta, encara que sigui molt densa, ha estat capaç d'integrar plantes en l'univers de la vida quotidiana, és una ciutat en la qual els seus habitants redueixen les anomenades "rutes d'escapada" per "buscar verd".

El poder del verd.

Es tracta d'explorar aquest univers de transformació de la vida de la ciutat amb tots els béns comuns urbans indispensables per millorar l'accés a les funcions socials essencials, en múltiples centralitats a distàncies curtes: viure, treballar, obtenir subministraments, cuidar-se, educar-se, descansar. La presa de consciència de l'ampliació de la lluita pels nostres béns comuns urbans està en el cor d'aquestes eleccions vinents municipals a París en el projecte d'Anne Hidalgo: l'aigua, l'aire, l'ombra, l'espai, i el temps i silenci, estan en el cor de les noves batalles urbanes.

per Esteve Almirall - Professor i director Center for Innovation in Cities d’ESADE

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71