Les propostes de l’Ens
   
   
   
   
   
 
 


 


 

Dracs fantàstics per donar la benvinguda a Santa Eulàlia
De l’1 al 9 de febrer el Palau de la Virreina de Barcelona acull una mostra de bestiari fantàstic català

Banyes recargolades, urpes afilades, ales gegantines que observen amb centenars d’ulls, esquelets d’on pengen tires de pell, bèsties de dos i tres caps, rostres monstruosos, foc i flames. Amb motiu de les festes de Santa Eulàlia, el vestíbul de la Virreina es convertirà en uns dies en un tros de l’avern amb l’exposició ‘Fantàstics!’. Conformada per deu dracs provinents d’arreu de Catalunya i de diferents èpoques, la iniciativa és una bona mostra de la riquesa i de l’evolució de la imatgeria festiva catalana en els darrers 30 anys.

“Els dracs són el  monstre, el desconegut, el mal... són tot allò que ens fa por i ens angoixa. En certa manera ens defensem o protegim d’aquest mal fent una mena de catarsi amb aquestes figures terribles que, amb el ritual, ens permeten viure un temps tranquil”. L’escultora de la festa Dolors Sans explica així perquè ens fascinen tant els dracs, que són, afegeix, “un element d’identitat col·lectiva d’una comunitat, d’un poble” i  constitueixen un “fenomen únic a Catalunya”.

Nou dels deu dracs exposats a la Virreina porten la firma d’aquesta artista vilafranquina, dissenyadora de dracs, gegants i capgrossos durant tres dècades. Les figures exposades dibuixen un recorregut per la història de la imatgeria festiva, que va des de l’any 1995, amb el Tolc del Clot, obra de Xavier Jansana, que representa una gàrgola alada feta en fibra de vidre i estructura de ferro de prop de 200 kg de pes, fins a l’any passat, amb l’espectacular esquelet d’ocell anomenat Maxtord de Tordera. En aquest recorregut, el públic podrà veure com han evolucionat les imatges, amb l’aparició de nous personatges i nous materials que els han permès tornar-se més lleugeres i adquirir estructures i formes més arriscades.

Dolors Sans explica que en el disseny dels seus dracs té en compte aspectes com l’equilibri, el pes, la comoditat del portador, però també busca sempre un sentit, un discurs: “Pot ser un mite grec, una història del poble, una llegenda, algun simbolisme relacionat amb la colla, en fi que no sigui gratuït, sinó que expliqui alguna cosa”. Així, la Nébula de la Trinitat Vella és un follet del bosc inspirat en la natura i que la llegenda diu que va ajudar els veïns a defensar-se contra l’opressió del senyor feudal; l’Atzeries de la Vella de Gràcia representa un empresari gracienc que va vendre l’ànima al diable a canvi d’un premi a la loteria, mentre que el Nyctalus Albinyanensis d’Albinyana s’inspira en el ratpenat que habita la cova de Vallmajor, al Baix Penedès.

L’exposició es podrà veure fins al diumenge dia 9, quan totes les bèsties sortiran en cercavila cap a la plaça de Sant Jaume, per celebrar al carrer Santa Eulàlia.

El joc tradicional, un aliat perfecte per portar millor el confinament
Montse Assens Borda i Pinyeres Assens Borda són les autores del llibre '100 jocs per fer a casa amb els teus fills'
Les rondalles populars, adaptades als més petits
Rosa Oliveros publica 'Rondalles contades a la vora del foc'
El bestiari de Sabadell tindrà un lleó
L'entitat Encultura't ha impulsat un projecte de mecenatge per a finançar-ne la creació
"Volem que s'interpretin més autors del patrimoni musical català"
Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona
L'agenda de cultura popular es veu afectada pel coronavirus
Diversos actes de cultura popular que s'havien de celebrar al llarg d'aquests dies han estat cancel·lats o ajornats
Sardanes, corals i gegants, en línia i des de casa
Entitats de cultura popular ofereixen diverses propostes per alleujar el confinament

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media