Campanes: patrimoni cultural, festiu i sonor

Els tocs de campana van ser declarats com a element festiu patrimoni d'interès nacional l'octubre de 2017 pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Des d'aleshores s'han dut a terme diverses accions per difondre aquest patrimoni cultural, festiu i sonor tan arrelat al país. Entre aquestes accions, l'exposició Les campanes d'ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps, arriba a Brussel·les per internacionalitzar-ne el seu coneixement, en una mostra que acull des de dilluns 20 de gener la delegació del Govern de Catalunya a la capital de la UE. Presenta un recorregut per l'evolució de les campanes a tot el territori català, que arriben a casa nostra a través del món carolingi i la seva tecnologia de foneria monumental. Emprades ja a la Xina fa 2.500 anys i també pels romans, les campanes han esdevingut el que són avui gràcies al monacat benedictí que, a partir dels segles VI i VII, va decidir convertir-les en la seva eina de comunicació amb l'exterior del temple.

"Parròquies, monestirs i catedrals marcaven el temps amb els tocs manuals de les seves campanes. Eren els tocs dels resos canònics: matines, laudes, prima, conventual, tèrcia, sexta, nona, vespres, completes. Aquest patró constituïa el fil conductor del dia i el veritable patró temporal de la societat", s'explica a la mostra. Ara bé, amb l'arribada de la industrialització i l'establiment dels torns laborals a les fàbriques, els tocs religiosos van quedar en un segon pla davant la importància social que van guanyar les campanades que marcaven l'horari civil. En l'exposició es relata com els consells municipals van incentivar els tocs civils, no tant per la seva funció pràctica, sinó perquè eren poders emergents enfront del rei i de l'Església i el fet d'ocupar el paisatge sonor urbà amb una campana pròpia suposava ostentar el control i la regulació del ritme de vida i, per tant, era un atribut de poder.

Però què va passar quan van aparèixer els campanars civils? La mostra explica que les Torres de les Hores –encara molt presents en places de viles, com per exemple Barcelona i Solsona- i els edicles i templets afegits damunt dels campanars per tal de separar els vasos consagrats dels que no ho eren, tal com passa a Lleida, Tarragona, Cervera, València, Girona, Manresa, va tornar a provocar una revolució en la funció de les campanes. L'exposició, comissariada per Daniel Vilarrúbias i Cuadras, també recull referències a les benediccions de campanes, que tenen nom i padrins, i una festa prèvia a ser pujades al campanar.

Amb la vocació d'internacionalitzar aquest patrimoni, Les campanes d'ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps, organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es presenta en català i en anglès, i s'hi poden veure diverses campanes i altres elements complementaris qu
e ha cedit l'Associació Medieval de Bagà.

Grans èxits versionats: nou disc de la Cobla Contemporània
La formació recopila els grans èxits de 25 anys de trajectòria musical
El joc tradicional, un aliat perfecte per portar millor el confinament
Montse Assens Borda i Pinyeres Assens Borda són les autores del llibre '100 jocs per fer a casa amb els teus fills'
Les rondalles populars, adaptades als més petits
Rosa Oliveros publica 'Rondalles contades a la vora del foc'
Les epidèmies en les festes tradicionals
Sant Roc i Sant Sebastià són els principals protectors contra la pesta
La riquesa de l’associacionisme cultural, a debat al XII Congrés de la CCEPC
El congrés se celebrarà a Reus i Tarragona el 6 i 7 de novembre
"Volem que s'interpretin més autors del patrimoni musical català"
Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media