RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2020
 
Suplicatori


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Entremig del carrusel d’aquest tombant d’any, farcit de suculències per als qui observem el conflicte hispano-català (, en el fons, la vida) a través dels mots, hi ha hagut un terme que s’ha mantingut ferm, sense defallir en la seva reivindicació de merescut protagonisme: el suplicatori que la justícia espanyola té previst adreçar a l’europea per recuperar els ostatges Comín i Puigdemont.

Gratant l’hemeroteca, resulta que aquest terme de ressonàncies religioses ja va tenir el seu moment de glòria fa poc més de tres anys, quan la víctima de l’enèsim tripijoc de l’espanyolisme era el conseller Homs. Aquell cop ens vam centrar en la dimensió més poètico-litúrgica del mot, si és que es pot dir així; però vam passar completament per alt un altre aspecte, certament interessant. Suplicar, això sí que ho vam dir, deriva del verb plegar (cosa que no resulta tan sorprenent si pensem en el significat original de plectere, plexum, ‘entrellaçar’); el que no vam comentar va ser el sorprenent nombre de parents que té, oimés tractant-se d’un verb que no és precisment de primera necessitat. Però ves per on resulta que plegar té uns quants fills directes, com ara aplegar, replegar, arreplegar o desplegar, cadascun amb les seves branques corresponents, i una corrua de derivats cultes a partir de la forma plicare: aplicar, complicar, explicar, implicar, replicar i, és clar, suplicar. Però no solament verbs; també tenim substantius com còmplice, plica o plexe i adjectius com implicit. Un centenar de derivats donen per a molt, tant que ens podríem lliurar a un d’aquells exercicis literaris que solem practicar consistent a concentrar el màxim nombre possible de parents en una sola frase.

Però avui no ho farem. Perquè ens convé més fixar-nos en un d’aquests mots, l’últim de tots, el derivat que tanca aquesta llista tan nombrosa. Que no és altre que, atenció, suplici: ‘Sofriment corporal greu imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort’. Aquest n’és, tanmateix, el significat modern, perquè en origen suplici, que és l'anostrament de la forma llatina supplex, ‘el qui flecteix els genolls suplicant’, tenia el significat de ‘súplica per a apaivagar els déus’. Sabent això, ara el quid de la qüestió rau a esbrinar si qui s’agenolla és el tribunal espanyol i el destinatari del prec el TJUE o, diversament, els suplicants som nosaltres, pregant a nostro senyor que posi una mica de seny en aquest espanyolisme tan ofuscat que ha esdevingut un veritable suplici per a la vergonya democràtica.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/10/2020
Toc de queda (i 2)
Faig un retoc a la columna passada per completar el debat. Com és propi de la vida moderna, l’ús massiu de les innovacions (a causa de l’acció combinada de la freqüència d’informatius més la g...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/10/2020
Toc de queda
El verb quedar té mala anomenada entre els puristes perquè el consideren un castellanisme. No sé si gaire encertadament, car el GDLC el fa derivar de la forma quet/da del català antic, que seria una variant de quiet/a. El ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2020
Màscara, mascareta (i 2)
Pertinentment aclarides les diferències entre màscara amb accent i mascara sense accent, completem la informació de la primera, que és la que ens afecta.Ja vam dir que, essent més polisèmica que l’altra...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/10/2020
Màscara, mascareta (1)
He posat els dos mots al títol perquè no m’acabo de decidir. És probable que per a vosaltres es tracti d’un debat inexistent, però els lingüistes hem estat discutint si els mitjans (que són els que ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 29/09/2020
Tornar a inhabilitar
Insisteixo sovint en la idea que cal aproximar-se a l’estudi lexicogràfic a través de la família perquè relacionar mots amb els seus derivats proporciona una visió global que permet donar a cada fet lingü...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 22/09/2020
Tros de quòniam
Als seminaris, on s’estudia per clergue (si és que encara queda algú que ho faci), corre aquella anècdota que explica l’origen d’aquesta expressió tan pintoresca. Com que una de les matèries que s&...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71