El 37,7 % de les mares van sol·licitar una reducció de jornada o treballar a temps parcial en reincorporar-se als seus llocs de treball després de la baixa maternal, opcions escollides només pel 4 % dels pares, segons un estudi publicat per l’Observatori Social de ”la Caixa”.

L’informe, fet per J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo-García, tots de la Universitat Complutense de Madrid, revela que les diferències en l’adopció d’altres mesures de conciliació també van ser importants: el 9,37 % de les mares van demanar més flexibilitat horària enfront del 3,80 % dels pares, i el 7,49 % de les mares van demanar un canvi de torn, opció que van sol·licitar només el 3,20 % dels pares.

Els autors fan aquesta anàlisi basant-se en els resultats d’una enquesta feta el 2016 entre 1.785 parelles amb fills petits de la Comunitat de Madrid.

De la mateixa enquesta es van extreure dades sobre la mitjana de dies de baixa després del naixement o adopció d’un infant. Les mares enquestades van utilitzar de mitjana 162,7 dies de baixa per tenir cura del bebè, mentre que els pares van fer ús de 16,8 dies (en el moment de fer l’enquesta, els pares tenien permisos de paternitat de dues setmanes; actualment ja són 8 setmanes i a partir de gener de 2020, 12).

El suport de les empreses, imprescindible per aconseguir la igualtat

L’estudi examina també les causes de les diferències de gènere per optar per aquestes mesures i conclou que la falta de sensibilitat de les empreses és una de les barreres que inhibeixin els homes a l’hora de conciliar. El 54,4 % dels homes i el 60,5 % de les dones enquestades esgrimeixen que a la seva empresa es considera «més natural» que una mare sol·liciti un permís, una excedència o una reducció de jornada per a la cura dels fills que no pas que ho faci un pare.

L’entorn de treball té un paper en la capacitat efectiva d’escollir conciliar i, segons les dades analitzades, el nivell de conflicte entre la feina i la família que senten els pares és més gran que el de les mares.  

A més, la recerca posa de manifest que tant el fet de tenir la percepció de treballar en una empresa «familiarment responsable» que dona suport a la conciliació de la vida laboral i familiar, com també el fet de pertànyer a una organització on no hi ha problema de biaix de gènere en la conciliació redueix la sensació dels pares (homes) de conflicte entre treball i família i millora la seva satisfacció a la feina.

Per fer front a aquestes xifres, els autors proposen polítiques de recursos humans que facilitin i animin els pares a utilitzar els nous permisos de paternitat més llargs, com també portar a terme una estratègia d’exemplaritat, fomentant que els directius homes també facin ús d’aquestes mesures, o procurar que la cultura de la conciliació també arribi als comandaments intermedis de l’empresa.

L’article especifica que, més enllà de l’entorn del treball, hi ha altres elements que afavoreixen que un pare treballador se senti amb capacitat per utilitzar les mesures de conciliació. Aquests factors són individuals, com ara nivell d’educació alt, parella amb feina a temps complet o actituds de gènere igualitàries, però també polítics i socials, com ara permisos de paternitat més extensos o una situació favorable de l’economia.