Fortaleses i febleses de la recuperació de la música tradicional després del franquisme
Ferran Riera en fa una lectura crítica a 'Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius'

El periodista Ferran Riera ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la divulgació de la música d'arrel. A Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius (Edicions Pagès), presenta un treball d'una gran ambició. 348 pàgines dedicades a explicar la tasca de les persones que, des de mitjans dels anys 60, van treballar en la recuperació de les cançons tradicionals.
 
"Tots plegats mereixen un reconeixement per part de les administracions i de la societat que no ha arribat i que d'altra banda ells mai no han reclamat, perquè sempre han considerat que aquesta tasca era la seva obligació i el seu compromís", destaca en el pròleg del llibre. Per a retre un homenatge transversal a tots ells, l'obra explica els orígens del moviment folk a Catalunya, que s'ha de trobar en el moviment de la Renaixença sorgit a mitjans del segle XIX i en la resistència cultural durant els anys franquisme. Aquest és el pòsit que va permetre la creació de la Nova Cançó i l'emblemàtic Grup de Folk, i també de l'emergència de figures -com Jaume Arnella, Jordi Roura i Jordi Fàbregas- que van tenir una incidència cabdal en la recuperació del patrimoni musical català.
 
El recorregut proposat per Riera prossegueix, ja durant les acaballes de la dictadura, amb el sorgiment de formacions -Uc, Al Tall, Música Nostra, Traginada- que van contribuir a escampar la música d'arrel entre la població. En el mateix empeny, l'autor també dedica capítols específics a analitzar tots els àmbits que han contribuït a divulgar la cançó tradicional catalana: l'ensenyament reglat i informal, la recuperació d'instruments populars, la creació de nous cançoners, els esforços per a fomentar la cançó improvisada, i també l'impuls de trobades i festivals de referència, com ara el Festival Internacional i Popular de Vilanova i la Geltrú, la Trobada de Música del Mediterrani de València i els Saraus de Primavera de Barcelona.
 
Malgrat totes aquestes iniciatives, Riera es mostra crític amb les polítiques de foment de la música tradicional que s'han executat al Principat. Les forces hegemòniques a principis dels anys vuitanta, lamenta, "van escombrar la cançó d'autor perquè els havia deixat de ser útil, i van encimbellar la famosa movida com a símbol de modernitat hedonista i superficial. I llavors, com una plaga, es va estendre el desencís".
 
Tal com indica el títol, l'obra de Riera conclou el 1988, any de la primera edició del Festival Tradicionàrius. El segon volum de l'obra farà un repàs de l'evolució de la música tradicional en aquests darrers anys.
 

Un llibre reivindica la tasca invisibilitzada de les folkloristes catalanes
Meritxell Orpinell és l’autora de l’estudi ‘Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir’
Reunió del Consell de l’Associacionisme Cultural Català per debatre l’adaptació de les activitats festives
Cultura convocarà dues línies de subvencions per a pal·liar les conseqüències de la pandèmia
La Ciutat Gegantera de Catalunya es festeja les xarxes
Tortosa i Sant Boi de Llobregat, les properes cites geganteres el 2021 i el 2022
“Les festes no se suspenen, sinó que s’adapten i es realitzen en funció de les seves possibilitats”
Francesc Fabregat, Cap dels serveis de Cultura Popular de l'Institut de Cultura de Barcelona
El Tradicionàrius es fa digital
'L'Estradivirus' ofereix concerts, propostes i recursos per gaudir la música folk online
La Capital de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols s'ajorna al 2021
La decisió ha estat motivada arran de la situació d'emergència per la COVID-19

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media