Les propostes de l’Ens
   
   
   
   
   
 
 


 


 

Associacionisme i sociabilitat. Reflexions crítiques (1)

Un bon amic i coneixedor del sector associatiu i cultural em comentava fa temps que a Catalunya tendim cap a l'individualisme associatiu. No amago que la primera vegada que vaig escoltar aquesta reflexió em va provocar un cert sotrac. De cop m'adonava que m'havia instal·lat en un cert cofoisme a l'hora de mirar un món, el de la cultura, que m'apassiona. I a vegades és bo mirar-nos amb uns altres ulls. Obro amb aquest article una sèrie de reflexions sobre sociabilitat i associacionisme són part d'aquest exercici de reflexió crítica.
 
Com és el sector associatiu?

El teixit associatiu català compta entre 23.000 i 25.000 organitzacions no lucratives actives. El 85% estan configurades jurídicament com a associació sense finalitat de lucre, el 8% com a fundacions i el 4% com a cooperatives no lucratives.

Revisant algunes dades sobre l'associacionisme «cultural» a Catalunya

  • Només un 18% de les associacions catalanes són anteriors a 1981. Aquest pot ser un indicador de dinamisme però també ho pot ser de feblesa. Així, per exemple, el 34% d'entitats fundades abans de 1980 disposen de més de 100 persones actives, percentatge que es redueix al 9% en organitzacions creades a partir del 2001
  • Un 24% d'aquelles 25.000 organitzacions no lucratives actives tenen la cultura com a àmbit principal d'actuació i, d'aquestes, un 13,5% (3.243 entitats) són de l'àmbit de l'anomenada cultura «popular i tradicional»
  • Com són aquestes associacions? Quina és la seva fortalesa i implantació? Es tracta d'un conjunt d'entitats de petites dimensions i amb infraestructures senzilles: un 50,4% de les entitats disposen d'un pressupost anual inferior a 5.000€ i prop del 80% tenen la seva seu en locals cedits. Es tracta, per tant, d’organitzacions febles i amb escassa capacitat organitzativa.
  • A què es dediquen? Fonamentalment, l'activitat de les entitats de cultura «popular i tradicional» té a veure amb l'organització d'activitats relacionades amb el sector al qual pertanyen: el 96% de les colles castelleres, el 83,7% de diables i bestiari o el 63,3% dels esbarts es dediquen a la participació en exhibicions o espectacles. Una lectura d'aquestes dades ens remetria a una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors: així, se'n ressenteix el paper de la cultura en la construcció de teixit ciutadà o les relacions entre activitats culturals i educació o inclusió social.

Com ens associem?

A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa. Ara bé, com som quan contextualitzem les dades? Ens associem de manera significativament diferent d'altres autonomies?

  1. Si analitzem els índexs de pertinença a associacions culturals de la ciutadania catalana (12,6%) trobarem que són similars als de la ciutadania espanyola (9,9%, amb un 19,7% a les Illes Balears, 18% a l’Aragó o el 14,4% a Castella-Leó). Un comportament similar es troba també quan s'analitzen dades de treball voluntari en entitats culturals (el 6,4% a Catalunya i el 4,5% a l'Estat) i d'aportacions dineràries a aquestes entitats (6,3% i 4,0% respectivament)
  2. Ens adonem que tot i que la xarxa associativa catalana és d'una major densitat respecte a l’espanyola, aquesta diferència positiva ha disminuït en els darrers anys i, avui, tendeix cap a la convergència. Parlem en aquest cas d'associacionisme en un sentit ampli, no només cultural. I quan obrim encara més el marc d’anàlisi, l'Enquesta Social Europa (Les dades corresponen a 2002) ens diu que les persones associades a Catalunya ronden el 35% de la ciutadania, un percentatge que se situa a nivells similars als de l'Estat espanyol i Itàlia, i que és molt inferior als percentatges amb els països escandinaus, que ronden el 80 i el 90%.

A manera de conclusió (precipitada)

A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa però no ens associem de manera gaire diferent a la manera com s'associen les persones del nostre entorn. Les associacions més sòlides són anteriors a 1981 i es detecta una tendència a noves associacions unipersonals i amb una feble incidència social. Així mateix s'intueix una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors, com ara l'educatiu, el del lleure o el de la intervenció social.

Oriol Cendra

“Els catalans estem molt acostumats a associar-nos per fer activitats culturals”
Entrevista a Mercè Cano, presidenta del Moviment Coral Català
Els cineclubs, escola de cinema i de vida
Dijous 24 d’octubre s’inaugura l’exposició ‘Cineclubisme. El públic s’organitza’ a la Filmoteca de Catalunya
La Cobla conquereix Barcelona
Tres dies i prop de 480 activitats per descobrir el patrimoni cultural
De l'11 al 13 d'octubre se celebren les Jornades Europees de Patrimoni, enguany més participatives i accessibles
El negoci de les puntes al Maresme del segle XVIII, a través d’un dels seus protagonistes
La directora del Museu d’Arenys de Mar parlarà el 18 d’octubre a la seu de l’Ens de Barcelona
Obertes les inscripcions al curs 2019-20 de la Universitat Popular de Caldes de Montbui
El Centre Ateneu, Democràtic i Progressista també ha fet pública la convocatòria del 32è concurs de teatre amateur Taca'm

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media