SI SOU SERVITS: 26/09/2019
 
La dieta del raïm


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progrés agroalimentari m'estalvia avui en oferir-me raïm sense pinyols que, a més, em permet pensar en una altra opció que podria suposar un ajut pel castigat sector pagès que avui encara depèn del vi i el cava.

A finals del segle XIX, es va posar de moda a Europa la dieta del raïm, avui encara amplament reconeguda com a positiva. Quan arribava la tardor, les senyores de la societat benestant –ja preocupades per la seva línia i salut- es sotmetien a una dieta, que ara qualificaríem de vegana estricta, a base de limitar-se a menjar raïm i beure aigua durant uns dies. Tres en els casos més benignes i una setmana sencera quan l'estiu havia estat gastronòmicament més disbauxat. Les propietats depuratives i antioxidants del fruit dels ceps i el pas d'aigua cap als ronyons feien la resta.

Però no acaben aquí les possibilitats d'aquest raïm sense pinyols que avui veiem a les fruiteries. És evident que pot ser un element més a incorporar a les amanides, al costat dels tomàquets nans tan de moda en els darrers temps. O un element a incorporar a les coques i altres pastissos ara que ja no amenaça amb els pinyols. O un element més dels batuts verds matinals als que incorporar, en el cas del raïm negre, el preuat resveratrol.

I dic tot això pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors, que pràcticament dobla el de tota la vida, encara amb dos pinyols al centre de cada gra, i multiplica el del que va als cellers. I mireu –ara l'etiquetatge ho exigeix- d'on ens arriba. Potser ja va essent hora de diversificar l'oferta i buscar nous recursos per mantenir la nostra pagesia. De destinar una part del Penedès al raïm de taula del segle XXI.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 13/11/2019
Cuinar a pressió
Suposo que vosaltres, com jo, no cuineu igual quan relaxats que quan teniu pressa, us fa mal un queixal o heu rebut una mala notícia.Ho dic perquè darrerament, el menjar sembla haver-se convertit en l'ase dels cops a la que nom&eacu...
SI SOU SERVITS: 28/10/2019
Que duri!!!
Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepci&oac...
SI SOU SERVITS: 14/10/2019
Sant tornem-hi?
Amb la tardor, arriba el moment de recuperar els rituals del món de la gastronomia. Ja hem començat a saber com queda enguany la borsa de les guies Michelin. Qui ha pujat i qui ha baixat en els diferents rànquings que Michelin do...
SI SOU SERVITS: 12/09/2019
Canvi de nevera
Si a la tardor fem canvi d'armari, no veig perquè no fer també canvi de nevera.N'hi ha un que per mi resulta especialment suggeridor. Canviar les cremes fredes per les calentes o susceptibles de ser escalfades. Closa la temporad...
SI SOU SERVITS: 19/08/2019
Els pecats de la carn
L'ofensiva està en marxa. El canvi climàtic ja té un cap de turc. La carn. El nostre desmesurat consum que fa que entre bestiar, producció de farratge per alimentar-lo, transport un cop sacrificat, i malbaratament un c...
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71