Jordi Fosas: "La cultura popular i tradicional és totalment receptiva a les pràctiques innovadores"

La vida professional de Jordi Fosas va fer un canvi substancial a principis d'any, quan va prendre el relleu de David Ibañez com a director de la Fira Mediterrània de Manresa. En aquesta entrevista, hem volgut conèixer la seva opinió respecte a les pràctiques innovadores en els col·lectius de cultura popular.

Durant els anys que has dirigit l'Ésdansa, reconegut amb el II Premi Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català, el festival ha estat molt obert a la dansa contemporània.

Hi ha estat obert amb un objectiu molt clar. Ésdansa és el festival de dansa d’arrel tradicional, amb aquest ÉS en present d’indicatiu davant de dansa, i és que entenem la dansa d’arrel tradicional de present, tant per a ser ballada avui com perquè es creïn noves propostes a partir del seu llenguatge. Per aconseguir-ho, durant els darrers dotze anys a l’Ésdansa hem desplegat tres grans eixos de programació estructurats en blocs de quatre anys: participació, formació i creació. 

Amb la voluntat de provocar que es balli en una gran part de la graella, s’ha anat estructurant amb activitats formatives i participatives, com l’Ésdansa’T o les Nits Ésdansa, on l’espectador deixa de ser precisament espectador i passa a ser ballador. I una altra gran part de la programació ha intentat ser un motor per a la creació i producció de noves propostes que parteixen de la tradició o del llenguatge de la dansa tradicional. És en aquest darrer eix, la creació, on els darrers quatre anys hem intentat crear complicitats entre la dansa tradicional i la contemporània, com el Premi Delfí Colomé, i per aquest motiu hem mostrat propostes contemporànies que treballen i creen a partir de la tradició o del llenguatge de la dansa tradicional. Vam començar aquest itinerari el 2016 amb els bascos Kukai Dantza.

Aquest febrer vas ser escollit com a nou director de la Fira Mediterrània. Quines són les teves primeres impressions en el càrrec? Des d'aquesta nova responsabilitat, creu que la cultura popular i tradicional generalment és receptiva a les pràctiques innovadores?

Sensacions de responsabilitat per aconseguir els objectius establerts i seguir posicionant la Fira com el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu i així aconseguir articular mercat i generar discurs per a elles i normalitzar la seva contractació en les programacions culturals.

La cultura popular i tradicional és totalment receptiva a les pràctiques innovadores, i des de la Fira Mediterrània hi volem col·laborar. A la Fira treballem amb el que anomeno els 360 graus de l’arrel, partint del grau inicial, el patrimoni immaterial, passant per les associacions de cultura popular i tradicional, que treballen a partir d’aquest patrimoni connectant-lo amb la societat, i finalment, el sector professional, els artistes que creen a partir d’aquesta tradició.

La Fira Mediterrània posa especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots ells, provocant el que anomenen maridatges. Cada any posarem la mirada en un sector de la cultura popular i associativa i es crearan interseccions, maridatges, amb el sector professional de les arts escèniques i la música. Per exemple, aquest 2019 tindrem un maridatge de diferents artistes amb bandes de música, una de les expressions culturals més actives del panorama associatiu de la Mediterrània. A l’espectacle inaugural, trenta-cinc músics de diverses bandes amateurs del País Valencià han treballat intensament amb la ballarina i coreògrafa Sol Picó, creant per a l’espectacle la Banda Chapicó i amb un treball que els ha sacsejat i posat en moviment al costat dels ballarins de la companyia.

Es  tendeix a creure que, en l'àmbit de la cultura popular, la innovació és un terreny exclusiu dels artistes professionals. Creu que és una percepció ajustada a la realitat o bé errònia?

Crec que des de la cultura popular i tradicional s’està innovant en molts aspectes, ja no només en els artístics sinó també en els aspectes socials, organitzatius... Els artistes professionals poden aportar noves mirades que se sumen a la voluntat de les associacions de cultura popular i tradicional de treballar en el present. A part dels maridatges que t’explicava anteriorment, a la Fira posarem també especial atenció en aquestes mirades d’artistes amb trajectòries consolidades en la creació contemporània que presenten la seva particular mirada cap a cultura popular i tradicional.

A la Fira, un dels tres grans itineraris està dedicat a propostes artístiques realitzades per l’associacionisme de cultura popular i tradicional i s’hi poden veure molt bones pràctiques innovadores. Els altres dos itineraris són el de música, amb l’escena mediterrània de músiques del món i música folk a on destaquen les novetats de l’escena catalana d’arrel; i el d’arts escèniques amb la dansa, el teatre, el circ, les arts de carrer i les propostes de públic familiar que creen a partir de patrimoni immaterial i de la cultura popular i tradicional.
 
Guillem Carreras

Neix la primera base de dades de l'associacionisme català contemporani
"Els col·lectius de cultura popular som massa poc frívols per aparèixer en els programes de televisió"
Jesús Ventura, Amadeu Carbó i Pep AdellLocutors i tècnics del Fes ta Festa
Més de 1900 músics participaran de la 38a Trobada de Bandes de Música
Tres dies i prop de 480 activitats per descobrir el patrimoni cultural
De l'11 al 13 d'octubre se celebren les Jornades Europees de Patrimoni, enguany més participatives i accessibles
En marxa la selecció de la Capital de la Sardana 2022
Associacionisme i sociabilitat. Reflexions crítiques (1)

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media