Trump i Macron durant la reunió del G7 | Europa Press
La pregunta que es fa aquest impost és: on es realitza el negoci, on hi ha la seu o on es presta el servei?
Alexa aprèn català
Els usuaris poden ajudar l'assistent de veu d'Amazon a aprendre idiomes que no té configurats
Alexa ha començat a aprendre a parlar català. Els usuaris de l'assistent de veu d'Amazon poden ajudar-lo a aprendre idiomes que no té configurats, com és el cas del català. De moment, ni Alexa ni cap altre d...
Dones i joves, les víctimes de la precarietat laboral
La mitjana salarial a escala estatal és de 1.944,4 euros bruts mensuals distribuïts en 12 pagues, mentre que a Catalunya s'enfila fins els 2.067,6 euros
Dones i joves són punta de llança de la precarietat i els col·lectius amb més dificultats a l'hora de guanyar una renda mensual amb cara i ulls. I més en una situació en què els salaris continuen a...
La tecnologia, un primer filtre en la selecció de personal
Els portals d’ocupació i les xarxes socials faciliten la recepció de candidats, però també suposen el repte per als departaments de RRHH de seleccionar entre una gran quantitat de currículums
Ja ha començat el tret de sortida a la campanya de Nadal. Un moment en el qual molts comerços esperen incrementar les seves vendes i, per això, necessiten incorporar més treballadors a la seva plantilla. A Catalunya, el se...

 


 

Un impost per a les empreses (digitals) del segle XXI
La UE i l'OCDE comencen a treballar en una taxa perquè Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft paguin impostos allà on presten el servei i no on ubiquen la seu fiscal

Uber paga impostos als Països Baixos, però opera milers de VTC a Espanya. La central europea d'Amazon opera des de Luxemburg i és complicat saber quant factura a l'Estat espanyol. La seu fiscal de Facebook a Europa és a Irlanda, amb un impost de societats del 12%. De les grans firmes tecnològiques estatunidenques que operen a Espanya, Facebook és la que menys imposats paga. Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft van pagar en conjunt 31,7 milions per l'impost de societats a Hisenda el 2017, un 8% menys que l'any anterior. On han de pagar impostos aquestes empreses? On tenen la seu o on fan el negoci? El negoci digital trenca els esquemes fiscals del segle XXI. És per això que la Unió Europea i l'OCDE estan plantejant crear una taxa global sobre aquest sector específic, la taxa Google o taxa GAFAM (per Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft).

Juan-Creix: "Aquesta taxa pretén que aquestes grans empreses digitals tributin allà on presten el servei i no on estan localitzades físicament"

"Aquesta taxa pretén que aquestes grans empreses digitals tributin allà on presten el servei i no on estan localitzades físicament, al final és un tema d'harmonització d'impostos", explica l'expert en dret digital de la UOC, Sergio De Juan-Creix.

El negoci d'aquestes empreses està basat en l'economia digital, és a dir: dades, publicitat online o propietat intel·lectual, per tant els tributs actuals no s'hi acaben d'adaptar. I això ho aprofiten per crear entramats d'empreses i pagar menys impostos.

"La disparitat fiscal de cada Estat dins de la Unió Europea propicia que aquestes empreses busquin el millor postor, determinats països tenen tipus impositius molt atractius per a aquestes companyies, principalment parlem d'Irlanda, Luxemburg i altres països nòrdics", diu l'expert. Aquestes empreses traslladen les seves seus fiscals a països on obtenen un tractament beneficiós, com ara Irlanda, Luxemburg o els Països Baixos i des d'aquí creen filials a la resta de països que operen com a sucursals o intermediaris que cobren pels serveis a la matriu, que és la que realment ven el producte o servei. Així, la majoria dels beneficis retornen a la seu mare i els impostos que deixen en la resta de països són molt menors.

"Publicitat, intermediació, venda de dades, etc. aquestes activitats no necessiten una seu, una fàbrica, la pregunta que es fa aquest impost és: on es realitza el negoci, on hi ha la seu o on es presta el servei?", diu el professor de la UOC.

"La pregunta que es fa aquest impost és: on es realitza el negoci, on hi ha la seu o on es presta el servei?"

Aquest modus operandi de les empreses ha aixecat molta polseguera i recels a la Comissió Europea, que ha condemnat en diverses ocasions aquestes companyies per evasió d'impostos: Apple per ajudes fiscals a Irlanda o Amazon per acords tributaris amb Luxemburg. És per aquest motiu que la CE i ara també l'OCDE proposen aquesta taxa que gravaria la facturació i no els beneficis de les empreses, perquè els guanys es poden amagar. "El que es busca és que les empreses de gran mida tributin i la manera de mesurar-les és a través de la facturació, el volum de negoci, perquè si collen el marge, el benefici sempre pot quedar retallat", detalla De Juan-Creix.

Aquestes empreses van facturar en conjunt l'any 2017 més de 594.000 milions d'euros segons Bloomberg.

Guerra comercial, guerra digital

Aquest tribut serà una guerra amb molts interessos creuats, perquè hi ha molts interlocutors involucrats: "Es tracta d'un conflicte macroeconòmic i macropolític, estem parlant d'empreses que la facturació de les quals és equivalent al PIB de països sencers", diu l'expert.

Només cal repassar la darrera trobada del G7 a Biarritz, on aquesta taxa ha estat un dels temes estrella. Segons s'hi ha pactat, França i els Estats Units copresidiran un grup de treball tècnic en el marc de l'OCDE sobre la fiscalitat de l'economia digital amb l'objectiu d'aconseguir un acord en el primer semestre de 2020. Aquest impost implicaria 130 països per crear un model de fiscalitat a escala internacional. Però el repte és complicat: els principals desafiaments per al grup de treball són establir un vincle fiscal entre les empreses i els territoris on fan el seu negoci, tinguin o no presència física; el nivell de l'impost; els tipus d'empreses; i l'especificitat per a les digitals.

Aquest acord deriva del compromís que havien aconseguit a mitjans de juliol els ministres del G7 i serveix per a aparcar les tensions de les últimes setmanes entre París i Washington per l'impost digital francès, que els Estats Units amenaçava de sancionar pujant els aranzels al seu vi.

França es va comprometre davant dels EUA –que segons el president Donald Trump, se sentien atacats- a renunciar a la taxa GAFAM des del moment en què hi hagi un acord internacional, sense esperar que sigui ratificat per tots els Estats implicats per a la seva posada en vigor. A més, retornarà a les empreses la diferència entre el que des d'aquest any hagin hagut de pagar per aquest impost francès i el que haurien hagut d'abonar pel sistema internacional que encara està per definir.

Aquest sistema, segons el convingut pels ministres del G7 i com volia els Estats Units, s'aplicarà a totes les empreses, i no únicament a les digitals. No obstant això, al mateix temps també inclourà -com pretenia França- un enfocament per tenir en compte l'especificitat d'internet i la dificultat de gravar companyies que obtenen beneficis en un país sense necessàriament tenir una presència física.

Espanya ja ho intenta

La complicació de les negociacions pot fer que la taxa quedi diluïda i que, finalment, la UE o els diversos Estats prenguin iniciatives individuals, com és el cas d'Espanya, segons opina l'expert.

El Govern del PSOE ja va intentar implantar una taxa semblant a la francesa, però les eleccions estatals van frenar la iniciativa. La ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, defensa l'aprovació a Espanya de la taxa i ha indicat que la possible repercussió d'aquest impost que puguin fer les empreses tecnològiques sobre els seus clients és un "mite" que sempre apareix en aquest tipus de debats.

Montero: "El que no hi ha dret és que la fiscalitat tradicional estigui pesant més en els petits comerços tradicionals que en aquestes companyies"

Montero afirma que el comerç de la cantonada paga molt més que una multinacional tecnològica que està facturant 3 milions d'euros. "El que no hi ha dret és que la fiscalitat tradicional estigui pesant més en els petits comerços tradicionals que en aquestes companyies", assegura la ministra.

En aquest sentit, indica que el debat sobre les seus fiscals de les multinacionals és un dels "més importants" a Europa, ja que una companyia tecnològica pot tenir la majoria dels seus clients a Espanya però no contribueix a l'activitat econòmica d'aquest país, sinó on té la seu fiscal, i això fa que la fiscalitat tradicional "no trobi acomodament" davant aquestes noves realitats.

L'estira i arronsa encara durarà, però segons l'opinió de Juan-Creix "si finalment no es posen d'acord i cada Estat va per la seva banda o la UE tira pel dret i apliquen impostos, no crec que aquestes grans empreses renunciïn al mercat europeu, és massa important per a elles", conclou.

Aiats Agustí

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71