"És necessari que les arrels estigui molt imbricades, per a poder experimentar musicalment"
Bases electròniques amb so de gralla. Com sorgeix aquesta combinació? En altres paraules: com neix Electrogralla?

Roger Andorrà: Electrogralla neix com a projecte final dels meus estudis a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Per a poder-te acreditar com a titulat, has de demostrar que has indagat en un instrument i que tens les capacitats mínimes per a poder desenvolupar una carrera professional. Indagant en això, vaig adonar-me'n que en l'àmbit de la gralla mai s'havia obert cap finestra oberta cap al món de l'electrònica.

Començar un projecte inèdit com és Electrogralla et devia generar incerteses.

R.A.- En els primers compassos, vaig començar a treballar amb músics com en Marcel Casellas, el Llibert Fortuny o el Daniel Carbonell. Persones referents en intentar fer evolucionar la música d'arrel. La seva influència va ser decisiva per a convèncer-me que es tractava d'un projecte factible. A partir d'aquest moment vaig prémer gas a l'accelerador amb Electrogralla.

Algunes persones que llegeixin aquesta entrevista pensaran que les bases electròniques i la gralla provenen d'universos musicals molt dispars. Va ser senzill saber combinar aquestes sonoritats aparentment tan diferents?

R.A.- La combinació va ser complicada a nivell tècnic. No trobàvem la manera que el so resultant ens convencés. En canvi, a nivell filosòfic sempre he tingut molt clars els conceptes. Sóc conscient que un ball pla, un xotis, una sardana o un ball doble han de ser perfectament reconeixibles quan els interpreto. Encara que a través de l'electrònica vagi quatre passes més enllà, la música ha de seguir arrelada als seus orígens. De fet, ho plantejaria al revés: és necessari que les arrels estiguin ben imbricades per a poder experimentar musicalment.

Parlem dels programadors culturals. Creieu que som un país abonat a apostar per formats musicals innovadors?

R.A.- Sempre he pensat que la gent que programa Electrogralla és molt valenta. Estic percebent que la gent jove, especialment de l'àmbit casteller, són els més propensos a acceptar formats com aquesta. Una de les virtuts d'Electrogralla, penso, és la bidireccionalitat d'influències que proposa: apropa la música d'arrel a la gent més jove, i també la música electrònica a la gent més gran.

Falten poques setmanes perquè presenteu públicament "La Resclosa" al Festival Ésdansa.

R.A.- Vam començar a treballar amb la Núria amb la intenció de seguir estirant el fil que havia iniciat Electrogralla. Aviat ens vam adonar que d'aquesta col·laboració en podrà sortir un nou projecte, amb una entitat pròpia i diferenciada. Mentre que Electrogalla tendeix més cap a l'electrònica, la Resclosa se'n serveix per a modernitzar cançons populars. I ho fem, a més, afegint-hi un toc coreogràfic. De la mateixa manera que jo porto la música tradicional a sons contemporanis, la Núria agafa la dansa d'arrel com a matèria primera d'una actuació plenament moderna. La Resclosa és la sinergia d'aquestes dues propostes avantguardistes.

Durant el procés creatiu de La Resclosa, heu comptat amb la col·laboració de la coreògrafa Montse Colomé.

Núria Hontecillas: El procés creatiu ha estat llarg. Fa dos anys que estem treballant-hi, i tot i que l'estrenarem al Festival Ésdansa, seguiríem investigant i tenint la inquietud per a explorar nous camins.

La Montse Colomé s'ha ocupat de sacsejar contínuament la proposta d'espectacle que nosaltres havíem concebut. Gràcies a ella, hem sortit de la nostra zona de comoditat i confort. Ens ha fet plantejar noves possibilitats creatives, arribar a solucions artístiques que no havíem contemplat. Sovint és necessari assumir cert risc per a poder progressar. La Montse ens ha ajudat a fer aquest pas, a superar les inquietuds que poguéssim tenir. La seva ajuda ha estat d'allò més valuosa per a poder fer una relectura més atrevida de la dansa i la música d'arrel.

Quin és el format de La Resclosa?

N.H. La Resclosa és un espectacle interdisciplinari. Més enllà de la música i la dansa, també hi juga un gran pes la dramatúrgia o la recitació. La cultura és un mitjà per explicar històries, i nosaltres hem volgut fer-ho des de moltes disciplines.

R.A.- Volíem que el diàleg entre la Núria i jo fos constant. No volíem alternar les nostres actuacions, sinó posar-les al mateix pla. Hem volgut que el diàleg entre dansa i música fos constant. Això es reflecteix en el fet que hi ha una ballarina que també canta i interpreta, i un músic que també balla i "dibuixa formes".

Creieu que podeu estar obrint un nou camí?

N.H. La nostra pretensió no ha estat centrar-nos en obrir un camí. De fet creiem i admirem moltes altres persones i propostes que fa temps investiguen en com la tradició pot entendre's a dia d'avui. Si amb el temps acabem traçant un segell propi que ens permeti seguir investigant ja es veurà. Ara de moment l'objectiu és compartir La Resclosa i veure quina acollida té per poder seguir creant i evolucionant.

Guillem Carreras

Santa Coloma de Queralt organitza activitats per a celebrar la construcció d'El Carro Gros
Els Tirallongues de Manresa i els Moixiganguers d'Igualada, protagonistes de la Diada Castellera (17 d'agost).
Taller Sarandaca, més de 30 anys esculpint la festa
L'escultor Ramon Aumedes ens obre les portes del seu taller a Granollers per descobrir-nos con neix un gegant
Les 47a Jornades Internacionals Folklòriques mostraran la riquesa de les danses del món
El festival viatjarà per una quinzena de poblacions catalanes del 6 al 15 de setembre
Escola d'Estiu Iocus 2019, la tradició feta joc
Mateu Tres: "Quan una generació no té contacte amb els elements d'imatgeria, la festa es degrada"
El president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ens explica el projecte d'inventari 3D
Primeres passes de la Coordinadora de Memòria Popular
Impulsada per l'associació El Llibre de la Vida, actualment es troba en fase de constitució

Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media