SI SOU SERVITS: 12/07/2019
 
Els productes miracle


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava dels "bistecs de cultiu" que creixien als laboratoris a partir de cèl·lules. Fa poc, vaig llegir que els "gastrocientifics" estaven entusiasmats amb la transformació de les proteïnes d'insecte (vist el fracàs dels escarabats fregits i altres delícies gastronòmiques similars) en proteïnes alimentàries. I avui acabo de llegir que una empresa ha presentat Solein, que qualifica com la proteïna del futur.

Pregonen que és una proteïna que s'obté a partir, exclusivament, d'aigua, anhídrid carbònic i electricitat, naturalment renovable. Que el resultat és una mena de farina que recorda força la del blat, amb un 50% de proteïna, un 10% de greix i un 25% de sucre.

I aquí és quan a mi em puja la mosca al nas. Perquè, tots els que hem superat les ciències naturals del batxillerat sabem que en una proteïna, al marge del carboni, l'oxigen i l'hidrogen, aportats amb escreix per l'aigua i el gas carbònic, hi ha, com a mínim, un quart àtom, el nitrogen, que aquí sortiria, pel que sembla, del no res. A qui pretenen enganyar, o quina informació amaguen?

Naturalment, apareix la cortina de fum de la preservació del medi ambient. Els creadors de Solein presumeixen de poder fabricar un quilo del producte amb una sola gota d'aigua quan, diuen, per produir un quilo de carn de vedella en necessitem 15.000. I de poder-ho fabricar en un local, sense haver de manllevar espais a la natura.

Però clar, aquest producte no seria directament consumible. A ningú l'entusiasmaria dinar 250 grams de "farina" o sopar mig litre de xarop. La via d'entrada i consum seria la indústria alimentaria, ja acostumada a oferir-nos patates que no ho són, hamburgueses vegetals i altres "preparats miracle". No és estrany que ara busqui també abaratir el cost dels ingredients. La pela és la pela. Però jo em pregunto: A aquest preu? Aixecant-nos la camisa amb afirmacions com aquestes?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 02/07/2019
Baconada
A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pe...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 29/05/2019
El contenidor
El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat gene...
SI SOU SERVITS: 14/05/2019
L'infiltrat
A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-...
SI SOU SERVITS: 30/04/2019
Els altres sentits
Confessava Carme Ruscalleda que, quan va començar el boom de la cuina catalana d'avantguarda, van haver de lluitar contra l'opinió generalitzada que els acusava d'oferir als clients, plats massa buits i factures massa plenes...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71