RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/07/2019
 
Pactes


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Teòricament no hauria de ser així, però el fet que de cop i volta ens hàgim trobat amb la polèmica dels pactes (entre JxC i Esquerra) té un regustet d’autonomisme molt desagradable. Pactar era un dels mots tòtem del peixalcovisme pujolià.

Segons com t’ho miris, o com t’ho vulguis mirar, la resurrecció del pactisme és molt reveladora, perquè el mot prové ni més ni menys que de pau. La qual cosa aparentment seria bona (se suposa que la pau és un noble objectiu al qual hauria d’aspirar tot home polític), si no fos que un dels seus derivats és pacífic. I aquí la cosa ja comença a trontollar. Pacífic és un dels adjectius que tota la vida hem sentit aplicar al catalanisme, i per extensió al poble català. Som tan pacífics, ens vantem, que a les nostres manifestacions no es trenca ni una paperera: una frase esdevinguda lletania. Però en realitat som pacífics perquè no podem ser altra cosa, perquè no podem ser violents com els pobles conqueridors: al llarg de la història totes les nacions que s’han expandit han estat violentes, ja sigui decapitant indis com els espanyols o imposant la llei del mercat com els americans. Nosaltres hem perdut sempre: quan no ens han decapitat ens han imposat la llei. Per això no queda més remei que ser pacífics. Ens en vantem perquè hem fet de la necessitat virtut, però és evident que aquesta característica no ens ha donat gaire bons resultats, fins ara.

La branqueta de pacte és curteta, però significativa. Ha donat dos substantius tan sucosos com pactisme, és a dir, la idea del pacte com a ideologia política (la resignació pujoliana, vaja) i pactista (ídem). Però també n’ha sorgit un altre que, al meu entendre, encara és més revelador: pactejar. Un verb perfectament inútil, rotundament prescindible. Per què serveix pactejar? Els diccionaris el remeten a pactar com a forma secundària, i el mateix Alcover, prolix com ell sol, amb prou feines en dona un exemple. La majoria dels verbs que tenen un doble acabat en -ejar és perquè aquest hi afegeix algun matís: bombar/bombejar, voltar/voltejar, urpar/urpejar… Però aquest no. Pactejar és sinònim absolut de pactar, i per tant completament innecessari. Un verb que ningú ha vist ni sentit mai. I tanmateix, ves per on, se m’acut que potser li ha arribat el moment. El catalanisme polític, espantat per l’abisme que ha vist obrir-se-li a davant, troba en el pacteig la supervivència. Pactejar per anar fent la viu-viu, per allargassar l’agonia uns quants anys més, uns quantes legislatures més, una vida més.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/01/2020
Permís
No deixa de tenir un regustet antipàtic, això del permís penitenciari, que ens fa pensar en jerarquies no sempre justificades: el mestre et dona permís per anar al lavabo, els pares per aixecar-te de taula, el metge per pr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2020
Suplicatori
Entremig del carrusel d’aquest tombant d’any, farcit de suculències per als qui observem el conflicte hispano-català (, en el fons, la vida) a través dels mots, hi ha hagut un terme que s’ha mantingut ferm, sens...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/01/2020
Sopa de mots
Si la memòria no em falla l’any passat ja vam parlar un dia de la sorpresa que em va comportar descobrir que, lluny d’acabar-se’m els mots del conflicte, no donava l’abast: les peripècies d’aquest serial in...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 31/12/2019
Immunitat (i 2)
Rodalmòticament parlant, el trànsit del 2019 al 2020 ha estat una mena de frontissa, perquè ho vam deixar amb un doble interrogant: quina relació hi ha entre immunitat i el mot del qual deriva, municipi, i com és qu...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/12/2019
Immunitat (1)
Certament no es pot negar que la realitat té capricis que de vegades superen tota fantasia. No fa ni dos mesos que parlàvem de la immunitat policial (provinent del llatí poena, ‘pena’), arran dels abusos de la BRIMO a...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/12/2019
Vergonya (i 2)
L’alta freqüència de la família, no solament del substantiu sinó dels adjectius vergonyós, vergonyant o desvergonyit, també es manifesta en frases i locucions com les que tancaven la columna del dia passa...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71