SI SOU SERVITS: 02/07/2019
 
Baconada


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pejoratiu. Es limitava a descriure un plat que generalment era fruit d'una situació excepcional que l'àvia cuinera s'afanyava a destacar. El retard en seure a taula o el nombre excepcional de comensals. En qualsevol cas, alguna cosa que havia alterat els seus rituals de preparació i cuina duent-la a un resultat no volgut.

El record s'ha desvetllat quan he llegit que un conegut i reconegut xef de cuina d'aquells de restaurant exclusiu i suposada preparació individualitzada dels plats, ha dissenyat una hamburguesa per una cadena de cases de menjar (a mi m'agrada anomenar-les "súpers de menjar") que espera vendre'n milers cada dia.

He recordat com la meva àvia explicava que ella estava acostumada a cuinar pels de casa i que aquelles invasions de parents o amics no habituals, li canviaven les rutines i l'exposaven a la baconada. Per això no m'he pogut estar de pensar en com aquest restaurador, acostumat a les racions individuals, s'ho deu haver fet per pensar i dissenyar, amb garanties d'èxit, la preparació simultània i massiva del preparat.

Perquè a l'escola de cuina on deuria fer els seus estudis o als restaurants on feu estades, no crec que això ho tractessin. Han estat molts anys de cuina aristocràtica i burgesa que res tenen a veure amb la massificació actual del menjar llest per escalfar. I tots sabem que la cuina no és una ciència exacta. Que, per exemple, els macarrons per dotze no demanen multiplicar per tres el pes de tots els ingredients que emprem quan som quatre.

D'aquí que miri aquella hamburguesa –i el menjar massificat en general- amb un cert recel. No dubto que el prototip del cuiner pot ser excel·lent, però no ens enganyem. Qui controla la producció massiva final? Em temo que la darrera paraula deu ser del microbiòleg, del cap de producció... o del comptable.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 29/05/2019
El contenidor
El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat gene...
SI SOU SERVITS: 14/05/2019
L'infiltrat
A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-...
SI SOU SERVITS: 30/04/2019
Els altres sentits
Confessava Carme Ruscalleda que, quan va començar el boom de la cuina catalana d'avantguarda, van haver de lluitar contra l'opinió generalitzada que els acusava d'oferir als clients, plats massa buits i factures massa plenes...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71