SI SOU SERVITS: 29/05/2019
 
El contenidor


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat genera.

Ara sembla que toca posar el focus en els envasos que ho embolcallen tot. I especialment en els plàstics que, pel que sembla, els xinesos s'han cansat de cremar a casa seva per quatre rals, empudegant la seva atmosfera.

Enmig d'aquesta ofensiva dels conservacionistes alguns hem recordat, per exemple, que al segle XI ja havíem descobert feia temps, que podíem conservar l'aigua –i de retruc, fresca- en un atuell de fang cuit i dos "pitorros" que vàrem batejar amb el nom de càntir. Que solia tenir uns quinze anys de vida mitjana al porxo o a la cuina del mas i que després de cinquanta anys d'enterrar-ne les restes, ja havia tornat a la terra d'on l'havíem fet sortir.

Uns anys més tard, vàrem descobrir que les ampolles de vidre podien fer la mateixa funció de guardar líquids. Amb l'avantatge que, un cop buides, podien ser rentades i tornades a utilitzar més o menys indefinidament. Encara que avui, prudents, recomanem no superar les 60 reutilitzacions.

Però sense saber com, aquells invents que funcionaven i funcionen tan bé (fins i tot el vidre, un cop "vell", es pot fondre i tornar a modelar) van ser substituïts, a meitat del segle passat, pel avui omnipresent plàstic que, a part de no ser reutilitzable amb garanties, tarda uns 700 anys en tornar a fondre's amb la natura que l'envolta quan el descartem. Decididament, hem fet el negoci d'en Robert i les cabres.

Alguns estareu pensant que fujo d'estudis. No és cert. Està bé parlar de plats a les reflexions gastronòmiques però, de tant en tant, cal parlar de les olles, que els estofats no es fan sols. Per això penso que mai està de més el consell d'emprar a la cuina el vidre, la terrissa o el paper. Recuperant pràctiques antigues d'experiència contrastada. Millorables? Sens dubte. Substituïbles? Començo a tenir els meus dubtes. I seriosos.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 19/08/2019
Els pecats de la carn
L'ofensiva està en marxa. El canvi climàtic ja té un cap de turc. La carn. El nostre desmesurat consum que fa que entre bestiar, producció de farratge per alimentar-lo, transport un cop sacrificat, i malbaratament un c...
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
SI SOU SERVITS: 02/07/2019
Baconada
A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pe...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 14/05/2019
L'infiltrat
A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71