SI SOU SERVITS: 14/05/2019
 
L'infiltrat


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-te un plat o, pitjor encara, un d'aquells àpats que tots els que ens fiquem a la cuina aspirem que resulti memorable. I el més fotut de tot és que, quan t'adones d'això, ja sol ser massa tard per resoldre el problema.

Dos exemples personals del dinar de fa una setmana amb uns amics. A l'aperitiu, primer infiltrat. Una cloïssa traïdora que, tot i haver-la purgat un parell d'hores en aigua salada, va retenir prou sorra com perquè el cruiximent a l'hora de mastegar-ne alguna, espatllés el plaer de notar el lleu toc d'absenta amb que les vaig perfumar mentre s'obrien.

En el plat principal, un all cremat de rap fet amb el ritual d'esqueixament de les patates que jo completo amb el picat d'un parell de bocins per aportar més fècula espesseïdora a la salsa, segon infiltrat. Una patata que resistí a la cocció i que calia mastegar mentre les altres es fonien entre llengua i paladar quan les premies. Inconvenient que vaig poder minoritzat recomanant a la taula aixafar les patates per aprofitar millor la salsa.

Fou culpa meva? Crec modestament que no. Perquè jo vaig seguir el protocol convencional. L'aigua de purgar les cloïsses era prou salada com per veure sortir els sifons de les closques. I elles estaven posades en una escorredora alçada per permetre la caiguda de la sorra al fons. Per altra banda, la patata, que vaig pagar com vella -la requerida-, havia estat agafada tota del mateix cistell de la botiga i on s'indicava la varietat.

I consti que no acuso a la peixatera d'endinyar-me una cloïssa poc honesta o a la verdulera de barrejar patates. El fet culinari té prou variables com perquè alguna d'elles ens faci la guitza el dia menys esperat.

Els meus convidats ho varen entendre i em van agrair la sinceritat de no intentar amagar-ho amb excuses de mal pagador. Els infiltrats sovintegen.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
SI SOU SERVITS: 02/07/2019
Baconada
A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pe...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 29/05/2019
El contenidor
El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat gene...
SI SOU SERVITS: 30/04/2019
Els altres sentits
Confessava Carme Ruscalleda que, quan va començar el boom de la cuina catalana d'avantguarda, van haver de lluitar contra l'opinió generalitzada que els acusava d'oferir als clients, plats massa buits i factures massa plenes...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71