SI SOU SERVITS: 30/04/2019
 
Els altres sentits


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Confessava Carme Ruscalleda que, quan va començar el boom de la cuina catalana d'avantguarda, van haver de lluitar contra l'opinió generalitzada que els acusava d'oferir als clients, plats massa buits i factures massa plenes. I que aquell enèsim sentit de la gent, segueix encara activat en molts de nosaltres -qui sap si com a resposta atàvica al síndrome de la postguerra dels nostres pares- condicionant la sensació global a l'hora d'abandonar la taula.

Curiosament, però, aquest sentit no catalogat i basat en la percepció de la relació de volum entre contingut i continent, no es dispara quan la situació és inversa. Només cal veure els plats que van cap a les taules, curulls i quasi desbordats, dels bufets lliures. O potser també ho fa, però contrarestat immediatament per un altre sentit amagat que aporta satisfacció quan intueix una situació d'excés gastronòmic. Allò que deia Cervantes per boca de Sancho Panza, en la frase popular: "Muera Marta, muera harta".

Proposo doncs una primera reflexió sobre les vaixelles. Sobre l'efecte moderador de la golafreria que podria tenir un plat menor, ple d'una ració que avui tenim per suficient. Reflexió ampliable a les cristalleries que, amb l'excusa d'airejar el contingut, són veritables piscines on, perquè no semblin buides, cal abocar-hi un quart d'ampolla de vi.

Però també demanaria a cuiners i prescriptors que, pel bé de la nostra salut i aspecte, reflexionessin i ajustessin les quantitats dels ingredients de les seves receptes publicades a aquesta voluntat moderadora. I que els crítics gastronòmics incorporessin a les seves reflexions i veredictes, la mida del plat adient per no caure en allò que afirmava haver patit Carme Ruscalleda. Pensem que, al restaurant de "ringo rango", poca gent gosa demanar una llossada més de sopa o d'estofat. A casa, en canvi, si la presentació genera sensació de plat buit, l'assalt a la cassola previsora està servit. Per més que el cuiner o cuinera digui allò de "demà, reposat, encara serà més bo".

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 25/07/2019
Un temps preciós
Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
SI SOU SERVITS: 02/07/2019
Baconada
A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pe...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 29/05/2019
El contenidor
El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat gene...
SI SOU SERVITS: 14/05/2019
L'infiltrat
A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71