Quan sortim de festa sempre ens agrada passar-ho bé, gaudir de la nit, estar amb els amics i, si no és demanar molt, una bona música que ens acompanyi. Coneixem una mica millor a la Marta Riera, més coneguda amb el nom de DJ Trapella, que fa vibrar les pistes d'arreu on punxa.

Quan apareix la relació amb la música? Tocaves algun instrument?

La relació amb la música comença quan vaig començar a gravar CD als meus pares per posar-los al cotxe. I feia les meves mixtapes de CD, del grup Evanescence però amb reggaeton antic. I quan vaig ser més adolescent veig veure que m'agradava molt la música, i vaig decidir aprendre a tocar la guitarra, perquè en el fons soc rockera, a una escola de música de Premià. Després ja vaig descobrir la música electrònica i vaig decidir anar per aquí.

Has mencionat Premià. Què significa el teu poble, com influeix en la teva identitat i la teva manera de ser?

Crec que ho visc una mica com la meva única pàtria. Porto Premià fins i tot tatuat, i és com casa. Tinc tots els meus amics allà i visc molt la cultura popular del poble, o sempre que hi ha alguna cosa social i ens acabem retrobant amb molts coneguts... Vulguis o no, també és divertit conèixer tota la gent que conviu amb tu, que per molt que no quedem sovint sempre ens acabem retrobant.

Els DJ sovint teniu biografies molt diferents, no tots heu estudiat música ni tots veniu del mateix lloc. En el teu cas, per exemple, ets biòloga.

A vegades ens venen la idea que hem de dedicar-nos a una cosa tota la vida, i que només et pot agradar una cosa i anar-hi molt a pinyó. Jo soc conscient del privilegi que suposa poder triar el que volia estudiar. Jo vaig centrar-me en tres coses perquè m'agraden. Les ciències m'encanten, també m'encanta la música i l'art, que és com una manera de poder expressar, i alhora m'agraden molt les lletres, el fet de llegir llibres que et facin pensar, escriure... Soc conscient de les implicacions del capitalisme, i de com costa sobreviure dins aquesta roda a la qual ens veiem abocats. Però jo he intentat abraçar totes les meves passions i això he fet.

La indústria musical s'ha democratitzat molt, fins al punt que ara tothom pot fer música des de casa seva. Com viviu vosaltres com a DJ?

La figura del DJ és la que està més castigada de tot el sector artístic. Com a mínim en aquest país. A Alemanya hi ha una concepció totalment diferent, i amb molts altres sectors també. Però s'ha castigat molt la figura del DJ en el sentit que al final la teva feina és irreemplaçable, que qualsevol persona que ja té èxit; que ja és músic, és cantant, és guitarrista, és el que sigui, és famós directament o influenciador, ja pot fer una feina a la qual tu li has posat molts esforços. Un equip de DJ costa moltes hores, molta inversió de temps i de diners, i també en formació. Hi ha moltes coses que s'han de pagar, és una mica frustrant i emprenya una mica que no se'ns prengui de debò, fins i tot des del teu propi sector; que siguis l'última.

I posant-nos en situació, si tu estàs punxant una música que a algú no li agrada, potser et demanarà canviar la cançó o se n'anirà. Com vius amb aquesta sensació de validació constant dels altres?

En l'últim any i mig he hagut de fer molta feina psicològica. I en comptes de buscar la validació externa, miro de donar-me-la jo mateixa, i és complicat i perquè alhora també busco un equilibri. Ara, cada vegada que estic en un bolo faig tres cançons per l'espectador, i després una per mi.

S'assemblen molt la Marta i la DJ Trapella?

S'assemblen, però tenen un puntet diferent. Una és més trapella que l'altra, i s'atreveix una miqueta més. L'essència trapella crec que és compartida, però crec que la deixo anar més quan em poso la gorra.

La teva carrera ha anat una mica en auge amb aquesta fornada de música en català. Tu, per exemple, punxes música en català. Ho fas per un compromís polític o perquè realment t'agrada?

Una mica les dues coses. Sí que hi ha una mica de component polític. Jo soc bilingüe, però m'expresso moltíssim en català i me'l sento molt meu. Alhora també hi ha bastants temes musicals en català de la fornada actual, que m'agrada molt. I punxar-los per veure la reacció de la gent i encomanar-los temes també és bo.

Per acabar, fem un joc per també descobrir i conèixer més el teu gust musical amb preguntes ràpides. El tema que més et demanen durant la nit últimament?
No és un tema, és un concepte: Bad Gyal.

I, per tant, l'artista que més et demanen?
Exacte, va lligat: Bad Gyal.

El tema que més pesat se't fa que et demanin?
En algun moment va ser el Coti per Coti, era cada nit.

La cançó que més gaudeixes punxant i una cançó que no posaries mai?
La que més gaudeixo probablement qualsevol de l'era del dos mil. I no posaria mai..., alguna de Taburete.

Quina cançó escullis per obrir una sessió?
Molt bona, eh? M'agrada bastant obrir amb Trueno.

Un remix somiat fet per tu?
M'agradaria fer moltes coses el món del rap i també de l'Urban o reggaeton. També m'agradaria fer alguna cosa amb la Santa Salut, per exemple.

El bolo més gros que has fet mai?
Crec que un empat entre el Canet Rock i el ShareFestival.

La millor festa Major que has punxat mai?
Em poso en compromís, n'hi ha moltes! Et diria molts llocs com Valls, Tona. Canet de Mar, o Premià de Mar, que al final és casa.