Hu Zhao: “No tinc molta consciència del canvi que he fet per viure al País Valencià, però els meus familiars i amics sí.”
Altres entrevistats
27/06/2022
Carraixet: "Hem continuat patint agressions, per ser músiques i per ser dones"
 
05/04/2022
Vicent Baydal: “S'ha demostrat que hi ha una demanda molt gran de coneixement històric valencià”
 
04/04/2022
Ousman Umar:“Les ONG l’únic que fan és fer l’Àfrica encara més pobre”
 
14/03/2022
Anna Oliver: “No és fàcil mantenir una entitat de les característiques que té ACPV durant tants anys”
 
04/03/2022
Alba Alfageme: “Les dones ens hem de resignificar: allò que el patriarcat ens ha dit que érem no té res a veure amb nosaltres”
 
16/02/2022
Carles Alberola “Després de tu ha sigut un projecte molt intens que ens ha tret de la nostra zona de confort”
 
14/06/2022

Mic Hu Zhao és professor, actor, presentador i reporter de televisió. Aquest jove de (28) anys va nàixer a la Xina i va estudiar comerç electrònic. No obstant això, un vídeo del Mar Mediterrani li va canviar els plans. Ha presentat ‘Loving Comunitat Valenciana’, i ara s’endinsa en un nou projecte d’À Punt, ‘Xino Xano’.

De què treballaves o estudiaves a la Xina? I com arribes al País Valencià?

Resposta: Jo estava estudiant una cosa que no m'agradava, “e-Commerce”. Quan era xicotet m’agradava molt la Mar Mediterrània. Vaig veure de casualitat un anunci que deia “Vols viure prop del Mar Mediterrani i aprendre castellà?” En eixe temps vivia en Pequín, una ciutat molt gran. Necessitava aire, desconnectar d’eixa ciutat  i aprendre un idioma estranger.

Quan vaig vindre per primera vegada sols venia per a una temporada. No tenia ni idea sobre València, ni sobre la cultura valenciana, i vaig vindre a aprendre castellà.

Sabies abans d’arribar al País Valencià que ací teníem una llengua pròpia?

Jo no sabia que existia el valencià. El primer moment en el qual em vaig trobar amb el valencià va ser buscant un carrer. Clar, jo buscava “Calle … “, però en cap lloc ficava “Calle”, ficava Carrer, i em vaig perdre.

I com aprens valencià?

M’agrada molt viatjar i al principi viatjava pels pobles de la Comunitat i la gent em parlava valencià. Al principi em costava; no obstant això, a poquet a poquet anava adquirint paraules. També demanava consell a amics meus que parlaven valencià.

Com va ser això de formar part d’un grup d’electrònica i dolçaines?

Jo d’electrònica no en sé, així i tot, la dolçaina i tota la música tradicional valenciana m'encanta. Per a mi la cançó és un element molt important per aprendre una cultura i en especial per a mi la llengua, perquè per a mi la pronunciació no és fàcil, però si escoltes cançons en valencià i aprens com sonen després és més fàcil de controlar totes les consonàncies i fer les vocals obertes. Per exemple, ara estic escoltant “Apa” de Josep Aparicio que canta cant d’estil.

Va ser casualitat, perquè jo vaig fer de protagonista en un videoclip sobre les falles. Arran d'això els vaig conéixer. A més a més, vaig descobrir que tot arreu de la comunitat existeixen grups de cant d’estil com aquest i existia una tradició molt forta. Li vaig dir que volia participar i em van convidar a formar part.

Cal dir que a mi m’agrada més la part tradicional davant de l'electrònica.

T’hem vist participar també en la companyia de teatre A Tiro Hecho.

Sempre hi ha dificultat, no tot és alegre, com viure lluny dels teus familiars en un país que no coneixes la llengua. Està la part d'aventura, però també té la seua part més crua.

En una d’eixes èpoques de dificultat vaig passar pel carrer Pelayo i allí vaig veure “Es busca actor xinés”. Per aquella època estava un poquet trist i necessitava fer alguna cosa per a eixir de la meua zona de confort i en eixe moment vaig començar a ser actor.

Com vius el fet de ser una de les cares reconeixibles de la televisió valenciana?

Això ho has dit tu, no jo (riu). El meu treball a la televisió el considere com un treball com podria ser el d’actor de teatre o el de mestre. És una feina amb la qual gaudisc molt perquè a mi m’agrada viatjar, m’agrada conéixer gent i conéixer més a fons la cultura valenciana.

Tens contacte amb la comunitat xinesa de València?

Sí, els primers tres anys vaig tindre molt contacte amb la comunitat perquè en València els xinesos venen de comunitats on parlen altres dialectes i no volien que els fills perderen el xinés mandarí. Per això, eixos tres primers anys vaig donar classes en acadèmies i associacions de la comunitat xinesa per donar-li nocions als joves ja nascuts ací de cultura  i llengua xinesa.

Que pensen els teus familiars de què t’hages integrat tan bé ací?

Això és difícil perquè es nota diàriament que estic canviant, que aquesta cultura està canviant-me perquè anava a la Xina més somrient, soc més directe. La primera vegada que vaig tornar a la Xina, vaig intentar fer-li una abraçada a la meua mare i es va esglaiar. Jo crec que tot això em passa perquè la cultura valenciana dona molt al contacte físic.

No tinc molta consciència del canvi que he fet per viure al País Valencià, però els meus familiars i amics sí.

Com ha sigut la teua integració ací a València?

Per a mi ha sigut fàcil perquè he tingut molta sort. Al principi com treballava com a mestre, viatjava molt pels pobles i em vaig adonar del bé que es conserva la cultura de cada poble en comparació dels pobles en la Xina.

Això em va despertar molta curiositat, i directament em vaig inscriure a un màster de patrimoni cultural valencià. Tenint aquesta base de coneixement, tot ha sigut molt més fàcil.

Fa poc has engegat una col·laboració amb l’IVAM, en què consisteix?

És una ruta pels pobles valencians assenyalant les similituds entre la cultura xinesa i la valenciana. Molta gent no s'adona. Per exemple, ací mateixa als jardins de Monfort hi ha un edifici d’estil arquitectònic xinés, l’edifici Pagoda. És com si fos una torre, però no és de l’estil de les torres d'ací. A l’altra banda dels jardins de Monfort hi ha una bassa amb inspiració de la jardineria xinesa amb la flor de lotus, la carpa xinesa entre altres decoracions.

En el meu programa analitzava la cultura valenciana i les similituds amb la xinesa des de la perspectiva d’un xinés. En la ruta de l'IVAM és al contrari, des de la perspectiva valenciana analitzar la cultura xinesa.

 

AMIC - Qui som? - Avís legal
Carrer Uruguai, 11, 6é, despatx 604. 46007 València.
Tel. 669.85.30.50 - info@amicval.media
Amb el suport de: