Joana Amat: “Si les empreses fan que tant dones com homes se sentin còmodes, seran més competitives que mai perquè atrauran talent”
Altres entrevistats
29/07/2021
Judith Colell, “Hem de buscar la forma de que aquest talent el puguem finançar. I això és el que intentarem”
 
13/07/2021
Pau Llonch: “No ens calen més ‘brokers’ per afrontar els reptes que tenim davant dels morros”
 
06/07/2021
Joan Galo: “M’interessa travestir-me fora dels ‘espais segurs’ perquè m’estimula veure com li explota el cervell a la gent”
 
28/06/2021
Bonitx: “Cal visibilitzar la "penya" dissident que no és artista: jo tinc amigues "queer" que cuiden senyores grans o treballen a museus”
 
14/06/2021
Lildami: “La nostàlgia d’un passat feliç i millor m’ha impulsat a crear”
 
07/06/2021
Míriam Tirado: "Estan caient els vells patrons autoritaris en la criança, el canvi és imparable”
 
Text: Text: Manuel Arenas | Vídeo: Marina Rodríguez
06/09/2021

Per possibilitar que les empreses generin progrés econòmic és necessari que, a les seves estructures, dones i homes treballin en igualtat de condicions, i, per fer efectiva aquesta igualtat, es requereix una consciència de canvi per la qual queda encara molta feina a fer. Aquesta és la principal tesi de Copersona, projecte nascut l’any 2017 i liderat per Joana Amat (Sant Just Desvern, 1952), empresària de referència al sector immobiliari a Catalunya i Espanya que l’any 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria. Amat, qui també presideix la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), presenta Copersona com a eina de transformació social enfocada al món de l’empresa a través de l’harmonització de tres àmbits: econòmic, educatiu i sanitari. “Principals influenciadors en els primers anys de vida de les criatures”, explica l’empresària, qui argumenta que el canvi de consciència amb mirada de gènere “és bo per a tots, els homes els primers”.

Com defineix Copersona com a projecte?
Copersona és un projecte de llarg recorregut que pretén aconseguir un nou model de corresponsabilitat social sostenible. Ha de ser un model aplicable a la nostra societat i, a la vegada, ha de ser sostenible econòmicament per a una Generalitat que té els recursos que té. Aquest nou contracte social de corresponsabilitat l’hem d’anar fent des de la societat civil, i el que fa Copersona és organitzar aquesta societat civil per generar consciència de canvi.
Quina és la causa del seu naixement?
Copersona ve d’un projecte previ que havíem treballat des de FIDEM sobre com modificar la reducció de jornada perquè, tal com està establerta avui per causa de guarda legal, l’única cosa que fa és interrompre les carreres professionals de les dones i no genera cultura de canvi. Les reduccions de jornada l’agafen majoritàriament, en un 92% dels casos, les dones. Vam voler treballar aquest tema l’any 2010 i vam pensar que, per canviar una llei, havíem de parlar amb el Congrés, de manera que vam fer molt de camí. Jo personalment em vaig arribar a entrevistar dos cops amb la ministra Fátima Báñez, però allò no va acabar bé perquè el Govern no estava per la feina, tot i que va ser un gran aprenentatge. Aleshores, vam pensar que, de cara al proper projecte que ja teníem en ment, l’havíem d’enfocar al revés: començar per la societat civil, de baix a dalt, i ràpidament ens vam creuar amb Maters, un grup de noies que són mares, la majoria professionals com enginyeres, dissenyadores... Mares que estaven organitzades en xarxa. Aquest és l’embrió de Copersona: la suma de FIDEM i Maters. Ara som un total d’una cinquantena d’entitats que treballem pel canvi.

A partir de quines desigualtats concretes del dia a dia va sorgir la idea?
Les més grans de FIDEM ens havíem adonat com, després dels canvis de finals dels setanta després d’una època nefasta, el tema s’havia enquistat. Hi ha lleis, com la llei de la paritat, però... Qui aplica la llei de la paritat? Encara avui no s’està fent, i han passat tretze anys. Fer lleis i no fer pedagogia de les lleis, fer lleis i no fer-les baixar a la realitat social... No és suficient i a vegades no és prudent: és millor que, quan la llei es fa, sigui amb una gran base social. Això nosaltres ho teníem molt detectat perquè ho vas veient: quan tu fas entrevistes de selecció i t’expliquen que no entren en els processos de selecció perquè són dones; t’expliquen que si tenen entre 25 i 40 anys, que és l’edat de la maternitat, molt menys encara entren en aquests processos; o t’expliquen, com m’han explicat companyes directives, que els diuen, i parlo d’un bufet d’advocats gran, “et faré sòcia de l’empresa però et poso una condició: que no tinguis fills”... A algun home se’l fa soci de l’empresa i se li diu que no tingui fills? No n’hi ha ni un! La discriminació és absoluta.

És que això és directament il·legal.
I tant que és il·legal! Però d’aquí plora la institució: que permetem il·legalitats. Per què? Perquè està tan arrelat culturalment que l’home pot fer el que vulgui i quan té un fill tothom li fa una festa i ningú li interromp la seva carrera professional... Però la dona, si té un fill, es determina que ha de ser un tema d’ella. Ara bé, a Copersona què diem? Doncs que als homes també se’ls ha negat el dret a la paternitat: l’home és el primer que ha perdut aquí, perquè ser pare és preciós, però no és ser-ho físicament, sinó exercir de pare. I aquest ‘exercir’ se li ha donat a la dona i a l’home se l’ha privat d’aquest dret. Per tant, igualar vol dir que tu has de tenir aquest dret a la paternitat i has d’assumir les obligacions que comporta la paternitat, i d’això se’n diu ‘ser corresponsable’. I això, que sembla tan senzill, és extremadament difícil de fer entendre. Per això a Copersona li donem tres àmbits, posant el focus en la vida de la criatura durant els tres primers anys, que és quan es prenen les decisions; tres àmbits marcats pels influenciadors en aquesta etapa: l’empresa, la sanitat i l’educació. Són els grans àmbits que marquen el canvi, que és un canvi bo per a tots, els homes els primers.

Al web de Copersona es llegeix: "Facilitem espais de participació activa i diàleg dirigits cap a les dues línies principals d’acció: la cocreació d’un nou model social i l’impuls d’un canvi sociocultural". Com s’aterra això?
La nostra manera d’aterrar-ho va ser trobant les organitzacions que eren imprescindibles. Això volia dir que necessitàvem gent de sanitat, i vam fer un pacte amb l’Institut Català de la Salut (ICS), que en el seu moment va fer una crida de voluntaris. En termes educatius, vam parlar amb organitzacions de primera infància i amb universitats, perquè elles tenen molta recerca feta guardada en un calaix. I també vam anar al món de l’economia: patronals, sindicats i empreses que ja han fet passes importants per la igualtat amb models molt avançats. Quines? Per exemple, Schneider Electric va constatar ja fa anys que tenien escletxa salarial i, en el seu Consell d’Administració de tota Europa, van prendre una determinació per resoldre-la en un termini de quatre anys. Aquesta és una acció directa, i l’empresa serà més competitiva que mai perquè atrau talent: la gent ha d’entendre que, si a l’equip se senten còmodes tant homes com dones, l’empresa fa una atracció de talent, segur. Un altre exemple: Holaluz té una nursery i, si parles amb ells i els dius: “Ostres, què bé que les mares poden portar els nens”, ells et diuen: “No, la majoria són homes: el què volem és que siguin els homes els qui porten els nens a la nursery”. Ha canviat el xip completament.

 

Vostès defensen, doncs, que la consciència social genera progrés econòmic.
I tant! I tant! Aquesta és una de les coses que tothom es mira a la inversa i, en canvi, a nosaltres ens sembla que un dels propòsits més eficients de les empreses és precisament la corresponsabilitat. I hi ha un altre punt que no es pot oblidar: Catalunya, Espanya i Europa necessiten criatures; tenim un problema gravíssim de manca de criatures, i egoistament parlant s’ha de fer el que sigui per donar la benvinguda a les criatures que calguin.


 

A través de quines accions concretes, del dia a dia, volen portar a terme aquest ideari?
El primer que vam fer va ser una anàlisi d’on som: tenim uns indicadors socials de sortida, que és una taula quantitativa, i per altra banda tenim una taula qualitativa, que és la que treballa com canviar l’arrelament cultural que tenim i que ens perjudica avui en dia. Per exemple, de forma natural, sense que sigui de forma imposada i amb igualtat de sou, la reducció de jornada la segueix agafant la dona. Més ben dit: si l’agafa l’home està mal vist, no se’l premia. I jo sempre dic: si a un home l’aplaudeixen per fer un màster al IESE, l’haurien d’aplaudir dues vegades si fes un any de baixa paternal, perquè ha fet un bé a la seva família però també a la societat. I, finalment, també hi ha una taula de comunicació, que hi serà sempre perquè la comunicació és bàsica.

En quina fase està actualment el projecte?
Aquest setembre tenim pensat encetar la segona fase, que és la d’anàlisi i casos pràctics tenint com a referència els tres països europeus en què volem emmirallar-nos: Holanda, Islàndia i Dinamarca. Volem contrastar la nostra realitat amb el què passa en aquests països: com han arribat al model actual i, sobretot, quines resistències hi ha hagut, per tal de resoldre o accelerar els mateixos problemes quan arriben aquí i poder copiar models que funcionen.

Ja per acabar, quin és l’horitzó a curt termini de Copersona?
El més immediat és centrar-nos a comunicar tot el material que tenim recollit, que en tenim molt perquè per poder tenir uns indicadors sòlids hem analitzat tot allò que les entitats i organitzacions que col·laboren amb nosaltres ens han aportat. I, després de comunicar, que comencin a funcionar les taules d’educació, economia i sanitat. En el fons, el què vol Copersona és harmonitzar aquests tres mons, perquè són els tres mons que influencien. Un exemple: imagina que el metge diu que és bo per a les criatures que els pares siguin a casa a les cinc de la tarda perquè, si no, són massa hores d’estar a l’escola bressol, però resulta que les empreses tanquen a les nou de la nit. Si les empreses estan dissenyant programes que no quadren amb les escoles, tenim un problema. Per tant, harmonitzar aquests tres mons és part del projecte.

 

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media