Juliana Canet "“No hem de donar valor a les coses només perquè siguin en català o les faci una dona”

 

Altres entrevistats
05/02/2021
Àngels Ponsa i Roca: «Volem situar al voltant de Sant Jordi el tret de sortida de la represa cultural»
 
01/02/2021
Eduard Martín: «Per als operadors de telefonia 5G el negoci són els continguts»
 
25/01/2021
Jaume Ripoll: “Molts usuaris ens escrivien a Filmin dient: ‘Gràcies, perquè ens heu salvat el 2020’”
 
31/12/2020
María Grau: “L'exposició d’alguns metalls s’associen a un pitjor funcionament del sistema renal”
 
30/12/2020
Circusland, un museu del circ únic a Europa
 
30/12/2020
Les Bernardes aposta per la cultura i el pensament contemporani
 
22/02/2021

 

A la Juliana Canet l’hem conegut a través de la pantalla. És creadora de continguts a Instagram i a Youtube, dos espais que per ella és com si fossin la seva casa familiar de Cardedeu i una casa imaginària a Cadaqués, respectivament. A les xarxes socials ens parla de feminisme, ens recomana la poesia de Miquel Martí i Pol o ens comenta les novetats de La isla de las tentaciones. Més enllà d’internet, Juliana Canet presenta Adolescents XL (Catalunya Ràdio), col·labora al Tot es mou (TV3), és la cara visible de Món Maker (Super3) i és de l’equip impulsor de Canal Malaia, una plataforma per aglutinar i donar visibilitat a continguts audiovisuals en català. Amb 22 anys acabats de celebrar és una de les veus més influents a la xarxa entre els joves.
 
Amb els anys de compartir la teva vida a través de les xarxes socials, quina part has decidit no mostrar?
Just ara estic començant a decidir de veritat quines són les coses importants que no vull ensenyar; encara en tinc molts dubtes. No arriba un moment en el que ja tens clar què ensenyes i què no; és una decisió que es pren constantment. Hi ha coses que tinc clares. Per exemple, els meus pares no els ensenyo. O casa meva. Mai faré un house tour o un room tour perquè penso que això forma part de la meva intimitat; són coses que no només em toquen a mi. Quan és la intimitat d'altres persones del meu entorn, penso que no toca. Aquesta és la meva mesura, ara mateix. També crec que, depèn de quines opinions, no val la pena dir-les. Potser algunes maneres que tinc de veure la vida, tampoc. Estic valorant constantment, és una revisió constant. De tota manera, peco d'ensenyar massa, sempre. I sempre me'n penedeixo. La meva llei abans era no mostrar-me vulnerable a les xarxes i ara només em mostro vulnerable perquè també crec que està bé.
 
Com gestiones compartir certs temes sense voler entrar en polèmica?
Quan no tinc ganes d'explicar o compartir alguna cosa, és a consciència. Ja tinc espais on parlar d'aquests temes. A mi m’agrada molt parlar i explicar coses. Si, per exemple, vull parlar de la religió, prefereixo no fer-ho al meu Instagram i fer-ho amb les meves amigues.
 
Fins a quin punt sents pressió a l'hora de parlar en català? El fas més correcte, més divertit o més jove?
Estic intentant parlar el millor català possible però no pel fet de ser un personatge una mica públic. Estudiant filologia catalana i tenint sensibilitat per a la llengua he pres consciència de que és important parlar tant bé com sigui possible. I també perquè penso que el parlo molt malament i tinc moltes coses a millorar. Prefereixo parlar bé, si puc escollir. Però no sento pressió, especialment.
 
Quins avantatges té unir en una plataforma com Canal Malaia el contingut audiovisual en català?
El problema és que Youtube, a nivell d'algoritmes, és molt fotut. El contingut que sap que serà minoritari, perquè és en una llengua menys parlada o perquè és sobre bicis de muntanya, ja no el promociona tant com la resta de continguts. L'algoritme et juga a la contra. Si tu veus un vídeo meu, encara que sigui en català, el que et recomanarà no té perquè estar vinculat al que jo faig, per Youtube. Llavors, això s’ha de forçar, amb una llengua tant petita com la nostra, tant minoritzada i tant maltractada. Amb Canal Malaia això s'aconsegueix. El que es crea de manera natural a Youtube a Espanya, que Youtube sol ja et recomana altres youtubers i el que t'interessa i el que no, nosaltres ho creem de manera artificial.

 
A Canal Malaia entra qualsevol contingut en català? Què es té en compte per incorporar-lo?
Per a mi és molt important no donar valor a les coses només perquè siguin en català; això és un error. De la mateixa manera que donar valor a les coses només perquè les ha fet una dona. No vull que em truquin perquè parlo català o perquè soc una dona. Vull que em truquin perquè tinc coses a dir, perquè parlo bé. Aquesta és la norma de Canal Malaia, no perquè facis vídeos en català ja entraràs al canal. Pot ser que no passis una sèrie de requisits. Cal que el vídeo estigui ben gravat, que tinguis coses a dir, que tinguis carisma, que tinguis veritat. Per entrar-hi, hi ha dos processos. El primer, que nosaltres veiem la persona, ens agradi i la vulguem fitxar. O que algú ens ensenyi un vídeo, ens agradi genuïnament i el vulguem dins de la plantilla. Ara mateix, pensem que tenim molts youtubers i estem intentant mantenir-los i no fer entrar gaire més gent.
 
Quan i com creus que t’arribarà el moment de desvincular-se del concepte "adolescent"? El contingut per a joves només l'han de fer joves?
El contingut per a joves no només l'han de fer joves, en això hi insisteixo molt. Jo he fet un programa pel Super3 i ningú m’ha dit que soc massa gran per a un programa pel Super3. Ja s'entén que el contingut per a infants el poden fer persones grans. El contingut per a joves també el poden fer persones grans. L'important pel contingut dels joves és que sigui bo i que estigui ben fet. Quan un contingut està ben fet, fins i tot si no està pensat per a joves, el veuen els joves. Això ha passat amb Crims i ha passat amb moltes altres produccions de casa nostra que han funcionat entre el jovent perquè son produccions ben fetes. En canvi, hi ha contingut especialment pensat per a joves que està molt mal fet i molt mal produït, amb un concepte molt mal construït.
 
Com creus que han anat canviant el teu contingut i el to dels teus vídeos?
Tinc la veu molt més fina i molt més femenina. No sé si és perquè l'heteropatriarcat m’ha transformat i m’ha obligat a tenir veu de nena. O perquè m’he fet gran. També tinc molt menys accent i soc molt més xava. A nivell de contingut, crido molt menys, estic molt més tranquil·la. Venc més la meva vida privada. Ara faig blocs d’“un dia amb mi” i això és una cosa que abans no feia. Abans parlava dels parcs. Parlava jo però no explicava tant la meva experiència personal. Ara sí, i m'agrada més. És una transició que s’ha donat sola i m’hi sento còmode. I també parlo més de cultura, tot i que ja ho feia molt abans.
 
On tenen millor rebuda els teus continguts?
Ara mateix, crec que Youtube és la meva xarxa preferida. Després Instagram, perquè és casa meva. Youtube és la casa de Cadaqués, on hi estàs molt bé; és xula, a primera línia de mar. Al final, a Cardedeu s’hi està súper bé i és casa teva. Això és Instagram per a mi. I Twitter és un lloc terrible però soc completament addicte. Si pogués, me'l trauria, perquè et torna boja.
 
Sense pensar en estratègies comercials o de futur, què et vindria realment de gust fer?
Jo ja penso poc en estratègia. A mi el que em vindria de gust és no fer res, ho prometo. Estar a casa meva, recollint caquis i fent vídeos de Youtube perquè m’agrada molt. No sento cap pressió, sempre em ve de gust fer-los, sempre tinc coses a dir. Ara mateix, amb la ràdio i la televisió, m'estic començant a cremar una mica. No vull dir-ho massa alt perquè, depèn del que se’m proposi, potser segueixo un temps més, però ara mateix n’estic una mica farta.
 
De tot el que consumeixes per internet, de què n'estàs més orgullosa i què diries amb la boca petita?
Tinc un problema molt greu. Tinc molt poca por al ridícul i molt poca vergonya. Res ho dic amb la boca petita, tot m'està bé. Tot el contingut que consumeixo per internet crec que és força banal. El més seriós que miro potser és The Crown, i és una sèrie de Netflix! Escolto molts podcasts sobre literatura; no sé si això és per dir-ho amb orgull. A mi m'enorgulleix profundament també mirar Bridgerton, em sembla súper guai. O mirar La isla de las tentaciones, ho dic amb la boca grossíssima, em sembla súper interessant culturalment parlant també, no em fa cap vergonya. Jo miro moltes coses, de molts tipus, i tot m'està bé.


 

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media