Maria Grau, becada de 'la Caixa' i experta en Epidemiologia i Salut Pública
María Grau: “L'exposició d’alguns metalls s’associen a un pitjor funcionament del sistema renal”

 

Altres entrevistats
30/12/2020
Circusland, un museu del circ únic a Europa
 
30/12/2020
Les Bernardes aposta per la cultura i el pensament contemporani
 
29/12/2020
Martí Gironell recupera el pont de Besalú amb la seva nova novel·la
 
18/12/2020
Miki Núñez: “He aconseguit deixar de banda el que la gent s’espera de mi per treure el que m’agrada”
 
11/12/2020
F. Serés: "A La casa del foc explico dilemes morals d'una forma que la realitat no em permet"
 
24/11/2020
Clara Calderó: “Quan mirem els conflictes, visualitzarem que estan motivats pels drets humans"
 
Text: Text: Pol Audivert Escudé - AMIC | Vídeo: Marina Rodríguez / Clack - AMIC
31/12/2020


María Grau Pérez ha destinat la seva beca de La Fundació “la Caixa”, en la realització d’un doctorat en Epidemiologia i Salut Pública a l'Institut d'Investigació Sanitària Fundació per a la Investigació de l'Hospital Clínic de València (INCLIVA) gràcies a la seva beca INPhINIT "la Caixa". Graduada en Matemàtiques i màster en Bioestadística per la Universitat de València, ha treballat com a becària d'investigació al Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health (Baltimore, Estats Units); com a tècnica d'estadística a la Columbia University School of Public Health de Nova York; i com a tècnica d'estadística al centre d'investigació INCLIVA de València. La seva recerca de doctorat se centra en el paper de l'entorn en la salut de la població.

La Fundació “la Caixa” li va concedir una prestigiosa beca. Com va rebre la notícia?

Vaig rebre la notícia amb molta alegria. El mateix dia vaig estar refrescant la pàgina de “la Caixa”, una bona estona, esperava amb nervis que lliuressin els resultats. Quan hi vaig tenir accés, l’entusiasme fou enorme. Tenia molt clar que volia realitzar un doctorat a Espanya, vaig apostar per les beques de “la Caixa”, tot i saber que la competitivitat era molt alta. En conèixer la resposta, la incertesa que provenia de la dificultat per aconseguir-ne una, es va traduir en una gran emoció.

De quina forma aquesta beca l’ha ajudat a obrir un camí professional i d’aprenentatge?

Primerament destacaria que per a mi la beca ha estat el meu passaport de tornada cap a Espanya. M’ha permès consolidar la meva formació. Els doctorats, al cap i a la fi, són pràcticament necessaris en el món de la investigació. D’altra banda, remarcar que en un país com el nostre, realitzar un doctorat com el de “la Caixa” és una de les poques maneres de tenir-ne unes condicions econòmiques adients.

Com li va sorgir aquest interès per les Ciències de la Salut i en concret per l’epidemiologia?

Si sóc sincera, no tinc gaire clar com em va sorgir aquest interès. Recordo que sempre havia mostrat una predisposició força gran per aquest camp. Va ser durant el màster d’estadística quan vaig començar a tenir clar el meu futur; i que realitzaria les pràctiques en un espai estretament lligat amb la branca epidemiològica.

Finalment, estic tenint la gran sort de fer-les a INCLIVA, on he coincidit amb la Dra. María Téllez. La Doctora Téllez estava desenvolupant diferents projectes que van ajudar-me moltíssim a complementar el meu aprenentatge i donar-me a conèixer en aquesta àrea d’estudi. Va ser en aquell moment que vaig tenir la certesa que l’epidemiologia em donaria tirada i, que el meu camí acadèmic havia de seguir per aquest espai.

Quines diferències en termes de metodologia de treball, ha pogut observar entre la Columbia University School of Public Health de Nova York i el centre d'investigació INCLIVA de València?

Des d'un punt de vista de metodologia de treball, no he observat gaire contrast. Vaig continuar treballant amb les mateixes pautes en els dos llocs. Ara bé, sí que vaig albirar diferències relacionades amb la dinàmica dels grups d'investigació. Concretament a les dues Universitats d’EUA on vaig estar, s’hi realitzava una pràctica, molt habitual, que consistia a fer seminaris setmanals on els estudiants presenten la seva investigació. Jo mateixa vaig portar-ne a terme algunes. Aquesta manera d'aprendre donava peu a consolidar temes de treball, dels quals no hi estava al corrent, i que per tant afavorien una immersió en la matèria.



Com l’està ajudant el doctorat a complementar els seus coneixements en epidemiologia?

Tenint en compte que els meus estudis són en matemàtiques i en estadística, el doctorat a INCLIVA és un aprenentatge continu. Quan vaig començar aprenia molt sobre el funcionament del metabolisme en el cos i altres temes relacionats amb l’epidemiologia. En aquests moments, estic instruint-me en genètica.

La seva recerca de doctorat se centra en veure la relació entre l’exposició a metalls i el seu efecte en la malaltia renal. Quines conclusions ha extret fins ara?

És força conegut que l'exposició d’alguns metalls en particular, s’associen directament a un pitjor funcionament del sistema renal. A mi en particular em pertoca conèixer si aquesta associació és deguda a una relació de causa-efecte. Aquest punt és el que desconeixem. Actualment, no tenim molt clar que la relació sigui una realitat, tot i que en els últims anys han aparegut algunes informacions que n’asseguren l’existència.

En aquests últims anys, estadísticament, ha pogut observar un augment o una disminució de malalties renals i cardiovasculars en la població humana? A quines causes externes ho atribueix?

No em considero experta en matèria d’evolució d'aquestes malalties. Ara bé, actualment s’estima que a Espanya la malaltia renal crònica afecta a un de cada 7 adults. És una prevalença alta, de fet, és considerada una de les més altes d’Europa. Les malalties cardiovasculars suposen una de les primeres causes de mort tant a Espanya, com al món. Si ens fixem amb les malalties renals cròniques, les seves principals causes les lliguem a l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la pressió arterial.

Les causes externes són senzilles; per un costat trobem l'estrès, vinculat als alts i baixos de la pressió arterial. Per un altre, considerant que actualment la societat s’alimenta més desequilibradament, causa un augment del percentatge de colesterol.

Quins són els seus objectius de recerca a curt termini? Quins mitjans necessitaria per desenvolupar amb plenitud les seves línies d’investigació?

El meu objectiu a curt termini és acabar el doctorat, i especialment aconseguir demostrar que l'exposició a certs metalls causa malalties cròniques. És a dir, demostrar aquesta causa-efecte tan buscada. És rellevant començar a apostar per mesures socials que ajudin a reduir considerablement aquesta possible exposició. Podem agafar situacions comparables, el tabac i la seva relació amb moltes malalties n’és una. Una vegada es van conèixer les seves conseqüències, des de les institucions van aportar-se solucions, entre elles, la prohibició en transports públics, en interiors o en altres espais.

Els mitjans necessaris per a desenvolupar les meves línies d’investigació es nodririen principalment d’una inversió econòmica. En aquests moments estem utilitzant un mètode estadístic que necessita una abundant informació genètica. Aquestes dades s’han d’extreure de la població i tenen un cost.

Em pot parlar de la tècnica de l’aleatorització mendeliana i de quina manera ha revolucionat la indústria farmacèutica?

De forma breu, aleatorització mendeliana significa fer ús de les variants genètiques per avaluar la causa-efecte d'una exposició sobre una malaltia. Rep el nom d’aleatorització mendeliana perquè té les seves bases en les lleis de Mendel. Aquest va descobrir que les variants genètiques s’hereten de manera aleatòria del pare o de la mare. En conseqüència, aquesta distribució també és aleatòria en la població.

Actualment, en estudis epidemiològics, fer experiments utilitzant aquesta aleatorització de les variants genètiques no és ètic ni econòmicament viable. Hi hauria una manera de dividir la població en grups aleatoris i després utilitzar aquesta base per demostrar estudis causals. Si es pogués demostrar que l'exposició a certs metalls causa el desenvolupament d'una malaltia, les farmacèutiques elaborarien un fàrmac per reduir aquesta exposició.

"Un dels avantatges, clars i viables, d’utilitzar la genètica en la salut és la detecció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població."

Em podria destacar quins avantatges i inconvenients mèdics i ètics suposarà la implementació total de la genètica en la salut?

Un dels avantatges, clars i viables, d’utilitzar la genètica en la salut és la detecció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població. És a dir, poder detectar un grup amb una predisposició genètica a desenvolupar una patologia renal crònica. La detecció permetria seguir a aquestes persones i mantenir-te informat de forma anticipada o en el moment que sorgeix el problema.

D’inconvenients ètics en trobem varis. Podria donar-se el cas d’una discriminació entre diversos grups de la població segons presentéssim una certa variant genètica o una altra. També tendeixo a pensar amb l’ús capitalista que podria donar la informació del genoma de les persones. Crec fermament que s’haurien d’establir unes normes que protegeixin la ciutadania en aquest context.

Em podria dir què sabem i què no sabem del gènere coronavirus? Per què la covid-19 s’ha estès amb tanta facilitat a diferència de la resta del mateix gènere?  

No estic especialitzada en virologia. És probable que no en sàpiga gaire més d’aquests gèneres vírics que la resta de la població. Sí que puc dir-te que es tracta d’un grup de virus força extens, que es troba de forma natural tant en la natura com en els animals. Tinc constància que ja havien ocorregut temps enrere. La Covid-19 es propaga mitjançant l’expulsió de gotes de saliva mentre conversem, també quan respirem o toquem superfícies infectades. La soca del SARS-CoV-2 disposa d’una capacitat de transmissió força elevada, en comparació amb altres gèneres de coronavirus coneguts anteriorment.

Quins creu que són els factors externs de risc més perjudicials i que propicien l'expansió d'un virus?

La densitat de població és clarament un factor extern de risc. La forma  de relacionar-nos amb les persones és d’especial rellevància, està clar que no ens relacionem igual a Espanya que a Suècia. També hi ha factors més específics, per exemple; les persones que conviuen en un habitatge, tots aquests serien factors estretament relacionats amb el contacte social. D’altra banda, trobem factors laborals. Si en el moment que ens trobéssim malament, disposéssim d’una ràpida capacitat per proporcionar unes mesures d’aïllament, sigui per possible infecció o altres motius, ajudaria a alentir la propagació del virus.

Des d’una òptica personal, com veu l’evolució de la pandèmia, i per quines mesures estatals apostaria per combatre els virus letals del futur?

És probable que la pandèmia convisqui amb nosaltres durant un bon temps fins que no es produeixi un pla de vacunació per la majoria de la població. En els anys vinents, la vida es fonamentarà en un menor contacte social com hi ha hagut fins ara. En relació amb les mesures, ho veig força clar, és primordial invertir més en medicina preventiva i salut pública, calen investigacions per a pal·liar els efectes del virus. En definitiva, hem de construir maneres per contagiar-nos menys.

Per finalitzar. Què és el que destacaria de la seva trajectòria, que personalment l’ha fet créixer més? Quines expectatives de futur té al cap?

La meva carrera es va enlairar professionalment quan me'n vaig anar als Estats Units.  Allà, vaig tenir el luxe de treballar amb l’epidemiòloga Ana Navas. L'aprenentatge tant amb ella com amb la resta del seu equip d’investigació fou molt profitosa.

Personalment m'encantaria treballar a una Universitat, ser professora seria una gran expectativa de futur, sense deixar de banda la investigació en epidemiologia. En definitiva, combinar els dos mons.

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media