Àngel Sala, director del Festival Internacional de Cine de Sitges
Àngel Sala: “No podem cancel·lar esdeveniments, és molt perillós per la cultura i pel cinema”

 

Altres entrevistats
27/10/2020
N. Busquet: “Separar-nos durant la covid és perillós: no sentir opinions, és la base del feixisme"
 
05/10/2020
Juana Dolores: “L’obsessió que els artistes hem de fer poesia política, ens coarta artísticament”
 
22/09/2020
Laura Rosel: “Del ‘FAQS’ trobo a faltar l’adrenalina de jugar-t’ho tot en un dia a la tele”
 
08/09/2020
Marina Pérez: “En el cinema català hi ha un gran talent, quan trobem nou finançament, creixerem molt”
 
31/08/2020
Eloi Collell: “Vull ser un motor de canvi com a primer presentador amb Síndrome de Down”
 
30/07/2020
Ignasi Granero: “La biotecnologia és una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur”
 
Text: Text: Joan Millaret - AMIC / Vídeo: Clack - AMIC
14/10/2020


Entrevistem Àngel Sala, qui enguany compleix el seu vintè aniversari al capdavant del Festival de Sitges, per parlar d’una edició completament inèdita en els 53 anys d’història del Festival a causa de la pandèmia de la Covid. Dialoguem amb ell per veure com s’ha afrontat aquest repte, quines decisions ha calgut prendre i els probables riscos d’edicions futures. També parlem sobre la programació en general, la situació del cinema de gènere fantàstic al país i a nivell mundial mentre se cerquen respostes a entrebancs com l’endarreriment de les grans estrenes cinematogràfiques o el veto de Netflix als seus productes als festivals de cinema.
 
Ara és un moment de celebració i alegria per una nova edició del Festival de Sitges, però suposo que hi ha hagut patiment, dubtes o risc de cancel·lació?

“Incertesa, però dubtes, no. Nosaltres, sempre, des de l’equip, amb coordinació amb l’Ajuntament i la Generalitat, els membres del patronat, teníem molt clar que el Festival havia de ser sí o sí, sempre i quan no hi hagués una catàstrofe, que la situació ja és molt greu, però que no hi hagués alguna cosa absolutament impossible. Havíem fet una xarxa de seguretat online però nosaltres volíem fer un festival presencial encara que fos un festival més petit, que tampoc és tan petit com havíem manejat. Hi havia moltes possibilitats de festivals diferents i, al final, això és el que ha quedat. Amb coordinació, repeteixo, consensos de totes les institucions. I bé, alegria perquè estem aquí, encara que dins els límits de seguretat personal, de l’equip, del públic i de tots els aficionats.”

Quines limitacions s’han hagut d’aplicar per fer viable el Festival?

“Nosaltres hem estudiat durant tots els mesos precedents al festival,  amb assessorament inclús legal amb gent experta amb el tema de pandèmies, també amb coordinació amb tot el que estava passant en altres esdeveniments similars en altres llocs que s’han celebrat  - com el Festival de Málaga, Festival de Sant Sebastià -, s’han coordinat totes les accions, evidentment, amb el Procicat, i amb les autoritats sanitàries catalanes. El resultat ha sigut un aforament, que és públic, que s’ha decretat pel govern de Catalunya per  a un màxim d’un 70%. Nosaltres estarem en el 66%, més o menys. Estem en una xifra més baixa per procurar la prevenció màxima, ventilació d’espais, tant mecànics com físics, desinfecció entre sessió i sessió. Aquesta és la raó perquè en la graella de programació hi ha distància entre sessió i sessió, fet que fa que eliminem una mica de programació, número de pel·lícules i número de sessions. Hi haurà gestió de cues i de públic fora dels recintes, dins dels recintes, mascareta obligatòria en tot moment, en els recintes no s’hi podran menjar crispetes ni res. Que la gent no es tregui la mascareta en cap moment. I el servei d’informació que serà continu amb punts d’informació. També punts de desinfecció. És a dir, tot el necessari per a un bon sistema de seguretat. Altres mesures que hem pres: limitar les maratons una mica. Sí que és veritat que amb mascareta no hauria de passar res, però hem limitat les maratons a dues pel·lícules de matinada, una cosa molt típica del Festival de Sitges, i també les del diumenge, que són molt populars, eliminat repeticions individuals. Evidentment, hem cancel·lat, doncs, grans actes multitudinaris com festes, celebracions, la Zombie Walk, malauradament, ja que impliquen un risc massa fort com per engegar-los aquest any.”

De fet, és una situació inèdita o inaudita per un gran festival de cinema, no?

“Sí, és inèdita, és una situació nova. Sí que hem viscut situacions molt estranyes i contundents en la història del Festival. Jo recordo el primer any de director que vam tenir els atemptats de l’11 de setembre de 2001, pràcticament a la porta del Festival, i vam tenir cancel·lacions de gent que venia dels Estats Units. Però res és comparable al que ha passat aquest any. Evidentment que és una situació física, real, de perill, d’una pandèmia que afecta tot el planeta, i això és una situació nova. Nosaltres, com tots els directors de festivals, d’esdeveniments, hem de fer que tot pugui continuar dins d’una nova normalitat. Però, dins del possible, no podem parar, cancel·lar els esdeveniments. Això és molt perillós pel conjunt  de la cultura i, específicament, pel cinema, que en aquest país ja està molt en perill, com moltes altres coses.”

Malgrat la concessió virtual d’un premi honorífic a David Lynch, una de les conseqüències d’aquesta nova normalitat ha estat l’absència de talents internacionals, no?

“És un tema que nosaltres ja vam parlar des d’un començament, va sortir, precisament, de seguida, què passarà amb els talents internacionals?, fins i tot, amb algun que teníem previst. Vam començar a fer gestions, a parlar del tema, vam parlar amb altres festivals, i el tema era complicat. Complicat per les limitacions dels mateixos països que posaven al moviment de les persones, o la situació de les línies aèries, o la situació de tot. Nosaltres vam defendre que ens centraríem en el talent nacional més que en l’internacional. I també per un tema, nosaltres tenim un pressupost que en bona part són diners públics i no podem prendre un risc amb els tiquets d’avió, que en aquest cas, són molt costosos. No podem perdre un bitllet de grans talents, perquè la cancel·lació era un tema que estava dins del possible, del probable. Aleshores nosaltres hem de gestionar també un pressupost i el risc d’una pèrdua de diners en aquest cas era molt elevat. Per tot això, nosaltres ja vam anunciar en rodes de premsa que el talent internacional seria molt complicat. En aquell moment hi havia algun talent francès, europeu, confirmat, perquè han volgut venir pel seu compte, però no descarto que, al final, no arribin, mig per la situació al país però també per la situació a França que no és la millor possible.”

"De moment jo descarto absolutament que Sitges sigui virtual en un futur. Sitges, la seva natura, és la trobada, és el públic, és la presencialitat, és Sitges."

Enguany tindrem un model de festival híbrid que combina la presencialitat amb la virtualitat. La virtualitat ha vingut per quedar-se. Hi ha risc de que s’acabi convertint en la modalitat de festival en el futur?

“No ho crec en el cas de Sitges, no ho crec en el cas de Sant Sebastià, ni Cannes o Venècia. Sí que el model virtual ja funciona perfectament en festivals com l’Atlàntida, que fa dos o tres anys que funciona d’una manera online, però no és el nostre cas. El que és cert és que és probable que l’online es quedi en un futur sense Covid com un complement, perquè això ja hi era sobre la taula. La idea d’un complement online en temps de l’streaming, això ja s’havia parlat i ara és probable que es quedi, però que es quedi sempre com un complement més, una eina més per explorar nous públics, i fer-ho perquè el festival de Sitges i la seva política de programació i d’esdeveniment arribi a més gent. De moment, jo descarto absolutament que Sitges sigui virtual en un futur. Sitges té, la seva natura és la trobada, és el públic, és la presencialitat, és Sitges. Això seria una altra cosa. Crec que està fora de lloc en aquests moments.”

En la programació destaca la bona presència de cinema espanyol i català que demostraria la vitalitat del gènere a casa nostra?

“Nosaltres, el primer que havíem pensat, ja teníem la premiere d’una pel·lícula catalana, espanyola, en la negociació, però sí que ens va sorprendre segons avançava el procés de selecció que hi havia moltes pel·lícules de producció catalana i espanyola i molt interessants, realment bones. Des del film de la inauguració, ‘Malnazidos’, perfecte, però que tenia previst una estrena abans del Festival, abans de la pandèmia. I després, per qüestions com que s’han endarrerit totes les estrenes, ha estat  possible tenir-la en el Festival. Ja ens agradava des de fa temps però teníem el problema que igual s’hauria estrenat abans, en temps normals, però ara  en temps no normals no té ni data d’estrena. És a dir, l’estrena mundial serà a Sitges, com ‘La vampira de Barcelona’ de Lluís Danés, ‘Baby’ de Juanma Bajo Ulloa o ‘La cosmética del enemigo’ de Kike Maíllo. Són pel·lícules que ens agradaven molt perquè són de gent que ha sigut part del Festival: Kike Maíllo va inaugurar el Festival amb ‘Eva’, Juanma Bajo Ulloa sempre és un director que ha estat en el radar del Festival, on va presentar ‘Frágil’ ara  fa uns anys. ‘La vampira de Barcelona’ tenia un seguiment absolut pel tema, és a més una producció que s’estrenarà en català en el Festival, i una pel·lícula molt important per a nosaltres. I el ‘No matarás’ de David Victori, que també és una pel·lícula d’un director al qui fèiem un seguiment i que ja estava agafada abans de la pandèmia. Molt contents d’aquesta presència. I que això ha estat una constant els últims anys, és a dir, la bona collita del cinema català i espanyol de gènere.”

Quins títols recomanaries, a part dels ja esmentats del cinema català i espanyol?

“Jo tinc sempre la política de no recomanar massa perquè tots els títols són fruit d’una selecció on tots parteixen de les mateixes possibilitats de cara als premis. Sí que jo recomano molt diferents tipus de tendències que hi ha en el Festival. Per exemple, les pel·lícules dirigides per dones, una confirmació de quelcom que també estava passant aquests últims anys, però aquest any és realment forta la collita. I pel·lícules molt esperades com ‘Relic’, ‘She dies tomorrow’, ‘Saint Maud’, pel·lícules que jo crec que donaran molt que parlar. També, geogràficament, la importància del cinema iberoamericà, que crec que està repartit per tot el Festival d’una manera molt interessant. I del cinema rus, del qual tenim dos pel·lícules en secció oficial - ‘Sputnik’ i ‘Superdeep’-, realment sorprenents, i que donen una esperança molt gran sobre el renaixement del cinema rus. I del cinema de l’Est, també, hi ha dos pel·lícules hongareses ‘Post Mortem’ i ‘Comrade Drakulich’. Dona una impressió que el cinema de l’Est, que a Sitges va ser molt important els anys setanta i vuitanta,  torna després de molts temps d’incertesa - la caiguda del Mur de Berlin i la caiguda dels règims comunistes de l’Est -, torna a tenir una producció de gènere molt interessant. Jo apostaria molt fort per aquestes tendències. I el cinema francès que torna amb molta força a Sitges - recordem ‘Al interior’, ‘Martyrs’ -. Hi ha molta varietat de cinema francès, de ciència-ficció, de terror, en la Secció Oficial. Crec que hi ha fins a sis pel·lícules franceses o amb participació francesa, una bona notícia el retorn d’una cinematografia tan potent com la francesa.”

Els virus, les pandèmies, han estat un motiu del cinema fantàstic i ciència-ficció i ara sembla que la realitat ha superat a la ficció en la situació que estem vivim. És una curiosa paradoxa, no?

“Pels que som aficionats al gènere, tant mirant pel·lícules com llegint moltes novel·les de ciència-ficció, això ja estava escrit, com moltes altres coses. És a dir, la ciència-ficció és més premonitòria del que sembla. Probablement no és premonitòria formalment, no passa exactament de la mateixa manera de com s’ha escrit, però sí en concepte. El concepte de la pandèmia ja hi era en la literatura i el cinema. Aquí es va passar ‘Contagion’ d’Steven Soderbergh, en Secció Oficial, que pràcticament és una còpia, un precedent del que està passant, no tan greu el nivell de la malaltia, on la gent es moria pel carrer. Afortunadament això no ha passat, literalment, però sí el tema de la fake news, de les xarxes socials, tota la confusió que ha passat i l’impacte econòmic estava en la pel·lícula de Soderberg. Això ens du a una reflexió: fem més cas de la ciència-ficció perquè moltes coses han funcionat com una previsió, una prevenció, ja que, malauradament, algunes coses més passaran. Espero que no molt dolentes però sí que algunes tan bones com dolentes: parlem de la revolució de la intel·ligència artificial, que ja la tenim aquí. No ens adonem del que ens arriba. I bé, portem un estiu parlant tots els dies d’informacions sobre possibilitats de vida, d’aigua, en el mateix sistema solar, si a Venus, a Mart o Tritó, i això també ho hem llegit i ho hem vist. És molt probable que la ciència-ficció sigui més ciència i menys ficció del que creiem.”

Es constata com les grans productores de cinema estan endarrerint les grans estrenes, els blockbusters. Això ha afectat al Festival pel que fa a la disponibilitat de títols o, pel contrari, no us ha afectat?

“No ens afecta el tema dels blockbusters per un tema de posicionament de mercat, de timing, ja que aquests s’estrenen a tot el planeta el mateix dia, pràcticament. I si no les agafes en el temps del Festival aquestes pel·lícules no les tens. Bé, a nosaltres ens interessa alguna pel·lícula que estigui en el temps del Festival perquè podria proporcionar talent, que és important, però si una peli s’estrena a tres-cents cinemes a Espanya, jo crec que la pel·lícula la gent la pot veure al cinema, no és necessari que passi per un festival. Jo crec que a un festival és més interessant veure pel·lícules que és difícil veure després o que estaran molt temps en estrenar-se en sales o plataformes. Bé, que s’hagin endarrerit pel·lícules com ‘James Bond’ o altres a nosaltres ens fa mal perquè les voldríem veure, però el Festival no crec que haguessin arribat tampoc a tenir-les. Sí que hem tingut pel·lícules més petites, de les que no se n’ha parlat i que també s’han endarrerit, i aquestes a la millor les haguéssim tingut en el Festival - pel·lícules de terror que se n’han anat a l’any que ve -. Però els grans títols estan en una altra dimensió comercial, fet que a un festival tampoc l’afecta massa.”

I què penses del veto de Netflix als seus productes pels festivals, una tendència que s’ha imposat darrerament?

“Bé, nosaltres tenim una bona relació amb Netflix. Ho demostra que l’any passat la inauguració va ser una pel·lícula de Netflix, igual que ho tenia Sant Sebastià o Venècia. I ens sorprèn una mica la política de Netflix aquest any de no presentar pel·lícules en cap festival del món. Jo crec - igual ells hi entenen més que jo - que la situació actual els beneficia molt perquè tenien bones pel·lícules com les d’Aaron Sorkin, de Charlie Kaufman o David Fincher, pel·lícules que haguessin guanyat premis o haguessin tingut una repercussió segurament en festivals com Venècia o Sant Sebastià davant la manca de pel·lícules potents d’estudis. Cap director de festival ho entén molt bé. A Sitges sí que haguéssim tingut pel·lícules, ja havíem parlat de títols. De fet, tenen pel·lícules que podrien estar en el Festival i que s’estan estrenant aquesta setmana. Però, bé, aquesta és la situació. I, curiosament, moltes de les pel·lícules que tindrem seran de Netflix perquè estan coproduïdes per Netflix encara que no siguin originals de Netflix - ‘Malnazidos’ es una pel·lícula Netflix, el logotip de Netflix surt en la pel·lícula -. Però bé, jo crec que hi ha una reflexió important: tots els actors de la indústria cinematogràfica –plataformes, estudis convencionals, estudis, grans estudis, festivals, productors – haurien de fer, això ja fa temps, jo ho he dit moltes vegades, igual que José Luis Rebordinos de Sant Sebastià o, inclús, el director de Venècia també ho ha dit, hauríem fer una sentada i parlar, parlar del nou mapa de l’audiovisual internacional. Però no per la Covid, ja s’hauria d’haver fet abans de la Covid, però el marc que s’obri ara, i més després de la Covid, implica un tipus de col·laboració més estreta, noves regles, ja no serveixen les regles de fa cinc anys, no dic ni deu, sinó cinc. I nosaltres hem tingut un problema - i ho puc dir perquè ho hem fet públic -, que una pel·lícula de Secció Oficial va aparèixer per sorpresa en diverses plataformes, ‘Save yourselves!’.  Ningú ho ha comunicat, ningú ha dit res, la teníem tancada des de juliol aquesta pel·lícula. I això és un exemple d’un panorama caòtic, absolutament caòtic. Això de “aquest any col·laboro amb els festivals, l’any que ve, no, i pel 2021 no ho sé”, doncs aquí  hem de fer unes regles, un marc i hem de col·laborar tots els diferents actors de l’audiovisual. I sobretot, importantíssim, les plataformes, els distribuïdors convencionals i els cinemes, si no patirem, patirem tots - els festivals no tant -, però probablement els cinemes, que són els que tenen més perill. Hem de fer alguna cosa entre tots per la defensa del cinema en sales.”

Degut a les circumstàncies, l’edició d’enguany ha hagut d’aprimar la programació, però, paradoxalment, la Secció Oficial s’ha inflat, superant la trentena de títols?

“En un any molt complicat per la gent, és important ser sincers, la majoria de les pel·lícules de la negociació implicava una presència en la Secció Oficial perquè era molt important. Nosaltres hem deixat fora la secció Òrbita, per exemple, que ens agradava molt però aquest any ens agradava sobretot centrar la programació en el fantàstic, la forma que tenim que entendre el fantàstic, que sigui cent per cent pura. Doncs calia deixar fora el thriller, l’aventura, que va molt bé per la situació, però aquest any era millor això. Els deu o dotze títols de la secció Òrbita, molts d’ells podien passar alguns a la Secció Oficial. Tenim una Secció Oficial molt potent, realment, per la situació en què estem, una secció plena de world premiere. Per què? Doncs perquè molts festivals no s’han celebrat - Tribeca, South by Southwest, el mateix Cannes -. Tenim pel·lícules world premiere perquè han escollit Sitges com un lloc per llençar la pel·lícula al mercat. Sitges és molt important dins del mercat, i aquest any encara més. Sempre és un dels més importants del món i d’Europa, probablement. Però aquest any, l’únic pràcticament. Clar, si tens una world premiere d’una pel·lícula que anava a passar per Cannes o per Southwest i no posar-la en la Secció Oficial és complicat. Si mires la programació, pel·lícules molt bones que podrien haver tingut un lloc a Secció Oficial com ‘Saint Maud’, com que era una mica més antiga, l’hem posat a Noves Visions. Una secció que funciona molt bé, però pel·lícules molt noves hem preferit posar-les en Secció Oficial: les estrenes mundials de ‘Le dernier voyage de Paul W. R.’, ‘Kandisha’  o ‘The education of Fredrick Fitzell’. Són pel·lícules que estaven previstes per altres festivals, per això la magnitud d’aquesta Secció Oficial. També cal parlar de  la graella, bastant millor posada que altres vegades, en el sentit que hi ha pel·lícules de la Secció Oficial posades fins  a quatre vegades, més l’online, que són cinc, és el màxim que es pot. Això no havia passat mai en cap Festival de Sitges. Moltes facilitats per veure la pel·lícula, i crec que més facilitats per la premsa, inclús, ja sigui en les sales Tramuntana o l’Auditori. Hi ha moltes repeticions.”

Un dels resultats de la situació actual per culpa de la pandèmia ha estat l’aturada general de la producció cinematogràfica. Creus que això tindrà conseqüències en edicions futures del Festival?

“Jo crec que el 2021 serà molt semblant al 2020. Encara que hi hagi una cura miraculosa de la Covid, vull dir una solució científica, jo crec que el Festival de l’any que ve serà molt semblant a aquest any a nivell de producció. Sí que és veritat que hi haurà menys pel·lícules o les mateixes pel·lícules que aquest any. Realment, nosaltres hem vist molta pel·lícula. Hi haurà menys pel·lícules perquè no s’han produït, però en el camp del fantàstic nosaltres ja hem tingut certes reunions i conversacions i sí que hi haurà bastants pel·lícules. Almenys com les que tenim aquest any no crec que tinguem cap problema en tenir-les. I si la solució a la pandèmia arribés, que no ho sé, ningú ho sap, jo crec que això animaria més a que alguna pel·lícula arribés al Festival pel 2021. Nosaltres la sort que tenim és que anem al final de l’any, i això sempre és un avantatge, per a Sant Sebastià o Venècia. El problema ha estat pels festivals que estaven al començament de l’any.”

Compleixes una vintena d’anys al capdavant del festival, el període més estable en la direcció de tota la història del festival. Això és un èxit personal però també dona una gran responsabilitat. Què sents en aquests moments?

“Mira, la situació en la qual em trobo és que ha passat volant. Sóc més gran, evidentment, però ha passat volant, no me n’he adonat. Ha sigut una tasca tan agraïda, en el fons, i ho he fet amb tant de carinyo al Festival i el que és la ciutat de Sitges, que ara visc a Sitges des de fa uns anys. Bé, són vint anys que han passat coses, el vaig agafar el seu dia que no va ser fàcil, el vaig agafar perquè era complicat - a mi m’agraden els reptes -, i m’hi sento molt còmode. Estic aquí, no estic cansat i tinc la mateixa il·lusió que tenia al començament, tot i que matisada per coses. Jo crec que ara sóc més madur amb moltes coses de quan vaig començar, però és com s’aprèn. Estic a disposició dels òrgans rectors del Festival i ells són també els que decideixen la figura del director. Jo estic molt a gust aquí però sempre a disposició del que diguin els òrgans rectors del Festival.”

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media