RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
 
Brot


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en els sectors relacionats amb l’agricultura, la jardineria i similars es fa servir amb tota normalitat (també, per cert, en el de la psiquiatria: un pacient brotat descriu la persona afectada per un trastorn mental en el moment en què es manifesta la fase de mania o pujada); però en el llenguatge general encara hi ha a qui no li acaba de fer el pes i s’estima més brollar, que tanmateix no n’és pas sinònim i per tant en fa un ús impropi. Brollar és una cosa que només poden fer líquids i gasos, perquè implica ‘sortir de terra amb certa impetuositat, especialment l’aigua’; però és veritat que d’un sembrat que treu brot de manera general i simultània podem dir que “brolla”, i per tant la confusió té una certa raó de ser.

De tota manera, el més curiós del verb brollar és, sense cap dubte, l’etimologia. Pertany al grup de les incertes, que no són pas poques, i inclou un cert suspens. Mireu i xaleu: “Segle XIII, d’origen incert, com l’occità brolhar,  probablement del llatí vulgar gàl·lic BROGILOS, que sembla derivat del cèltic amb el sentit primitiu de ‘clos de plantes’, aplicat en català a líquids per influx de mots com borbollar, bombolla, bullir, relacionats amb el llatí BULLIRE, ‘fer borbolls’”. Què, fascinant, eh?

En canvi, la del mot que avui ens ocupa és ben bé el contrari: més senzilla impossible. Brot prové del gòtic brut, que volia dir el mateix: “Branqueta tendra originada a partir d’una gemma”. D’aquí ve el sentit figurat més modern de “primera manifestació d’un fenomen”. Ara bé, a pesar que es tracta d’una família curteta (una dotzena de derivats), compta amb un representant il·lustre; concretament, la frase feta ‘no fotre ni brot’, que representa el màxim de la droperia perquè el brot és la quantitat mínima d’una cosa, tal com explica el diccionari Alcover-Moll. Quant als parents exòtics, es tracta d’un mot col·lectiu (rebrotim, ‘Conjunt de brots petits que solen ésser perjudicials a la planta i s’han de treure), i d’un diminutiu, brotó, que malgrat aquest aspecte de partícula subatòmica només es refereix al brot quan comença a sortir. I no solament engendra plantes sinó també un parell de verbs igual d’específics com són brotonar i esbrotonar.

El més significatiu de tot plegat, suposo, és la lliçó que conté aquesta dinàmica: la primera vegada és un brot i després, i fins a l’eliminació tota
l del fenomen, ja parlem de rebrots.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/06/2020
Imparcialitat
Sento un inexplicable afecte per l’adjectiu imparcial perquè recordo, ja de ben petit, l’embolic que ens fèiem amb el significat. Solia sortir a col·lació parlant de futbol, i no sabíem mai si reclam&agr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/06/2020
Contracte
Estic desconcertat. Sorprès. Perquè acabo de descobrir, gràcies a l’aparició d’aquest mot (que ve a tomb a causa de l’escàndol del contracte que el Departament de Salut ha concedit a Ferrovial pel ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2020
Discriminar
Fa mig any encara no, per aquelles coses del destí, vam descobrir que els substantius secret i secretari, dos mots tan i tan corrents, provenien d’un verb que en canvi de corrent no en té res. De fet, és un complet desconeg...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/05/2020
Desescalar
Encara no surt al diccionari, però ja ens hi hem avesat tant que és com si hi fos. I abans que algú es precipiti a reclamar-ho, dono el meu parer: m’estranyaria que hi acabi entrant, si més no a la curta, perqu&egrav...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71