RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/05/2020
 
Pròrroga


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Aquest és un mot que ens anirà de primera per a fer un exercici lingüístic en què sempre insisteixo, que és el de buscar derivats. Entendre el concepte bàsic que les paraules no són bolets sinó que formen part de famílies de mots és molt sa a l’hora de treure’s de sobre manies i, sobretot prejudicis, lingüístics.

Mirat així, a pèl, ens resulta difícil deduir de quina arrel deu venir, pròrroga. Ara bé, si ens donen un cop de mà dient-nos que deriva de l’adjectiu rogatiu, la cosa ja canvia una mica. Perquè no teni gaire clar què vol dir exactament, però sí que el relacionem amb el llenguatge religiós: segur que en un moment o altre hem sentit parlar de les rogatives, una mena d’oracions en forma de súpliques. Doncs bé, rogatiu prové del verb llatí rogare, que segur que ens sona plenament perquè és el pare del castellà rogar. Ah, però rogar en català no existeix, es diu pregar o resar!, pensarem, i automàticament se’ns activarà algun mecanisme defensiu. I no, efectivament aquest verb en català no existeix, pero en canvi fixeu-vos quants fills seus sí que tenim escampats pel diccionari: interrogar i tota la seva família (interrogant, interrogatori, interrogatiu…); arrogant i arrogància; i encara uns quants més que no són tan comuns però que formen part de llenguatges especialitzats que probablement hem tractat en alguna ocasió: derogar (i família), present en el llenguatge jurídic i polític; erogar i erogació, que és allò que fan les màquines de posar benzina; arrogar-se, que significa ‘apropiar-se, atribuir-se alguna cosa sense tenir-hi dret’, una figura molt present en el vocabulari del dret; i subrogar, també freqüent quan es redacten contractes mercantils o immobiliaris.

I de fet encara n’hi podríem afegir un parell que sí que pertanyen a l’àmbit estrictament religiós, com ara rogatori (teniu present les conegudes ‘comissions rogatòries’?) o rogatari, una figura preciosa que defineix ‘el qui redacta un document i l’autentica a petició d’un altre’.

Què en traiem, doncs, com a conclusió, d’aquest petit repertori d’avui? Una lliçó essencial: que cal anar amb molt de compte abans de llançar-se a proscriure termes que ens han dit o creiem saber que són aliens a la llengua, perquè en aquesta ciència res no és mai blanc o negre. Per motius històrics, de vegades atzarosos, pot ser que un verb no s’hagi concretat en català (rogar, per exemple) i en canvi un munt de familiars directes seus sí. Quan tindrem assumit aquest concepte, tan freqüent en lexicografia, estarem més ben preparats per gaudir de l’aprenentatge lingüístic, un esport més ap
assionant com més neta de prejudicis és la mirada amb què l’encares.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2020
Pandèmia
Cada dia sembla més una novel·la d’en Pedrolo, tot això. El dia que vam rodalmotejar el mot epidèmia (que ves per on coincidia amb la setmana que ens van tancar a casa) vaig començar dient que no tenia una rel...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/07/2020
Borbons
En aquesta sèrie ja tricentenària sèrie hem dedicat no pas poques columnes a termes no normatius: neologismes, algun anglicisme, xenismes… Però ves per on encara no hem vist cap nom propi. Avui ens estrenarem.Tant e...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/07/2020
Espiar
Que algú et vigili d’amagat ha de ser una cosa molt desagradable, però en canvi el verb que descriu aquesta acció és preciós. Filològicament parlant, és clar. Gairebé gosaria dir que poque...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 08/07/2020
Drama (i 2)
Drama no és una sèrie de ficció sobre millennials, és un auguri. Una premonició cínica. Com sempre amb les teories conspiranoiques, el títol és casualitat, encara que no ho sembli Els fen&o...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/07/2020
Drama (1)
Vet aquí un cas notable de disparitat entre intensitat i ús. I ara miro d’explicar-me perquè això m’ha quedat una mica abstrús.Drama és un terme de freqüència tirant a baixa i de fam&i...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/06/2020
Brot
Malgrat l’ús intensiu que els darrers mesos estem fent dels substantius brot i rebrot, el verb brotar (i rebrotar també) no ha aconseguit treure’s de sobre la vaga sentor de castellanisme l’acompanya. Entenguem-nos: en...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71