RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 19/02/2020
 
Meridiana


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

En honor d’aquests resistents que ens estan donant una lliçó diària des de fa quatre mesos (incloent unes quantes setmanes molt fredes), avui em posaré una mica més filològic que de costum perquè crec que val la pena. Només un paràgraf.

Meridià és un d’aquells mots amb l’ètim tan amagat que cal aplicar-hi molt la lupa per detectar-lo. Es tracta concretament de l’adjectiu mig, segons aquesta seqüència tan bonica, tota en llatí: meridianus era un adjectiu derivat de meridies, ‘migdia, sud’, que s’havia format per dissimilació de medidies, al seu torn aglutinació de medius dies, és a dir, ‘mig dia’ (observeu, de passada, que el nostre migdia prové exactament del mateix origen).

Migdia, doncs, és la denonimació que des de molt antic es fa servir per assenyalar el sud geogràfic, per això aquelles línies imaginàries que travessen el planeta de pol a pol a fi de mesurar-ne la longitud reben aquest nom. Així, l’avinguda Meridiana de Barcelona que dona peu a aquest article està traçada damunt del més cèlebre de tots, el meridià de Greenwich, de manera que sortint en direcció Girona apuntem exactament cap al Pol Nord i entrant cap al centre tenim el morro en direcció al Pol Sud.

La peculiaritat d’aquesta branca familiar tan curteta és que per a nosaltres pràcticament s’acaba aquí. El meridià com a mesura de longitud terràquia i la Meridiana com a carrer i ara epicentre d’una resistència exemplar. L’adjectiu meridional, tot i que conegut i emprat amb freqüència pels mitjans, no és gaire viu en la llengua oral, a diferència per exemple de la italiana, un país on s’han viscut fenòmens migratoris paral·lels als d’Espanya al llarg de l’últim segle i on el fan servir per designar els emigrants del sud (de Sicília fins a Roma) emigrats al nord. Amb un ús manifestament despectiu (tothom té vivíssima la imatge d’aquells cartellets que a la postguerra era freqüent de veure a les cases de poblacions com Milà o Torí: “Non si affitta a meridionali” (‘No lloguem a meridionals’), cosa aquí certament impensable. Tot i que d’elements de conflicte sorgits d’una operació de desplaçament tan brutal tampoc en falten.

Tot al contrari: els nostres meridionals de cada vespre, aquesta gent de tota edat i condició però generalment de vida humil i allunyada  del focus (ho sé prou bé perquè hi he estat), bé es mereixerien que la família augmentés amb una entrada al diccionari: meridianista: ‘partidari de mantenir la lluita contra la repressió en un moviment popular que travessi el país de sud a nord’. Vull
deixar meridianament clar el meu reconeixement a tots.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 01/04/2020
Conspiranoia (2)
Dèiem el dia passat que espirar, d’on prové conspiració, és un verb tan desconegut com sorprenent: desconegut perquè no n’acabem de saber gaire el significat (‘Bufar suaument’) i sorprenent p...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 24/03/2020
Conspiranoia (1)
Només puc tenir paraules d’elogi per a qui es va empescar aquesta aglutinació (també anomenada ‘mot maleta’) que sembla el títol d’una pel·lícula de por. Ajuntar dos substantius per fo...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/03/2020
Epidèmia
Aparentment es podria pensar que el mot d’avui no toca perquè no té a veure amb el conflicte hispano-català. Però tenint en compte que la pretensió d’aquesta modesta columna és globalitzadora, en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/03/2020
Taula (de negociació, o no)
Aquest és un rodalmot de reparació. Fa un parell o tres de setmanes vam dedicar la columna a la controvèrsia mesa/taula de negociació i vam resoldre que, usada en aquest sentit, mesa és un castellanisme inadmissible...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2020
Delegació
Quan creus que ja no hi ha res que et pugui sorprendre, vet aquí que la realitat (lexicogràfica, en aquest cas) et clava un mastegot al morro. Resulta que buscava material entre els titulars de la setmana (“Torra i Aragonès...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 11/02/2020
Mesa de negociació
M’hi jugaria un pèsol que la gran majoria de nosaltres, si ens demanessin si mesa és una paraula catalana, instintivament respondríem que no. I un cigró que, davant l’existència del sintagma mesa elector...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71