SI SOU SERVITS: 28/10/2019
 
Que duri!!!


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepció de xampinyons, gírgoles i alguns bolets orientals que ara tant sembla que ens agraden.

A la resta del rebost, agradi o no, hi intervé, de forma més o menys important, l'home. Des de la humil patata al sofisticat caviar. Perquè, fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?

Cert que aquesta intervenció té graus d'implicació. Si ens posem exquisits, fins i tot haurem d'acceptar que els arbres plantats amb arrels infectades d'hifes de rovelló, cep o tòfona, que pretenem collir i consumir uns anys més tard, són fruit de l'acció humana. Però acceptem que, en el cas dels bolets, encara tenim l'opció de "caçar" o comprar unes mocoses o uns apagallums aliens a l'espècie humana. Com encara podem pescar uns esparralls, treure de la sorra unes tellines o separar de les roques unes garoines. I que duri!!

Perquè, curiosament, veiem com cada cop més, amb suposada voluntat de preservar la nostra salut, ens arriben missatges alarmistes sobre el perill de consumir productes "salvatges". Donant per bona, per defecte, la garantia dels productes envasats i preparats fruit de la manipulació humana a tots els nivells. Varietats de fruita i verdura apareixen al mercat com si els déus grecs ens les haguessin regalat com l'olivera dels atenencs. Productes manipulats, cuinats i envasats, s'emparen en una etiqueta que no esmenta res del procés d'elaboració, centrant-se en les maleïdes calories.

I tot això cal dir-ho i repetir-ho. Perquè mentre la "carne mechada" d'aquest estiu no ho feia, els bolets avisen de la seva condició i estat. Ja sigui amb algun detall anatòmic, o amb els cucs i les zones alterades. Una altra cosa és que collim sense criteri o no llencem allò que ens fa dubtar però que hem pagat a preu d'or.
Salvatge no hauria de ser sinònim de perillós. El perill s'amaga a totes le
s cantonades.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 26/06/2020
Les tres gràcies
Ha arribat l’estiu i, amb ell, el temps de les que jo anomeno “les tres gràcies” i que, ordenades cronològicament, serien l’albercoc, el préssec i la pruna. També conegudes com “de pinyol&rdqu...
SI SOU SERVITS: 12/06/2020
Els guants a la cuina
Fins fa relativament poc, els únics guants que apareixien per la taula i el menjador eren els del maître o cambrer que ens servia a la taula del restaurant “de menjar fideus”. Després, quan una part d’aquella cui...
SI SOU SERVITS: 27/05/2020
L'hora de la veritat
Cada dia és més a prop. Aquell moment que podrem tornar -sense normes especials més o menys assumibles- al restaurant de luxe o al de la cantonada on cada dos per tres fèiem un menú. I aleshores veurem si aquesta ef...
SI SOU SERVITS: 12/05/2020
Un futur incert
Darrerament hem parlat molt de la restauració. Però bàsicament de terrasses i mesures de seguretat. Potser ja va essent hora de parlar de la restauració pròpiament dita. Perquè, al marge de l’opci&oacut...
SI SOU SERVITS: 27/04/2020
El parany
El confinament generat per l'epidèmia de la COVID-19 ens està duent a un parany del qual convindria escapar per no sortir del foc i caure a les brases. La televisió i la cuina estan essent, clarament, la sortida de molts ciut...
SI SOU SERVITS: 14/04/2020
Els nous tomacons
Tenen poc a veure amb els tradicionals, al marge de la mida. Però la manca d'estacionalitat juga a favor seu. Al llarg de tot l'any els podem trobar -generalment ben presentats- a la botiga i per tant, resulta fàcil caure en la ...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71