SI SOU SERVITS: 26/09/2019
 
La dieta del raïm


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progrés agroalimentari m'estalvia avui en oferir-me raïm sense pinyols que, a més, em permet pensar en una altra opció que podria suposar un ajut pel castigat sector pagès que avui encara depèn del vi i el cava.

A finals del segle XIX, es va posar de moda a Europa la dieta del raïm, avui encara amplament reconeguda com a positiva. Quan arribava la tardor, les senyores de la societat benestant –ja preocupades per la seva línia i salut- es sotmetien a una dieta, que ara qualificaríem de vegana estricta, a base de limitar-se a menjar raïm i beure aigua durant uns dies. Tres en els casos més benignes i una setmana sencera quan l'estiu havia estat gastronòmicament més disbauxat. Les propietats depuratives i antioxidants del fruit dels ceps i el pas d'aigua cap als ronyons feien la resta.

Però no acaben aquí les possibilitats d'aquest raïm sense pinyols que avui veiem a les fruiteries. És evident que pot ser un element més a incorporar a les amanides, al costat dels tomàquets nans tan de moda en els darrers temps. O un element a incorporar a les coques i altres pastissos ara que ja no amenaça amb els pinyols. O un element més dels batuts verds matinals als que incorporar, en el cas del raïm negre, el preuat resveratrol.

I dic tot això pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors, que pràcticament dobla el de tota la vida, encara amb dos pinyols al centre de cada gra, i multiplica el del que va als cellers. I mireu –ara l'etiquetatge ho exigeix- d'on ens arriba. Potser ja va essent hora de diversificar l'oferta i buscar nous recursos per mantenir la nostra pagesia. De destinar una part del Penedès al raïm de taula del segle XXI.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 11/12/2019
Cuina circular
Venim de la Cimera del Clima on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. A través de conceptes com el d'economia circular que sonen a novetat però que, a poc que reflexion...
SI SOU SERVITS: 29/11/2019
El producte fresc
El Gran Recapte ha evidenciat que la misèria suposa per molta gent, a més de no disposar d’aliment suficient, haver de renunciar als beneficis saludables del producte fresc. Irònicament, en un món que reclama als qua...
SI SOU SERVITS: 22/11/2019
Un model esgotat?
Com cada any, han arribat el vi novell i la Guia Michelin dels estats espanyol i portuguès. Amb uns resultats relativament decebedors per Catalunya i amb la sensació que tot plegat està ficat en un cercle viciós que, any r...
SI SOU SERVITS: 13/11/2019
Cuinar a pressió
Suposo que vosaltres, com jo, no cuineu igual quan relaxats que quan teniu pressa, us fa mal un queixal o heu rebut una mala notícia.Ho dic perquè darrerament, el menjar sembla haver-se convertit en l'ase dels cops a la que nom&eacu...
SI SOU SERVITS: 28/10/2019
Que duri!!!
Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepci&oac...
SI SOU SERVITS: 14/10/2019
Sant tornem-hi?
Amb la tardor, arriba el moment de recuperar els rituals del món de la gastronomia. Ja hem començat a saber com queda enguany la borsa de les guies Michelin. Qui ha pujat i qui ha baixat en els diferents rànquings que Michelin do...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71