SI SOU SERVITS: 26/09/2019
 
La dieta del ram


Francesc Murgadas

Bileg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progrés agroalimentari m'estalvia avui en oferir-me raïm sense pinyols que, a més, em permet pensar en una altra opció que podria suposar un ajut pel castigat sector pagès que avui encara depèn del vi i el cava.

A finals del segle XIX, es va posar de moda a Europa la dieta del raïm, avui encara amplament reconeguda com a positiva. Quan arribava la tardor, les senyores de la societat benestant –ja preocupades per la seva línia i salut- es sotmetien a una dieta, que ara qualificaríem de vegana estricta, a base de limitar-se a menjar raïm i beure aigua durant uns dies. Tres en els casos més benignes i una setmana sencera quan l'estiu havia estat gastronòmicament més disbauxat. Les propietats depuratives i antioxidants del fruit dels ceps i el pas d'aigua cap als ronyons feien la resta.

Però no acaben aquí les possibilitats d'aquest raïm sense pinyols que avui veiem a les fruiteries. És evident que pot ser un element més a incorporar a les amanides, al costat dels tomàquets nans tan de moda en els darrers temps. O un element a incorporar a les coques i altres pastissos ara que ja no amenaça amb els pinyols. O un element més dels batuts verds matinals als que incorporar, en el cas del raïm negre, el preuat resveratrol.

I dic tot això pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors, que pràcticament dobla el de tota la vida, encara amb dos pinyols al centre de cada gra, i multiplica el del que va als cellers. I mireu –ara l'etiquetatge ho exigeix- d'on ens arriba. Potser ja va essent hora de diversificar l'oferta i buscar nous recursos per mantenir la nostra pagesia. De destinar una part del Penedès al raïm de taula del segle XXI.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 12/05/2020
Un futur incert
Darrerament hem parlat molt de la restauració. Però bàsicament de terrasses i mesures de seguretat. Potser ja va essent hora de parlar de la restauració pròpiament dita. Perquè, al marge de l’opci&oacut...
SI SOU SERVITS: 27/04/2020
El parany
El confinament generat per l'epidèmia de la COVID-19 ens està duent a un parany del qual convindria escapar per no sortir del foc i caure a les brases. La televisió i la cuina estan essent, clarament, la sortida de molts ciut...
SI SOU SERVITS: 14/04/2020
Els nous tomacons
Tenen poc a veure amb els tradicionals, al marge de la mida. Però la manca d'estacionalitat juga a favor seu. Al llarg de tot l'any els podem trobar -generalment ben presentats- a la botiga i per tant, resulta fàcil caure en la ...
SI SOU SERVITS: 24/03/2020
#JOCUINOACASA
És el hashtag que ens proposa la revista Cuina per difondre les receptes que cuinem la gent que, confinats a casa, hem posat en els fogons part de la nostra il·lusió diària de supervivència.Però crec que, al ...
SI SOU SERVITS: 12/03/2020
Un regal enverinat
La llei sobre la reducció del malbaratament alimentari fou aprovada al Parlament català per unanimitat. Una norma pionera a Europa que preveu que els restaurants et donin en un envàs, naturalment reciclable, allò que tu no...
SI SOU SERVITS: 27/02/2020
Llard de quaresma
Ara que ja hem entrat en el període del cicle anual que, des de fa segles, ha mantingut que carn i peix eren diferents, fins al punt de prohibir, en aquests dies, el consum de la primera en benefici del segon -i d'un esperit mortificador i...
 
Veure ms articles
 


AMIC - Qui som? - Avs legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71