SI SOU SERVITS: 26/09/2019
 
La dieta del ra´m


Francesc Murgadas

Bi˛leg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progrés agroalimentari m'estalvia avui en oferir-me raïm sense pinyols que, a més, em permet pensar en una altra opció que podria suposar un ajut pel castigat sector pagès que avui encara depèn del vi i el cava.

A finals del segle XIX, es va posar de moda a Europa la dieta del raïm, avui encara amplament reconeguda com a positiva. Quan arribava la tardor, les senyores de la societat benestant –ja preocupades per la seva línia i salut- es sotmetien a una dieta, que ara qualificaríem de vegana estricta, a base de limitar-se a menjar raïm i beure aigua durant uns dies. Tres en els casos més benignes i una setmana sencera quan l'estiu havia estat gastronòmicament més disbauxat. Les propietats depuratives i antioxidants del fruit dels ceps i el pas d'aigua cap als ronyons feien la resta.

Però no acaben aquí les possibilitats d'aquest raïm sense pinyols que avui veiem a les fruiteries. És evident que pot ser un element més a incorporar a les amanides, al costat dels tomàquets nans tan de moda en els darrers temps. O un element a incorporar a les coques i altres pastissos ara que ja no amenaça amb els pinyols. O un element més dels batuts verds matinals als que incorporar, en el cas del raïm negre, el preuat resveratrol.

I dic tot això pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors, que pràcticament dobla el de tota la vida, encara amb dos pinyols al centre de cada gra, i multiplica el del que va als cellers. I mireu –ara l'etiquetatge ho exigeix- d'on ens arriba. Potser ja va essent hora de diversificar l'oferta i buscar nous recursos per mantenir la nostra pagesia. De destinar una part del Penedès al raïm de taula del segle XXI.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 26/10/2020
Patates comodÝ
Ja va passar amb els tomàquets. De diferenciar els de menjar, els de coure i els de sucar, hem acabat enfrontats a un mostrari de noms diversos on, els poc avesats, amaneixen un tomacó de penjar i sofregeixen un cor de bou.Ara, amb les ...
SI SOU SERVITS: 13/10/2020
Un dubte raonable
Amb la tardor, s’acosta el temps de les guies gastronòmiques. Amb la mítica Guide Michelin al davant. I no puc sinó preguntar-me: Sortiran aquest any?La pregunta és retòrica. Hi ha massa negoci darrere d&rsquo...
SI SOU SERVITS: 28/09/2020
Un, dos, tres
Ja sabeu l'obsessió que tinc en contra del malbaratament d'aliments, sobretot quan ja hem invertit temps i energia en la seva preparació a la cuina. Per això avui em permetré donar-vos una regla bàsica per l...
SI SOU SERVITS: 14/09/2020
Bufets confinats
He tornat a un establiment on, al marge de comprar els queviures de la setmana, podies i pots menjar. Però hi ha un canvi important. El que abans eren safates grans d'alguns plats del menú a la vista del públic, s'ha subs...
SI SOU SERVITS: 31/08/2020
Consells o ordres
La diferència no és menor. Tampoc en el camp de la cuina. Mentre un consell és una indicació destinada a obtenir un resultat millor del que és habitual, una ordre aspira a ser una norma d’obligat compliment qu...
SI SOU SERVITS: 28/08/2020
Gastronomia complementÓria
De fet, ja fa temps que existeix. Encara que no hagi arribat, aparentment, a generalitzar-se o a institucionalitzar-se.Quan vàrem descobrir el turisme en cotxe del cap de setmana, tots havíem sortit alguna vegada d’un restaurant a...
 
Veure mÚs articles
 


AMIC - Qui som? - AvÝs legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71