SI SOU SERVITS: 25/07/2019
 
Un temps preciós


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de sorra a omplir la taula. I malgrat això, hom sol entrar en la rutina del gaspatxo de tetrabric, la carn arrebossada i la pizza de forn per poder, segons es diu, gaudir el màxim possible de la platja o de la fresca quan aquesta apareix.

L'estiu és un temps magnífic per experimentar. Aquella amanida de pasta –un altre lloc comú de les nostres cuines- amb tomàquet i tonyina, pot ser objecte de variants, ampliacions o substitucions fins a arribar al consens d'una recepta nova. El meló de les postres, menjat a mitges llesques pot convertir-se en una macedònia i compartir, sota la tutela de la menta, paladar amb pruna, préssec i fins i tot alguna cirera tardana. Tot està per fer i tot és possible.

Però el que vull destacar és que, per fer-ho realitat, no cal que el membre del grup o la família que durant tot l'any es fa càrrec de la responsabilitat, segueixi sotmès a l'esclavatge i solitud de la cuina mentre els demés mandregen tot esperant el moment d'anar a la platja. Tothom s'ha de sentir cridat a aportar el seu gra de sorra i la seva creativitat a la taula nostra de cada dia. Temps no en manca. Ganes....

És important tenir-ho clar. Sobretot en el cas de la mainada. Tot el que aprenguin i, sobretot, del que es sentin cofois, els suposarà un estímul. Deixem que facin de tant en tant un plat. Que aportin la seva creativitat també a la cuina. I, sobretot, que ho facin els nens i les nenes. No era casualitat que la darrera que baixés a la platja durant la meva infantesa, fos la mare. La cuina també sol ser el reflex de la societat en que vivim.

No negaré la comoditat de l'arròs del "xiringuito" o les tapes del bar de la cantonada. Però donar a aquests parèntesis vocacional la categoria de temps guanyat i negar-li al lapse destinat a fer el dinar o sopar, em sembla una perversió. Sortim de casa per compartir temps i a casa podem tenir situacions similars. Fins i tot a la cuina.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 19/08/2019
Els pecats de la carn
L'ofensiva està en marxa. El canvi climàtic ja té un cap de turc. La carn. El nostre desmesurat consum que fa que entre bestiar, producció de farratge per alimentar-lo, transport un cop sacrificat, i malbaratament un c...
SI SOU SERVITS: 12/07/2019
Els productes miracle
Tornen els bruixots. Després de les dietes miracle sembla que arriba l'era dels "productes miracle" que garantiran la nostra alimentació –naturalment industrial- sense afectar el medi ambient. Fa uns mesos parlava de...
SI SOU SERVITS: 02/07/2019
Baconada
A casa meva –ignoro si a alguna altra- el mot designava un preparat culinari que no acabava de ser del gust del personal, generalment per massa suc o punt de cocció excessiu que desfeia els ingredients. No era doncs un terme ofensiu o pe...
SI SOU SERVITS: 18/06/2019
Amistats perilloses
El que faltava. Des d'ara, quan tingueu un aliment al davant, no sols haureu de reflexionar si és sa en funció de les vitamines i compostos que aporta, i si engreixa o no segons les calories i composició. Caldrà tamb&e...
SI SOU SERVITS: 29/05/2019
El contenidor
El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat gene...
SI SOU SERVITS: 14/05/2019
L'infiltrat
A la cuina, com a TV3 en aquest nou programa que presenta Anna Simó on un estrany s'infiltra en el si d'una família, cal estar sempre amb els ulls ben oberts per evitar que algú entrat de trascantó pugui esguerrar-...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71