RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/01/2019
 
Sofà i crispetes (1)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Estrenem l’any, si més no laboralment parlant, i sempre tens aquella sensació d’una certa solemnitat, d’una mena de transcendència. És el primer article, rumies (en realitat és el segon, però com que el de la setmana passada, la de Reis, l’havies redactat abans de Cap d’Any, per a tu sí que és el primer), i voldries que tingués aquell pes una mica rellevant de les estrenes, de les coses que tal vegada marcaran una mica el to de l’any, assenyalaran el camí. En realitat és una cabòria supèrflua, per no dir absurda, perquè aquesta idea de la transcendència d’allò que neix podia tenir significat en altres temps, quan efectivament les dates assenyalades eren poques (Nadal, Pasqua, els solsticis i para de comptar) i per tant cadascuna revestia un caràcter d’inici d’alguna cosa. Però ara, enmig d’aquesta vida moderna en què estem permanentment de festa major i quan no són vacances són esdeveniments i si no vés a saber quina altra cosa, els cicles són tan breus que cada data assenyalada, cada feta, dura el que triga a arribar la següent, que sempre és massa aviat (o massa tard per a aquest caràcter neurastènic que la follia del capitalisme ens ha inculcat).

Esbravada la prèvia, passo a la idea. Aquesta imatge del sofà amb crispetes, a més de ser tota una troballa formal (visualitzeu-la un moment: podria ser perfectament el títol d’una pel·lícula, ‘Sofà i crispetes’; o l’arrencada d’una quarteta: “Sofà i crispetes / sota la manta, / el fred s’aguanta / amb les mans netes”, per exemple), és una metàfora molt bona sobre un cert aspecte del procés. Segurament és per això que ha tingut tant de predicament a les xarxes, i pels qui no les freqüenteu us la resumeixo molt ràpidament: serveix per escarnir o acusar les persones que tenen el costum d’impartir opinions o, més sovint, sentències, sense implicar-se en la lluita, ja sigui en el bàndol indepe o en el federalista. Allò que en dèiem afegint la locució ‘de saló’ a una etiqueta qualsevol, ara és algú que, mòbil en mà, censura accions d’altri ben arrepapat al sofà de casa.

I els membres d’aquest binomi no m’han decebut gens. Sofà és un mot (de l’àrab súffa, ‘matalàs’), ja es veu, peculiar. Hi rumies una mica i de seguida dius: que no té família? Doncs no. Pertany a la categoria dels mots orfes (com urna i tres més, els únics entre 250 termes analitzats) perquè no existeix ni el verb ensofar o ensofatar, ni l’adjectiu ensofat ni cap altre. Sol com un mussol. Cosa que, si voleu, pot tenir la seva lectura malèvola: contemplar la vida del sofà estant és una actitud que t’isola.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/01/2019
Sofà i crispetes (i 2)
Vèiem el dia passat això que podríem batejar com 'la condemna del sofà', un mot sense família que, metafòricament parlant, abocaria els usuaris conspicus a la solitud contemporània: un home i u...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/01/2019
Unes festes bàrbares (i 2)
Excuseu-me la imatge amb què us vaig acomiadar l’últim dia (la desaparició del darrer mot català), però m’havia vingut al cap arran d’una escena perfectament quotidiana, viscuda precisament el prim...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/12/2018
Unes festes bàrbares (1)
Aprofito aquestes festes que acaben de començar (oficialment, perquè segons el calendari comercial, que és el que mana, ja fa dies que ens hem abocat a gastar-nos-hi els quartos com si s’hagués d’acabar el m&oa...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/12/2018
Vaga de fam (i 3)
 Cal dir, en favor d’aquesta teoria de la intensitat que dèiem el dia passat (la fam seria més intensa que la gana), que sengles derivacions semàntiques d’ambdós mots semblen corroborar-ho. Per una banda, ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 11/12/2018
Vaga de fam (2)
Establert, doncs, l’origen inequívoc de la nostra vaga (recordem que el verb llatí significa ‘estar ociós’, i semànticament la cosa és clara i transparent), la gràcia de la família es...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/12/2018
Vaga de fam (1)
Fa anys i panys, en un examen de la temuda Junta de Qualificació de Català, hi havia un exercici de flexió (masculí/femení, singular/plural) que consistia a completar una sèrie de quatre elements dels quals n...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71