Entrevistem a Alexandra Usó i Cariñena que des de l’11 de juny d’aquest any exerceix com a presidenta d'Escola Valenciana. A més de ser la segona dona després de Carme Miquel en ocupar aquest càrrec, és una docent i activista social valenciana.

Quina és la situació actual de la llengua al País Valencià?
A tot l'àmbit dels Països Catalans i en concret al País Valencià és dramàtica, tot i que tenim les generacions que ja han pogut estudiar el valencià com a assignatura a les escoles, el seu ús social és mínim, està absent del que és el dia a dia dels instituts, de la vida dels ciutadans…

Després del teu recent nomenament, quins creus que són els principals reptes per a l’Escola Valenciana?
El principal repte és mantenir l'entitat com una organització potent pel que fa al País Valencià, una entitat que sense perdre els seus inicis, que és la defensa del valencià dins del sistema educatiu, puga engrescar a més gent per a continuar fent aquest treball. A més a més, nosaltres som una entitat que la major part dels nostres ingressos venen per les subvencions de competència publica a les que ens presentem i un dels nostres objectius seria poder fer que augmentara el nombre de socis per a tindre un autofinançament no tant en funció de les ajudes anuals que demanem que sempre ens fa estar en una situació d'inseguretat en els projectes que duem a terme.

Com penseu que podeu aconseguir eixa major captació de socis?
La idea és que les nostres activitats més potents com poden ser les Trobades, el Voluntariat, el Cinema… continuar treballant amb elles, però aproximar-nos a allò que necessita aquesta franja d’edat a què pense que arribem menys, que són ja la gent que està acabant l'ESO, el batxillerat i la universitat. Arribar a aquesta franja d’edat que tot i haver-se educat dins de les trobades estan una mica absents de l’ús del valencià. Continuar portant endavant els projectes que portem que són molts i molt engrescadors, i sobretot també la força de la nostra entitat està en el fet que treballem en xarxa, és a dir, el fet que nosaltres som una federació de coordinadores fa que les coordinadores ixen de l’àmbit comarcal i de l’àmbit local on es fa la Trobada cada any, això fa que hi ha tot un entramant d’entitats i volem continuar potenciant això i, sobretot, augmentar. A més a més, ens hem ficat l’objectiu agosarat de poder celebrar festes per la llengua en zones que són castellanoparlants, potser no fer una trobada com estem fent en altres comarques on s'impliquen els docents, les famílies… però si poder fer una festa per la llengua, una cosa festiva, musical, amb teatre, activitats per a l’alumnat, i que la gent d’aquestes zones puga viure d’una manera més lúdica la nostra llengua.

Creus que els continguts que s’ofereixen en valencià tant a les xarxes com a la televisió estan adaptats a les exigències de les noves generacions? Són suficients?
Evidentment, nosaltres al País Valencià no tenim uns mitjans de comunicació potents, els adolescents que estan ara per exemple començant el batxiller, s’han criat sense tindre una televisió valenciana ni veure dibuixos en valencià, etc. S’ha d’invertir molt més en els mitjans i a després si parlem de llengua pel que fa a les xarxes socials jo crec que el percentatge és molt baix, influenciadors que parlen en valencià, pàgines que estiguen en valencià… podem contar-les en una única mà, tot això s’ha de potenciar perquè jo pense que sí que hi ha un públic que si estigueren les utilitzaria.

Com a professional docent, consideres que recau tot el pes de la normalització lingüística del valencià sobre l’ensenyament?
Sí, nosaltres quan comença la LUEV, que l’any que ve ja farà 40 anys, va ser un guany increïble perquè clar feia més de 10 anys que havíem eixit del franquisme, començava la democràcia i evidentment s'havien de reconéixer les llengües minoritzades que hi ha a l’estat espanyol, per tant, la LUEV va ser un guany importantíssim, perquè el que garantia és que als centres escolars es poguera estudiar també l’altra llengua que hi ha al nostre territori. El que passa és que tot i que els anys d’immersió van ser potentíssims, els anys 80, els anys 90 va haver-hi molta moguda, de fet Escola Valenciana naix d’eixa moguda reivindicativa de portar el valencià a les escoles. L’any que ve ja farà 40 anys de la LUEV, amb aquests 40 anys ens hem estancat, és a dir, va haver-hi un avanç importantíssim quan va entrar el valencià a l’escola, quan es començaren a impartir assignatures en valencià… va haver-hi un guany increïble més en Primària que en Secundària, que en Secundària és un altre aspecte, però en aquests 40 anys eixa LUEV s’ha quedat curta en el sentit de què tal vegada si tinguérem el costum d’avaluar resultats, veuríem que tota eixa injecció que es va donar entre els anys 80 i 90 ara està neutralitzada, absenta als instituts. Jo treballe a un institut i sentir parlar a l’alumnat en valencià entre ells és quasi anecdòtic. Per tant, jo pense que 1 la LUEV necessitava portar al darrere tota una sèrie d’indicadors que pogueren marcar rectificacions o implementacions, però sí que trobe que l’ús social del valencià no pot recaure sols en el sistema educatiu perquè l’administració ens ha d’emparar en el sentit de potenciar polítiques que milloren eixe ús de valencià. Al nostre Estatut d’Autonomia s’intenta posar al mateix nivell el valencià, però no està sent així perquè hi ha un percentatge que la llengua oficial per sobre sempre és el castellà. L’Estatut recull que tenim dret a ser atesos en administració pública en les dues llengües cooficials del nostre territori i vos puc dir que en l'oficina que tenim de drets lingüístics a Escola Valenciana, un percentatge altíssim crec que era més del 60% de les queixes que tenim dels ciutadans són per la no atenció en la nostra llengua en els organismes públics. Per tant, des de polítiques que potencien uns mitjans de comunicació en la nostra llengua, des que la mateixa administració puga exigir el requisit lingüístic a tot el funcionariat que té i això permeta que quan ens adrecem a la funció pública ens atenguen en la nostra llengua i ens contesten per escrit en la nostra llengua que això és molt escàs. Per tant, sí,  va recaure molt sobre la docència que jo sí que trobe que ha fet el seu paper, però calia una proposta més forta sobre l’administració pública.

Està tenint un impacte positiu a l’ensenyament la Llei d'ús i ensenyament del valencià? Funciona? Per què?
En tot aquest temps eixa llei no s'ha actualitzat, en el seu moment sí que va ser un pas molt important, però actualment és insuficient, si això ho uneixes a la nova llei de plurilingüisme que tenim amb percentatges, doncs trobe que cal millorar. En què cal millorar? Si entrem en dinàmiques de percentatges es fa molt complicat, perquè els que som bilingües, multilingües, tu no parles al llarg del dia un percentatge en una llengua, un altre percentatge en una altra llengua… per tant, això és confondre, confondre a les famílies, al professorat i a l’alumnat. Jo pense que la llengua vehicular en els nostres centres docents ha de ser el valencià i evidentment després en les àrees curriculars entrem en els percentatges que calga. Però el que jo sí que veig és que aquesta llei d’ús de valencià el que ha de procurar, i el sistema educatiu ho ha de garantir, és que tot l’alumnat quan acaba el sistema obligatori isca coneixent les dues llengües. Aprovar l’assignatura de valencià no significa que tingues un bon domini de comunicació en eixa llengua, per tant, si en l’escola no garantim això el que ocorre és que indirectament estem minvant les possibilitats que té eixe alumne de cara al món laboral. En conseqüència, la LUEV en aquest moment ha de pegar un gran pas i adaptar-se a la nova situació, quan aparegué no estaven les xarxes socials, el món era un altre i, sobretot, que quan va aparéixer encara estava la família com a transmissora de la llengua, no vull que ara no estiguen les famílies com a transmissores de la llengua, però la immigració a tot arreu ha sigut molt alta i si una manera d’incloure a les persones que venen de fora no és donant-los a conéixer la nostra llengua, la inclusió no és del tot certa. Per tant, jo pense, que hem d’intentar arribar a una llei que ens permeta que l’alumat quan acabe la seua escolaritat obligatòria tinga un domini de les dues llengües i es puga comunicar igual en una llengua que en l’altra i evidentment si va a una entrevista de treball puga fer-la tant en castellà com en valencià.

Per acabar, quines mesures podrien ajudar a fomentar un ús més social de la llengua a llarg termini?
Evidentment, inversió per part de les administracions públiques, després una cosa que pot ajudar moltíssim és que cadascú de nosaltres en el nostre dia quan ens comuniquem ho fem en valencià, fins i tot quan altre interlocutor ens està parlant en castellà, per dos motius: un perquè estàs ajudant que eixa persona puga conéixer la nostra llengua; i segon perquè moltes vegades està espècie de “bona educació” que tenim els valencianoparlants en el fons no deixa de ser com si no estiguérem prou segurs de la nostra llengua. La nostra llengua a diferència de Catalunya és una llengua del poble, dels treballadors, i això sembla que a vegades li falta una mica d’empoderament. Per tant, per mi la importància seria: polítiques administratives acompanyades de pressupostos per potenciar i incentivar, un sistema educatiu més clar amb el valencià com a llengua vehicular als centres educatius i que particularment tingues clar en el teu dia a dia que parles valencià i, com a resultat, no cal passar-se constantment al castellà quan puges al taxi, entres a un comerç…